Cap de Barbaria, la llum més meridional de les Illes Balears

PalmaL’escriptor, metge i polític barcelonès Joan Colomines i Puig (1922-2011) va definir el cap de Barbaria com “un dels llocs més feréstecs, inhòspits, desolats, erms i solitaris de l’illa. Però un dels més atractius”. No debades, el cineasta basc Julio Medem escollí aquest espai com a escenari principal de Lucía y el sexo (2001). La Formentera de Medem era la via d’escapament de Lucía (Paz Vega), un forat on caure i reinicialitzar la seva vida. L’extrem meridional de l’arxipèlag balear és un bon lloc per retrobar la solitud i alhora l’essència de la terra més primària.

Però el territori que abasta l’antiga venda del cap de Barbaria és molt més que la representació d’un record esvaït, que la idea d’una illa de butxaca descoberta pels hippies als anys setanta, fàcil de recórrer, amb moto o amb bicicleta, envoltada de figueres i colonitzada per sargantanes arrecerades entre les pedres. Barbaria és un espai formenterer on la història ha deixat una forta empremta sobre la seva immensa nuesa. Just al voltant del pla del Rei, epicentre de la nostra ruta, es concentren un total de trenta-tres jaciments arqueològics, representatius de les diverses etapes de la història de l’illa. Vint-i-un jaciments pertanyen a la prehistòria, un a l’època púnica, quatre a l’època romana, cinc a la medieval islàmica i quatre més són d’època indeterminada, per tal com no han aportat materials que en permetin la datació. Sense oblidar-nos de la torre del Garroveret (1763), la més meridional de les torres de vigilància de Formentera i les Pitiüses.

Si us atreviu, ara és el moment de fer la primera passa d’aquest itinerari àrid i pedregós, profundament fascinant i hipnòtic, que ens durà per una terra desolada i inhòspita, guiats només per la llum més meridional de les Illes Balears. El punt de partida i arribada és l’estacionament del far del cap de Barbaria, passat el portell de la Tanca d’Allà Dins, on no arriba el transport públic. La carretera neix al mateix nucli de Sant Francesc, en direcció a migjorn. De camí podem visitar tres jaciments arqueològics, perfectament senyalitzats. El darrer, cap de Barbaria, 1, el trobam a l’inici de la ruta.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del mateix aparcament, des d’on arrenca, orientat cap a llevant, un caminet que ens acosta al jaciment abans esmentat. Es tracta d’una construcció de planta circular d’uns 13 m de diàmetre, el terç nord-oriental de la qual fou quasi destruït per fer grava quan es va fer la carretera. Només conserva un sòcol en forma de mur de dues filades paral·leles amb rebliment intern. Cap de Barbaria 1 correspon a l’època del bronze antic i mitjà (entorn del 1600-1000 aC), moment en què l’illa es trobava densament poblada.

Deixam el jaciment arqueològic enrere i seguim pel camí (E/SE) que ara ens acostarà a un grup de savines, entre les quals en destaca una per les dimensions i per la forma de la capçada [05 min]. Fa 5,5 metres d’alçada, amb un diàmetre de copa de quasi 9 metres, i la soca fa 54 cm de diàmetre, amb un perímetre de quasi 2 metres. És un exemplar relativament jove, de menys de 100 anys. L’any 1992 va ser catalogada com a arbre singular per la Conselleria de Medi Ambient. Més endavant, trobam les restes d’una màquina de ferro antiga, a la dreta del camí.

Una de les dificultats del recorregut són els nombrosos carreranys traçats sobre la seca i rocallosa superfície del terreny que travessam. [20 min] Hi trobarem fites, que ens han d’orientar cap a xaloc, envers la mar. Avançam paral·lels al torrent dels Pins, que tenim a mà esquerra. Un cop assolim el litoral [30 min], el mateix camí ens mena en direcció a migjorn, cap al nostre primer punt d’interès, que ja tenim a la vista. És la torre del Garroveret [50 min]. Abans, però, travessarem el lloc conegut com el Forn, una petita depressió del terreny.

Torre del Garroveret

Aquesta construcció, dedicada a la vigilància costanera, fou acabada de construir el 1763. L’execució, com la de la resta de les torres de l’illa, anà a càrrec de l’enginyer García Martínez, que seguí els projectes del 1756 de Joan Ballester. Es tracta d’una edificació d’estructura troncocònica de nou metres d’alçada, de dues plantes i amb una plataforma superior amb garita i protegida per un parapet seguit. En els anys immediats a la seva construcció, fou artillada amb peces procedents de l’església de Sant Francesc Xavier. El 1824 tan sols complia les funcions de talaia. Tampoc tingué torrers permanents fins al 1852, quan es creà aquest cos dependent del Ministeri de la Guerra. Fou declarada Bé d’Interès Cultural el 1949.

Sortim de la torre en direcció al cap de Barbaria i el seu far, del 1967. Un tram curt, d’escassos deu minuts, que farem per un carrerany que passa per damunt del cap de les Cibolles. [1 h 00 min] Sortim a l’esplanada, usada com a aparcament, vora la tanca rectangular que envolta el far de Barbaria, on ubicam el nostre particular finis terrae al sud de l’arxipèlag balear. A escassos metres de l’esmentada infraestructura, en direcció a la mar, trobam la cova Foradada del cap de Barbaria, d’accés vertical per una escala de fusta, que ens permet assolir una nova perspectiva de l’entorn.

Reprenem la marxa cap a ponent, seguim les fites que ens assenyalen el camí més clar. Passarem tres torrentons, el primer i més senzill és el del Ras. Després toparem amb el de la Teia [1 h 10 min], que ens obliga a fer una voltera per l’interior per salvar el seu incòmode gual. I finalment, el de la Falzia, que ja ens situa en el final de la nostra ruta, una travessa costanera que en aquest darrer tram ens permet gaudir del colossal i inconfusible perfil del Vedrà. En topar una paret seca, límit de la Tanca d’Allà Dins, que s’atura damunt del penya-segat [1 h 45 min], hem de girar a la dreta, coster amunt. Seguim unes fites que ens acompanyaran fins a un camí de terra que seguirem fins a l’explanada d’on hem iniciat la nostra marxa [2 h 00 min].

@Fita_a_Fita