Son Brondo, planes fèrtils i paisatges contrastats del Pla

PalmaEl centre de Mallorca és a Lloret de Vistalegre, a l’interior de la seva comuna. No ho discutirem. Però l’autèntic cor de Mallorca es concentra a les fèrtils planes que se situen dins el màgic cercle integrat per Sineu, Sant Joan, Montuïri, Lloret, Sencelles i Costitx. El nostre itinerari parteix de l’autèntic ‘centre geogràfic de Mallorca’, certificat per l’Institut Geogràfic Nacional, cap a l’extrem d’aquesta circumferència imaginada a través d’un dels seus radis més llegendaris, el pou de Llorac. Tot plegat, una tresca agradable per camins que acaronen els suaus pessics del territori.

Per a una aproximació al punt d’inici de l’itinerari, podem fer servir el transport públic. La L-432 cobreix la línia entre Sineu, Lloret, Pina i Algaida. En el web tib.org (Transport de les Illes Balears) trobareu tota la informació sobre horaris i disponibilitat de la línia.

La ruta

[00 min] Començam la ruta davant el pou de Lloret. Situat en el migjorn del poble, ran del camí que va de Sineu a Pina, històricament ha estat un punt neuràlgic de la vida del poble. Just devora, hi trobam la parada del bus TIB. Abans de començar a fer passes, fixau-vos en la inscripció que podeu veure i llegir a la part interior de la coberta del pou, In medio Maioricae adestis, perquè des del 1999 ens recorda que som al centre de Mallorca. Dit això, arrencam!

Des del pou avançam en direcció Pina per la Ma-3130. Aviat, voltam a l’esquerra pel camí de la Font. [05 min] Un cop aquí, deixam a l’esquerra els carrers de Montserrat Fontanet i de Ramon Llull. També flanquejam l’aparcament públic, a la dreta de la via, a partir del qual ja ens situam de ple en el foravila llorità. Deixam a l’esquerra el camí de la Costa, un cul-de-sac, i més avall les cases de la Vela, a la dreta. Més endavant, el camí descriu una ziga-zaga, a l’altura de les cases del Pontarró i de la Sínia. [20 min] El mateix camí de la Font ens aboca al camí Vell d’Algaida, just davant l’estació depuradora de Lloret. Voltam a l’esquerra i no el deixam fins a sortir a la carretera Ma-3231, on giram a la dreta en direcció a Montuïri. Transcorreguts devers 400 metres, trobam el pou de Llorac [30 min], a l’esquerra de la via.

“La primera eixida la férem un horabaixa de finals d’estiu pel camí de Llorac, anant cap a Montuïri. Just abans d’arribar al turonet on queden, mig esfondrades les cases de l’antiga possessió, ran del torrent, hi ha un pou parcer, a hores d’ara de domini públic, amb coll baix i un parell de piques per abeurar. És el pou de Llorac. I a Llorito tothom sap que aquest pou és enmig de Mallorca, o sigui, al centre de l’illa i, per tant, al centre del món a la manera d’ordenar l’espai en la mentalitat del pagès mallorquí. La tradició diu que el pou és del temps dels moros (com el de Jurà, el de Son Estela i el del Ras), però poca cosa més”. (Les llegendes del centre del món. Text d’Andreu Ramis Puig-Gròs i il·lustracions de Judit Morales i Adrià Gòdia. Edicions UIB, 2019)

Del pou, fem un centenar de metres enrere en direcció a Lloret i aviat voltam a la dreta pel camí Vell d’Ariany. Davant els nostres ulls s’obre un extens paisatge, amb dues fites importants a primera vista, el puig de Reig i el puig de Son Pastereta, a esquerra i dreta respectivament. Entre aquests dos, al fons de tot, el puig de Sant Nofre. Un enfilall de muntanyes que aplega llegendes de tresors amagats custodiats per misterioses bestioles i històries referides a la llarga tradició eremítica a Mallorca. [45 min] Assolim una bifurcació, prenem el camí de la dreta que voreja el torrent de Llorac. Passam entre les possessions de Son Mas, a l’esquerra, i de Paixerí, a la dreta. Al nostre voltant, extensos i fèrtils sementers. A la següent bifurcació [1 h 00 min], abandonam el camí Vell d’Ariany i voltam a la dreta pel camí de Can Riera.

Iniciam una suau capamunta en direcció a les cases de Can Riera i la rota d’en Palerm, a les quals no arribam perquè a mitjan recorregut voltam a la dreta pel camí Vell de Montuïri [1 h 10 min]. Aquest és el tram de camí més rost de tota la ruta, tot i que, a canvi del nostre esforç, l’entorn ens regala unes belles panoràmiques, que en un dia clar assoleixen bona part de la serra de Tramuntana. A la nostra esquerra, es comença a dibuixar l’espès i aturonat pinar de Son Brondo, conegut com el pinar del Moro. El camí emproa un collet rere el qual ja trobam l’esmentada possessió, ja dins el terme de Sant Joan [1 h 30 min].

Cases de Son Brondo

Les impressionants cases de Son Brondo donen la mesura de la seva llarga història i enorme amplitud. Ja ho diu la glosa: “Segar a Son Brondo, germans, / és com qui anar en galera: / un home tresca més terra / que un caçador amb nou-cents cans”. No debades és la possessió més extensa del terme de Sant Joan, amb unes 250 quarterades. “En el 1578 era de Joan Julià Garriga i el 1789, de la família Boixadors. En el 1863 era dels hereus de Joana Rocabertí-Boixadors, comtessa de Savellà i de Peralada. A finals del segle XIX passà als Aguiló. Des del camí, podem admirar especialment la testera, on hi ha un magnífic rellotge de sol, amb la data de 1893 i la llegenda Jo fas via i tu perds vida. Al cornaló de la carretera hi ha una torre de molí, d’extraordinàries dimensions. Sobre el portal hi resta la data de 1857”. (Mallorca interior, 15 rutes pel cor illenc –Volum V. Tomàs Vibot. El Gall Editor, 2022).

Deixam les cases enrere i orientam les nostres passes cap a llebeig pel camí de Son Brondo, en direcció a Lloret. La via és ampla i asfaltada. A l’esquerra se’ns revelen els infinits sementers del camp de Jesús i el puig de l’Almudaina. De cara, les cases i el turó de Son Daviu, cap on ens dirigim ara. [2 h 00 min] Travessam la carretera Ma-3231 i continuam tot dret pel camí asfaltat de Son Fred, ja dins el terme municipal de Lloret. Encaram una pujadeta suau fins que passades les cases de Son Daviu voltam a la dreta per un camí de terra, rost i embrutit de vegetació que enfila dalt del turó, on a la dreta trobam un bell mirador [2 h 15 min]. Continuam pel mateix camí que ara ens baixa al camí Vell d’Algaida. Ens incorporam a la via per l’esquerra i no ens aturam fins a ser a l’altura de la Font Figuera [2 h 30 min], una vella infraestructura hidràulica d’ús públic destinada a proveir d’aigua persones i bestiar que transitaven per la contrada.

Seguim pel camí Vell d’Algaida fins a la següent cruïlla, on voltam a la dreta pel camí de Son Bauló. La via desemboca sobre la carretera de Lloret a Pina (Ma-3130), a l’altura del cementeri municipal. Tornam a voltar a la dreta i enfilam la recta final de la ruta fins al poble [3 h 15 min].¡

@Fita_a_Fita