3 creuers al dia i 600.000 persones més en 10 anys
L’acord a què ha arribat el Govern amb les navilieres per limitar l’arribada de creuers al port de Palma a una quantitat de fins a tres al dia –dos de petits i un de gros, si ho he entès bé– és “decebedor” per als socis de MÉS i Unides Podem, i en canvi és “històric” segons el conseller Negueruela. Deixant de banda que fa temps que vivim coses històriques cada dia (des de partits de futbol fins a votacions parlamentàries, els historiadors dels nostres dies tendran feina), el que sí que es pot dir en favor de l’acord és que l’acord demostra capacitat negociadora i reconeixement mutu com a interlocutors entre les companyies de creuers i el Govern balear. Hi ha qui pot criticar, i amb motiu, que el govern d’Espanya no ajudi més el Govern nostrat en la tasca de regular el turisme, però veient com les solen gastar des de Madrid en tot allò que es refereix a les Balears –a partir d’un desconeixement escandalós de la realitat d’aquestes illes– gairebé és millor que se n’inhibeixin. En fi, per a qui ho vulgui mirar per la banda bona, una certa voluntat negociadora és millor que cap voluntat negociadora, tres creuers al dia no són tants com sis o set, etc. Ara bé, Negueruela no hauria de presumir del fet que aquest sigui “el primer acord de limitació d’arribada de creuers de la Mediterrània”. Des del passat mes d’agost n’existeix un altre, d’acord de la mateixa naturalesa, que afecta la ciutat de Venècia (subscrit per les companyies de creuers, d’una banda, i pel municipi i la regió de Venècia, d’una altra, i també pel govern d’Itàlia, que el va elevar a decret llei) i que és molt més restrictiu: prohibeix l’entrada de creuers i vaixells portacontenidors a la llacuna de Venècia, i els envia al port industrial de Porto Marghera, a l’oest. És cert que és un acord provisional mentre es treballa en una solució definitiva, però autoritat i empresaris van entendre que calia fer un punt i a part abans de carregar-se el fons i els fonaments de la ciutat, i amb ells, la ciutat mateixa.
Ho entenem, aquí, que Mallorca té uns límits? De moment no ho sembla. No és una qüestió de ser més o menys ecologistes, sinó que la dieta de tres creuers al dia apunta en la direcció contrària a la indicada per la Comissió Europea amb relació als fons de recuperació econòmica Next Generation: descarbonització, digitalització, energies netes. Per l’aplicació d’aquests conceptes passarà l’economia europea de les properes dècades: qui pugi al carro de l’economia circular, o verda, tendrà camp per córrer i farà negoci; qui no hi vulgui pujar quedarà obsolet i anirà decaient. A les Balears, tot això que acabo d’escriure (descarbonització!, economia verda!, on s’ha vist mai!) encara sona a discurs subversiu a oïdes dels grans empresaris del sector turístic, molt ocupats a felicitar-se tothora entre ells per donar-nos de menjar cada dia.
Les nostres autoritats, per la seva banda, van també en contra dels compromisos adquirits quan el Govern balear va declarar l’emergència climàtica, el 8 de novembre de 2019 (més de dos mesos abans que el govern d’Espanya, que ho va fer el 21 de gener de 2020). En comptes d’actuar d’acord amb les exigències de l’emergència climàtica, de moment els nostres governants es conformen a posar pegats. Com el del Consell de Mallorca, que, precisament per lluitar contra el canvi climàtic, fa una modificació del Pla Territorial segons la qual es desclassifiquen 700 hectàrees de sòl urbanitzable per convertir-les en rústic, al mateix temps que s’estableix un sostre de població flotant: en els propers deu anys “només” podran coincidir a Mallorca 1.600.000 persones (de les quals les que siguin flotants tindran l’avantatge de no tocar de peus a terra). En fi: per acabar l’article, bon Nadal a tothom, mentre encara hi capiguem.
Sebastià Alzamora és escriptor
