Aeroport Madò Pereta
Els meus amics i jo ja hem canviat el nom del nostre grup de WhatsApp: fins ara es deia Boomers Adorables, però d'ara endavant serà Grupo Rafa Nadal. Si qui llegeix aquestes línies és mallorquí o mallorquina, farà bé de seguir el nostre exemple. En cas que tinguin mascota –ca, moix o canari– li haurien de dir Rafa Nadal. Si posseeixen un xalet a vorera de mar, o una finqueta a foravila (que tal vegada han batiat amb noms enginyosos, com ara Miramar o Xanadú), faran bé de canviar la rajoleta de l'entrada i posar-hi el nom de Rafa Nadal. Si són propietaris d'una barca o qualsevol altra cosa que navegui, seria de mal gust que no passàs a dir-se Rafa Nadal. Totes les escoles i instituts d'ensenyament públic i privat de Mallorca s'haurien de dir, en justícia, Rafa Nadal, i el mateix s'hauria de fer amb els hospitals i centres de salut. Per descomptat, si vostè està embarassada o pensa estar-ho en el futur, consideri seriosament l'opció d'anomenar Rafa Nadal el seu fill o filla. Entre els anys vuitanta i noranta es va posar de moda anomenar els fills Kevin, per l'actor Kevin Costner, i tampoc va passar res dolent: les futures mares pensaven en l'artista en el moment de la concepció, i d'aquesta manera sortien criatures més sanes i robustes.
És interessant que, posats en situació d'enaltir la glòria del mallorquí més important de tots els temps –passats, presents i futurs–, la cosa més valuosa que els ve al cap a molts conciutadans sigui l'aeroport. Interessant però gens estrany: l'aeroport és, en proporció, molt més gran que l'illa, i naturalment s'ha d'ampliar molt més encara, fins que ocupi totes les parts indesitjables de Mallorca, és a dir, aquelles –poques– que no siguin d'interès turístic i/o especulatiu. Posar el nom de Rafa Nadal a l'aeroport significaria evidentment una bona empenta a aquestes nobles intencions, i propiciaria l'arribada de 50.000.000.000 de turistes alemanys, britànics i de tot arreu, que vindrien a Mallorca a donar-nos menjar als aborígens. L'aeroport ens proveeix el mannà que ens cau literalment del cel, i és clarament la cosa més important de les nostres vides, de manera que lliga bé amb la superioritat còsmica de Rafa Nadal damunt de tots els seus conciutadans i damunt de l'espècie humana en general. No descartem, tanmateix, revaloritzar altres monuments de l'illa (els talaiots, la necròpolis de Son Real, el teatre romà d'Alcúdia o la Seu mateixa) pel simple procediment d'imposar-los el nom de Rafa Nadal, cosa que el tennista ja ha dit que acceptarà humilment com un honor, si això és positiu per a l'illa.
Hi ha una Mallorca de persones que fan feina cada dia, i després una altra que s'ha arribat a creure que la vida és un anunci de vacances o un plató de televisió. Hi va haver fa uns anys, per part de les esquerres, un intent de posar a Son Sant Joan el nom de Ramon Llull, que va quedar aturat perquè Aena va fer notar que l'operació de canvi de nom costava un dineral, i que ells no pensaven pagar-la. Veurem què dirà ara Aena, una de les majors empreses extractives que operen aquí. Per altra banda, la grandesa de Rafel Nadal com a tennista és indubtable. Ara bé: els seus valors cívics, i els del seu entorn, són una mica més qüestionables. Des d'una llei d'urbanisme feta a la carta per convertir en hotel allò que era un centre esportiu fins a la fotografia amb un rei corrupte a Abu Dhabi, on va fugir un Joan Carles de Borbó acorralat pels escàndols de corrupció. Però espera, que aquest rei també va ser, en el seu dia, el millor ambaixador de Mallorca, i d'Espanya sencera, davant el món.
Sebastià Alzamora és escriptor
