Vox va al xoc amb el PP per la unitat de la llengua: "L'Estatut és el cavall de Troia del catalanisme a les Illes"

PalmaDos dies després de la manifestació multitudinària pel català a Palma, Vox torna a posar el PP contra les cordes. Aquesta vegada, sobre la unitat de la llengua catalana, que l'extrema dreta nega. La diputada Patricia de las Heras ha exigit al Govern en una pregunta parlamentària que s'obri a modificar la denominació de català per "llengua balear" a l'Estatut d'Autonomia, a la qual cosa la presidenta Marga Prohens ja s'ha negat. Amb tot, De las Heras ho ha tornat a posar damunt la taula. "L'Estatut de 1983 és el cavall de Troia del catalanisme a les Balears", ha remarcat: "Per què el PP de València sí que va defensar el valencià com a llengua pròpia, i no el de les Balears?". En el mateix sentit, ha exigit al Govern que es posicioni: "Vostès són amb el rei o són amb la Generalitat de Catalunya?".

De las Heras ha fet aquestes declaracions aprofitant la concessió per part de Felip VI de l'estatus de 'reial' a l'Acadèmi de sa Lléngo Bàléà, una associació acientífica que nega la unitat de la llengua catalana. "No permetin més espolis", ha remarcat.

El vicepresident del Govern, Antoni Costa, s'ha refermat en la posició de l'Executiu. "L'Estatut d'Autonomia de les Illes és molt clar, la llengua catalana és la llengua pròpia", ha dit insistint que al mateix Estatut ja es "reconeixen les modalitats lingüístiques": "Aquest Govern no discuteix ni discutirà l'Estatut", ha sentenciat. El també portaveu de l'Executiu ha insistit que l'acord d'investidura signat entre PP i Vox parla "del dret a dirigir-se i expressar-se a l'administració en qualsevol de les dues llengües, i es parla de fonamentar i protegir les modalitats lingüístiques": "Amb la moderació, la tranquil·litat i el bilingüisme cordial ens trobaran sempre, on no ens trobaran mai és en la confrontació".

Què argumenta Vox per negar la unitat de la llengua?

De las Heras ha exposat en la seva intervenció els arguments per negar la unitat de la llengua. En una intervenció íntegrament en castellà, la diputada ha assegurat que "valencians, mallorquins i menorquins varen fer els seus diccionaris en els segles XVII i XVIII, i el 1835 [Joan Jos] Amengual va crear la gramàtica mallorquina, 83 anys abans que Pompeio Fabra", ha remarcat. La diputada ha insistit que "els catalans es varen adonar que no tenien ni diccionari ni acadèmia" i que per això es va crear l'Institut d'Estudis Catalans, "per després dir que tots parlam català i tots som part d'aquest somni annexionista que anomenen Països Catalans", i ha conclòs esmentant "el paradigmàtic nacionalista alemany, i, per cert, nazi, Carl Schmitt, que deia que 'una llengua, una nació'". Aquesta és la premissa que, segons De las Heras, segueix el catalanisme. El que no ha aclarit és quantes llengües considera el seu partit que existeixen a les Illes. Tot i que la setmana passada va registrar la pregunta parlant de "llengües balears", en sessió plenària la diputada s'ha referit a la "llengua balear".