Accelerar, per què i per a qui?

El saben aquell que diu que eren dos homes que pescaven amb canya a vorera de mar? Els agradava fer-ho cada horabaixa, passar-hi l’estona. Un dia, un li diu a l’altre que si en comptes de pescar amb canya des d’una roca comprassin una barqueta, agafarien més peix, i el podrien vendre; i amb el que traguessin podrien comprar una barca més grossa, d’arrossegament; i amb els guanys a poc a poc tindrien una flota de vaixells i en vendrien molt, i el distribuirien per tots els mercats, i després l’exportarien. A cada passa en el relat del desenvolupament del negoci, el seu amic li demanava “i això per què?”. Fins que es va haver enfilat tan amunt que quan li demanaren per què, contestà que així tindrien molts de doblers, moltíssims. “I per què?”, altre pic. “Idò perquè, de vells, podríem venir a seure aquí a vorera de mar”.

No em demaneu per què, però cada vegada que s’imposa una mesura acceleradora, com ara aquesta d’externalitzar la tramitació de llicències de la construcció, com la de reservar a les aerolínies sis milions més de seients perquè durant la temporada alta d’enguany entrin a les Illes un parell de milions més de persones, com la de la mercantilització del sòl rústic, com la de donar totes les facilitats al sector de la pesca recreativa o la voluntat d’augmentar el nombre d’amarraments, entre moltes altres, sempre me’n record de l’acudit del “i tot això per què?”. Estaria bé no només que ens demanem molt més seriosament aquest per què, sinó també per a qui es fa tot això. Perquè és massa evident que aquí es privatitza i es posa l’accelerador per als rics i especialment per als estrangers rics. I de veres, com en el cas dels dos homes que pescaven a la roca, per nosaltres tot això no cal.