ABANS D’ARA
Opinió 05/09/2022

Angoixosa situació per l’abastiment d’aigua a Barcelona i la seva comarca (1973)

Peces Històriques

JOSÉ MARÍA MILAGRO
2 min
Angoixosa situació per l’abastiment d’aigua a Barcelona i la seva comarca (1973)

Del reportatge de José M. Milagro (Alfaro, Rioja, 1923 - Barcelona, 2014) a La Vanguardia (19-XII-1973). Traducció pròpia. Els pantans quasi eixuts sovintejaven als anys 70. En la premsa de llavors, Milagro era conegut pel seu periodisme de precisió, modalitat en què Pere Coromines va excel·lir el 1909 amb la peça “Nadal de Gargantua” (reproduïda aquí el 18-XII-2012).

S’agreuja dia a dia el problema de l’abastiment d’aigua a Barcelona i la seva comarca. Els únics tres embassaments que regulen cabals d’aigües superficials per al nostre subministrament són el de Sau-Susqueda a la conca del riu Ter i el de Sant Ponç, al riu Cardener, de la conca del Llobregat. El pantà de Sau, amb una capacitat de 177 hm, té en aquests moments 33 hm, que suposen només el 18,6 % de les reserves que podria emmagatzemar; l’embasament de Susqueda, amb una capacitat de 230 hm, té la mateixa quantitat de cabals que el de Sau, 33 hm, que suposen el 14,3% de la capacitat total, i el de Sant Ponç, amb una capacitat de 24 hm, té ara 3,3 hm, que suposen el 13,7% de la seva capacitat total. És a dir: dels 431 hm de capacitat que tenen els tres embasaments esmentats només hi ha ara disponibles per al consum 69,3 hm, o sigui, el 16,078% dels recursos totals en embasaments plens. Aquestes dades són objectivament inquietants, i més encara quan es tenia establert com a prototipus d’any sec (l’any hidràulic a efectes de pluviòmetres comença l’1 d’octubre i acaba el 30 de setembre) el de 1911-1912, però des d’ara caldrà posar com a prototipus d’any sec el 1972-1973. Els registres del 1911-1912 mostren que les precipitacions totals a Barcelona van ser de 476 litres per metre quadrat; i en el període 1972-1973 –tret de les pluges que puguin caure en aquests dies que queden de desembre– s’han recollit tan sols 398 litres. El panorama que aquest índex dibuixa pot aplicar-se a la resta de la conca del Pirineu Oriental, on tenim els únics recursos d’aigua per al nostre consum, per la qual cosa les perspectives que se’ns presenten ara no poden ser més preocupants. El director general de la Societat General d’Aigües de Barcelona, José Antonio Linati, m’ha dit que a mitjans del darrer estiu ja s’estava ocupant del problema; a començaments de la tardor, ja estava preocupat pel problema i, en aquests moments, està angoixat pel problema. Té raons per estar-ho. “Si les circumstàncies atmosfèriques no varien molt sensiblement abans del 10 de gener –em diu–, la regulació del consum caldrà que comenci a principis de febrer”. [...] Davant un panorama tan infaust com el que ens anuncia, hi ha una pregunta òbvia: ¿quanta aigua caldria que plogués perquè es modifiqués la situació actual? A la conca del Llobregat en tindríem prou amb 20 litres per metre quadrat, o sigui que haurien de ploure ben aviat 20 litres sobre cadascun dels 5.000 quilòmetres de la conca, i atès que el coeficient d’aigua que s’escola per la superfície d’un terreny és d’un 20% ens quedarien uns 20 hm per aprofitar. A la conca del Ter –zona superior al sistema hidràulic Sau-Susqueda–, que té 1.500 km i un coeficient d’aigua escolada sobre terreny del 25%, necessitaríem 100 litres per metre quadrat per disposar de 37 hm de reserva. [...]

stats