El penyal de la Mola, encastellats sobre la història de Galilea

Palma“Galilea era coneguda a principi del segle XVI com la mola d’en Cortei, un topònim força revelador”. Tomàs Vibot i Just Hernàndez ho deixen clar en el llibre Son Cortei, Conques i Galilea, editat l’any 2009 per l’Ajuntament de Puigpunyent: el procés d’establiment d’aquest nucli és “un procés lent i motivat per les polítiques d’herència” que duran cap al 1586 a la segregació d’un antic rafal de Bartomeu Cortei i a la creació de petites parcel·les per als nous establidors de la contrada.

La ruta que proposam explora la mola de Galilea, aquest entorn de la serra de Tramuntana que l’Ajuntament de Puigpunyent va adquirir fa un any i que abasta una superfície de gairebé 300.000 metres quadrats, amb un important patrimoni cultural i arquitectònic a l’interior. Per accedir al punt d’inici de la caminada, podem fer servir la línia 201 (Galilea-Palma tib.org), que ens deixa al costat de la Casa de la Vila de Puigpunyent.

La ruta

[00 min] Orientats a llebeig, ens posam a caminar des del pont de la Vila en direcció a Galilea i el Capdellà. Creuam el nucli més antic de Puigpunyent, la Vila, constituït a partir del segle XVIII dins terres de Son Nét, amb l’església de l’Assumpció de Maria, d’estil neobarroc, com a referent arquitectònic principal. Sortim del poble per la Ma-1032. Aviat travessam el torrent de Conques, tributari de la Riera. [20 min] Després d’una tirada breu per asfalt, trobam els indicadors del GR 221 que ens guien cap al coll del Molí de Vent per la Drecera Curta, primer, i la Drecera Llarga, després. Es tracta de restes del camí Reial existent abans de la construcció de la carretera actual, a començament dels anys 30 del segle XX.

Sortim al coll del Molí de Vent [35 min], a l’altura de l’entrada a la possessió de Son Cortei. Avançam un tram curt per carretera i a l’altura del pk 8 sortim per la dreta, seguint l’indicador de fusta que assenyala el camí de la Cova dels Bous [40 min], part del vell camí de Galilea. Després d’una molt breu i rosta pujada, sortim al carrer dels Bous, que seguirem fins a assolir el tercer trencall a mà dreta, carrer de les Alzinetes, [55 min] per on prosseguirem la nostra caminada. Quan el carrer gira a l’esquerra, de front ens ve una escalonada, costa d’en Mandons. En aquest punt, prenem el camí de terra que tenim a la dreta i que surt directe al camí de la Mola Gran, a l’altura de la casa de neu de Galilea [1 h 00 min].

Clot de la Neu

En el llibre Les cases de neu de Mallorca (editorial El Far, 2001), l’investigador històric Antoni Gorrias i Duran assenyala que no s’han trobat referències documentals que permetin posar data a la seva construcció, tan sols el fet de trobar-se excavada als costers del comellar de l’Infern, a 480 m sobre el nivell de la mar i a pocs metres del pla dels Molins, vora el camí de la Mola. Es tracta de l’única casa de neu situada dins un nucli urbà, fet que limita les seves construccions adjacents. No trobam el típic porxo dels nevaters, tan sols les marjades d’anivellació per a la recollida de la neu, usades també com a olivar. Abans de la seva rehabilitació, el 2019, a l’interior s’hi observaven una barraca i un pou, encara ara visible, excavat i rematat per un coll rectangular.

Recuperam el camí de la Mola i avançam uns metres amunt fins a assolir el pla dels Molins. Sortim del camí principal per la dreta, cap a la plana que tenim davant per on es dibuixa clarament un tirany, orientat a llevant. Tot d’una que l’hem enganxat, tenim l’opció de decantar-nos cap a la dreta fins al penyal del Corb [1 h 10 min] i gaudir de la seva esplèndida vista. Tornam al tirany inicial i seguim fins a una paret seca que tenim just davant nostre (nord-est). El camí la travessa i gira suaument cap a l’esquerra (nord-est). Així arribam a una bifurcació ben clara i visible: a l’esquerra, el camí que seguirem després cap a les cases de la Mola; a la dreta, la ruta cap al cim. Prenem aquest darrer camí i pocs metres després unes fites, visibles a mà esquerra, ens indiquen el pujador al penyal de la Mola (506 m) [1 h 30 min], amb belles vistes al Galatzó.

Tornam enrere fins a la darrera bifurcació i continuam tot dret per anar a sortir davant les cases de la Mola [1 h 40 min]. El topònim fa referència en origen a tota la muntanya i posteriorment al rafal que s’establí a la part alta de Galilea, a partir de la divisió el segle XVII de la mola d’en Cortei. Des de les cases seguim el camí fitat per xiprers, que mena fins al portell de sortida, vora l’era de la Mola. No obstant això, haurem de vorejar la tanca cap a l’esquerra fins a assolir el camí per on hem entrat abans.

Font de la Marquesa

[1 h 50 min] Sortim al camí de la Mola, el seguim cap a la dreta, per davant del molí d’en Soler, fins a la següent bifurcació. Deixam a l’esquerra l’escalonada de la costa d’en Mandons i giram a la dreta, seguint uns indicadors de fusta que ens assenyalen el camí dels Molins i el camí de la Mola Petita. El carrerany voreja el molí d’en Martí i desemboca sobre un collet, on arriba per l’esquerra el carrer de la Font, que connecta Galilea amb la Mola Petita. Nosaltres seguim tot dret fins a ser davant dos xalets, Can Joan Petit i Can Fesol. [2 h 05 min] A la dreta, un indicador assenyala el camí en direcció a la font del Pi i el puig de Galatzó. De tot d’una es bifurca i pren cap a la dreta en ràpid descens fins a un vial de la parcel·lació de Son Nét. [2 h 15 min] Assolim una mena de collet on, a l’esquerra, s’inicia un camí de terra que seguim tot dret fins a sortir a una nova bifurcació. Prenem a la dreta, fins a la font de la Marquesa [2 h 20 min]. Catalogada per l’Ajuntament de Puigpunyent, es tracta d’una font de mina excavada sota una antiga rota i datada entre els segles XVIII i XIX.

Tornam enrere fins a l’anterior cruïlla i continuam coster amunt fins a assolir un vial asfaltat que prenem a l’esquerra. En ser davant Can Fesol [2 h 35 min], voltam a la dreta per unes escales que baixen al carrer de la Font i la font dels Obis, una surgència molt conflictiva al llarg de la història. Descendim pel carrer Major fins a l’església de la Immaculada Concepció [2 h 55 min]. De camí podem entrar fins al número 8 del carrer dels Clapers i contemplar les teules pintades del seu voladís o fer una aturada al màgic mirador de la Roca de l’Encantament.

De l’església baixam a la carretera pel caminet de les Timbes i voltam a l’esquerra en direcció Puigpunyent, amb molt precaució. Passam per davant la cova de la Puríssima, on trobam una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. N’hi ha que la relacionen amb la caiguda d’un penyal sobre la carretera als anys 30 del segle XX que miraculosament no va ferir ningú. Desfeim passes fins a arribar a Puigpunyent [3 h 50 min].

@Fita_a_Fita