Aznar parlant de la destrucció d’Espanya

Aznar ha parlat del risc de destrucció d’Espanya. Sempre parla qui menys autoritat té per fer-ho. Que algú li recordi on era el suport a la independència abans del seu pas per la presidència del govern i on va quedar després de la sentència contra l’Estatut. Si algú ha treballat eficaçment per la independència ha estat aquesta fàbrica d’independentistes en què el PP es va convertir des que va sortir a recollir quatre milions de firmes contra l’Estatut. ¿I no recorda allò d’Endesa, “antes alemana que catalana”?

Que Aznar convoqui un “Basta ya!” contra l’amnistia, igual que els temps en què tot era ETA, és un insult a la democràcia, però no ens ha d’estranyar. Qui no està amb ell és terrorista. També ETA, segons Aznar, va ser la responsable dels atemptats d’Atocha, l’11 de març del 2004. Això sense oblidar que el 1978 va escriure articles comprensius amb l’abstenció en el referèndum de la Constitució que ara defensa com si fos don Rodrigo Díaz de Vivar.

Aznar parla de “lliures i iguals”. Traducció: lliures per actuar dins la lectura més regionalista possible de la Constitució, i iguals a ell, és a dir, culturalment castellans, i iguals davant la llei sempre que la interpretin els jutges degudament controlats per la porta del darrere.

I si l’amoïna això que en diu “cert risc existencial” per la continuïtat de la nació espanyola, tenint com té al darrere la Corona, l’exèrcit, els serveis secrets, el poder judicial, centenars d’ambaixades i una de les llengües més parlades del món, aleshores és que la seva confiança en Espanya és molt poca cosa i el seu respecte per la democràcia és nul.