No es pot obligar les biblioteques a comprar llibres en funció de quotes
Amb el 50% de llibres en castellà per a les biblioteques públiques que el govern de l’Estat obliga a comprar a les comunitats autònomes que tenen llengua pròpia, com a condició innegociable per accedir a uns ajuts que venen d’Europa, es demostra una actitud que va contra les bases del mateix estat de les autonomies. L’executiu de Pedro Sánchez, a través del Ministeri de Cultura, aprofita l’administració dels fons Next Generation per reforçar la llengua castellana als territoris on té una cooficialitat, encara que en qualsevol d’ells sigui la llengua forta.
No és una decisió innocent, la d’anar sumant espais d’espanyolització, especialment quan es tria el sector del llibre per fomentar-la. És més, que sigui el govern de l’Estat el que decideixi de manera unilateral els sectors en què s’ha d’invertir, sense tenir en compte les necessitats particulars de cada comunitat, és el reflex d’una actitud preautonòmica. Una regressió que només pot pretendre debilitar l’autogovern en una matèria, la cultural, que està del tot transferida als governs autonòmics i, en el cas de les Balears, del Govern als quatre consells insulars.
Al marge d’aquesta operació d’evident recentralització, en l’obligació que s’ha establert des de Madrid hi ha un menyspreu a la professionalitat dels bibliotecaris, que són els que coneixen quines són les necessitats de la seva biblioteca, si estan especialitzats en un àmbit o un altre del coneixement, o en una cultura específica que s’expressa majoritàriament en la llengua que li és pròpia. No es pot obligar les biblioteques a comprar llibres en funció de quotes. És la primera vegada que Madrid les estableix. Ara és l’obligació de comprar un 50% de llibres en llengua castellana –l’han aconseguit els governs autonòmics amb llengua pròpia, aquest 50%, perquè en principi el Ministeri volia obligar a comprar-ne el 87% en castellà–, però després les quotes poden ser per qualsevol cosa que interessi, no a cada biblioteca, sinó que respongui als interessos del govern de torn. De fet, la ingerència és inacceptable perquè, a més, correspon als responsables de cada biblioteca decidir si necessiten abastir-se de llibres, si poden fer-se’n càrrec de la manera adequada o si allò que els falta són ordinadors per a la consulta o espai per poder ampliar els seus fons.
Potser s’hauria de discutir a Brussel·les si els fons europeus han de servir per a imposicions culturals amb tendència recentralitzadora i amb una ideologia marcada, perquè, si és així, per mal camí van aquests fons que s’ha anomenats Next Generation.
