Jocs Olímpics
Esports 03/08/2021

Simone Biles il·lumina els Jocs amb una rialla de bronze

La xinesa de 16 anys Guan Chenchen guanya l'or a la barra per davant de Tang Xijing i la nord-americana

5 min
Simone Biles, amb la seva medalla de bronze

BarcelonaQuan els peus de Simone Biles s'han clavat al terra del pavelló Ariake, s'ha aixecat una mica de pols de magnesi que havia quedat a terra. I de la graderia n'han baixat crits d'eufòria. En uns Jocs Olímpics sense espectadors, les altres gimnastes s'han convertit en les animadores de la gimnasta nord-americana. Durant el seu exercici a la barra fixa, més d'un cop ja no podien estar callades, perquè volien intentar fer arribar el seu suport a Biles. La seva complicitat. Simone Biles s'acomiada dels Jocs amb una medalla de bronze, però ha guanyat molt més que un tros de metall. El seu millor premi, el suport rebut per milions de persones disposades a escoltar-la. I el seu regal al món, aquella rialla amb què ha il·luminat el pavelló després de clavar el seu exercici. "No esperava aconseguir cap medalla. Només volia sortir i fer-ho per mi", ha explicat.

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs. Clica aquí per estar al dia!]

Just una setmana després d'aquell salt de trampolí en què va dir prou, Biles tornava a la competició. Una setmana que ha passat tan lenta com si fos un any sencer. "Han sigut una setmana i cinc anys molt llargs", admetia ella. Mentre al Japó centenars d'esportistes perseguien els seus somnis d'aquests últims cinc anys competint, Biles, la millor gimnasta de la història, treballava sola en un gimnàs japonès per intentar recuperar sensacions positives. Se'n sabia poc, del que feia. Només que apareixia cada dia al pavelló Ariake per animar les altres gimnastes dels Estats Units. I que després treballava sola per intentar poder disputar una final. Fa una setmana Biles no va poder continuar participant en el concurs per equips, en què guanyaria una plata després de fer un sol salt. I, després, va anar renunciant a totes les finals, conscient que no estava a punt. Ningú es coneix com ella mateixa. "No volia seguir, vull centrar-me en la meva salut mental. Toca protegir la nostra ment, el nostre cos... No limitar-se a fer allò que els altres esperen que facis. Ja no confio tant en mi mateixa i no vull sortir en una llitera si tinc una accident", va dir.

Primer, va renunciar al concurs individual, quan va guanyar l'or la seva amiga Sunisa Lee. Després, també va renunciar a les paral·leles, l'exercici de terra i el salt de trampolí. Només ahir va anunciar que sí que participaria en la barra fixa. L'aparell on fa cinc anys, a Rio de Janeiro, va acabar tercera quan tenia opcions de ser campiona. L'exercici en què tots els salts són en una sola direcció, cosa que ha facilitat que Biles se sentís més còmoda. Competitiva com és, ha seguit treballant a Tòquio amb l'únic objectiu de poder acomiadar-se de l'olimpisme competint, ja que, en teoria, no hauria d'arribar als Jocs del 2024 a París. La seva entrenadora, la francesa Cecile Landi, la burxa animant-la perquè intenti participar en els Jocs que es faran a casa seva, a França, encara que sigui en un sol aparell. Però Biles ja fa temps que pensa en la vida després de la competició. En el futur que s'ha guanyat.

Simone Biles durant la final de barra fixa.

