Black Friday
No crec que ningú posi cara de sorpresa si començ aquest article assenyalant que ens trobam en un cap de setmana marcat pel Black Friday, un esdeveniment que s’ha imposat els darrers anys i que marca per a molts la proximitat del Nadal. En canvi, una gran majoria de persones desconeixen o els és completament indiferent el fet que aquest cap de setmana sigui l’inici de l’Advent, un temps de preparació que per als cristians significa també que el Nadal és ben a prop. Hi ha una certa analogia entre les dues dates i un element comú, les festes de Nadal, si bé la forma com s’entenen aquestes festes és diferent.
Encara que sigui remot, la immensa majoria de festes té un rerefons religiós. El Black Friday coincideix, originàriament, amb la data del dilluns del Dia d’Acció de Gràcies als EUA. Aquesta celebració prové, a la vegada, de diversos intents en algunes esglésies protestants europees de treure importància al Nadal per considerar-lo una festa massa catòlica. I és que en qüestió de festes, la motivació de vegades és el de menys.
El Nadal, per exemple, no començà a celebrar-se fins el segle III, substituint, amb la seva data, una de les festes importants del calendari Romà: el naixement d’Apol·lo. En el segle XXI, en canvi, anem veient com el Nadal cristià es veu substituït per uns dies de festa en els quals es mesclen reunions familiars amb determinats rituals com els intercanvis de regals o certes pràctiques esportives. Al final, les conductes no són tan diferents, encara que els temples religiosos d’antany avui siguin substituïts pels envelats amb pistes de gel o els grans magatzems. Conviuen ambdues festes amb els intents de l’establishment religiós que es resisteix a perdre influència i cerca estratègies de tot tipus per omplir les esglésies: corals interpretant nadales, betlems vivents o la representació de la Sibil·la, que aglutina un públic curiós per escoltar un càntic arcaic que, com quan les misses eren en llatí, gairebé ningú entén.
Tanmateix, el Nadal laic manté un rerefons espiritual, encara que sigui d’aquesta nova espiritualitat atea que socialment es va imposant pertot arreu. Per a molts, aquesta època és un moment de retrobament amb un mateix i amb els més propers; també amb uns records passats idealitzats i amb uns propòsits per al futur que es repeteixen mecànicament any rere any. Però aquesta espiritualitat immanent, en la qual nosaltres som el centre del món, té el problema de no poder oferir una salvació més enllà de la realitat material. Però és precisament el seu caràcter terrenal i proper el que juga a favor d’aquells que anuncien que el Regne del Cel que prometien les velles religions el podem trobar a la terra i a bon preu.
Gràcies a això, cada any podrem arribar al Nadal i donar gràcies pel viatge realitzat, per les compres fetes i els regals que ens han donat i, des d’aquí, poder encetar el nou any amb la il·lusió de comprar algun dia allò que tant desitjam. I és que a l’època del Black Friday, el Nadal ha quedat reduït a un tast plaent i efímer d’aquella satisfacció plena a la qual aspiram i que tanmateix, tal vegada amb l’excepció dels que són escandalosament rics, mai arribarem a assolir.