Com fa cinc anys, Biles ha acabat tercera. "Aquest cop és més especial. Aquesta medalla la valoraré molt més que la de Rio", reflexionava. Ha acabat per darrere de dues jovenetes xineses tan petites que semblaven volar sobre la barra, mentre Biles carregava un munt de pressió a les espatlles. Guan Chenchen, de 16 anys, s'ha endut l'or després d'atrevir-se amb un programa ben valent (14,633), amb el qual ha superat la seva compatriota Tang Xijing, de 18 anys (14,233), i Biles (14,000). I mentre Chenchen feia el seu exercici, des de la banda Biles l'animava. Com si així anés tornant tot l'amor que ha rebut de les seves rivals, com una Chenchen que cita Biles com el seu exemple a seguir. Només elles, aquestes dones que van començar a fer-se mal al cos amb cada caiguda quan eren petites, saben què significa trobar-se sobre aquesta petita barra de 10 centímetres jugant-te la feina de quatre o cinc anys en pocs segons. Un centímetre, un pas en fals, i caus. La diferència entre sortir amb el cap alt de la barra, quan sembles plena de gràcia, o caure. Són elles les que millor entenen tot el que ha explicat Biles aquests dies. Que prefereix prioritzar la salut mental, perquè sap que, en cas de no estar bé, en aquest esport en què molts cops les competidores són vistes com si fossin nenes jugant en un pati contentes, poden fer-se molt mal. En realitat, són atletes que amb 24 anys, com Biles, ja han passat més hores treballant que moltes persones en tota la vida. Que s'han fet mal. Han caigut i s'han aixecat.

Dues medalles i un llegat

Sense Biles, la gimnàstica ha brillat igualment, amb la jove brasilera Rebeca Andrade guanyant un or. Amb Sunisa Lee salvant l'honor nord-americà al concurs individual, després del triomf rus per equips, tant en homes com en dones. A l'última jornada, el xinès Zou Jingyuan i el japonès Daiki Hashimoto s'han endut els últims ors, a barres paral·leles i barra fixa. Si els russos van guanyar per equips, no han guanyat cap medalla individual d'un torneig que semblava destinat a ser el de Biles, no fa tant. La nord-americana havia de ser la reina dels Jocs de Tòquio. Aspirava a cinc o sis medalles. Marxa amb una plata i un bronze, però el seu gran èxit és haver donat veu a milers d'esportistes que no s'atrevien a aturar-se, no fos cas que diguessin que són uns covards, uns perdedors. Ella, la gimnasta més guanyadora dels últims anys, ja no havia de demostrar a ningú qui és. I podia aturar-se i convertir-se en exemple de milions de persones que molts cops callen quan no se senten bé. No, Biles no ha nascut per callar. I avui ha parlat sobre la barra actuant amb seguretat. La dona que havia notat com la pressió de no poder fallar a marques comercials, directius, espectadors i amics li feia perdre la seguretat quan girava pel cel, ha fet un exercici rodó, amb una seguretat admirable. La sortida, amb un doble salt carpat, l'ha clavat. Estava seriosa. Però un cop s'ha vist amb els peus a terra, ha somrigut, s'ha posat la mà sobre el cor fent un gest d'haver-se tret un pes de sobre i ha rebut l'amor de totes les altres gimnastes. Més de 400 persones eren a la graderia. Gimnastes d'altres disciplines, entrenadors i algun admirador que ha entrat qui sap com, com un japonès que portava una foto dels dos gossos de Biles, dos buldogs, per intentar que la nord-americana se sentís més ben acompanyada. Biles li ha firmat un autògraf, riallera.

Al final, tothom ha fet cua per saludar-la. També el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, i el president de la Federació Internacional de Gimnàstica, el japonès Morinari Watanabe. Tant de bo l'escoltin, ells. I que, en el futur, parlar de la necessitat de cuidar la salut mental sigui una cosa ben normal. Biles ha fet el gest per cuidar d'ella mateixa, però també perquè l'escoltin. Per ser portaveu de milions de persones. La jove nord-americana ha après moltes coses, en els seus 24 anys de vida. I una és que cal ser valenta i parlar en veu alta. Només així cauen els murs i s'avança. Biles, no fa tant, va ser de les últimes gimnastes a denunciar públicament haver patit abusos sexuals del metge de la Federació dels Estats Units Larry Nassar. Però, un cop ho va fer, es va adonar de la força de les seves paraules. I de com l'esport pertany a dones com elles, i no pas als directius que no van saber protegir-la. Ha après a defensar-se sola.

stats