Puig de Missa, blanc damunt blau i un verd que rellisca

PalmaDiu l’escriptor suís en llengua alemanya Robert Walser (1878-1956) que tota passejada ha d’anar aparellada de la contemplació de la natura. La proposta que volem compartir amb tots vosaltres ho contempla, des d’un doble vessant: el natural, el riu de Santa Eulària; i el patrimonial, l’església fortificada del puig de Missa. Tot plegat, un breu i intens itinerari. Perquè pujar dalt del puig de Missa de Santa Eulària des Riu és entrar en la llum blanca que Villangómez va saber dir: una Eivissa vertical, vigilant i silenciosa, on l’església és alhora casa de Déu i muralla del poble. “Des d’ací, allò que ansies, la bellesa, / se t’ofereix estesa i dilatada. / Un bosc espès que puig avall rellisca. / De verd i d’ocre el camp és escatat. / L’horta s’acaba allí i el mar comença. / Blanc damunt blau, escumes, nau alada”. (Santa Eulària del Riu. Marià Villangómez Llobet. Poemes Mediterranis –1943-1944–).

La pujada és un recorregut breu però carregat de significat històric i simbòlic. L’ascens, des del nucli urbà fins al turó que domina la desembocadura del riu de Santa Eulària –l’únic riu de les Balears–, reprodueix un itinerari secular: el camí que els habitants feien per acudir a la parròquia i, alhora, el lloc de refugi. El seu bastió controlava amb els seus canons la desembocadura del riu i els molins.

En aquest itinerari no marcarem temps entre els diferents punts d’interès de la marxa. La distància és curta i el desnivell, escàs. Preneu-vos-ho amb calma, gaudiu de la passejada. Si voleu fer servir el transport públic, la L-13 connecta Vila amb Santa Eulària. Tot i que si consultau el web eivissa.tib.org podreu veure i valorar altres opcions.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a l’altura dels números 25 i 27 del carrer de Sant Jaume. Entre aquestes dues cases s’inicia el camí de la Vila, un pas esglaonat que ens mena costa amunt fins a les portes de Can Ros, seu del Museu Etnogràfic d’Eivissa. Va ser l’any 1994 que, gràcies a l’esforç conjunt de la Fundació Illes Balears i el Consell insular d’Eivissa, aquest emblemàtic casament tradicional de mitjan segle XVIII, que es dedicava a l’agricultura i la ramaderia, amb una extensa finca que arribava als marges de la desembocadura del riu, obrí les portes transformat en un immens expositor del patrimoni cultural pitiús.

Continuam la nostra passejada per l’avinguda del Pare Guasch. Antoni Guasch i Bufí (Santa Eulària des Riu, 1879 - Sevilla, 1965) fou un jesuïta viatger, erudit, lingüista, que tingué una vida pletòrica d’afanys als dos hemisferis: a Europa, Àsia, Amèrica i Oceania. Va néixer a la casa pairal de Can Ros i era el menor de cinc germans. Antoni Costa Bonet i Felip Cirer Costa li dedicaren un llibre, El pare Antoni Guasch i Bufí, apòstol del guaraní, editat l’any 1991 per l’Institut d’Estudis Baleàrics. Sense sortir de la mateixa avinguda, sempre en sentit ascendent, els populars ‘passos’ ens anuncien la nostra imminent arribada a l’església del puig de Missa.

Els ‘passos’ palesen un vell i centenari costum associat a la pràctica devocional catòlica del viacrucis (camí de la Creu), representat sovint per una creu negra de fusta o pintada de negre sobre un mur blanc al camí exterior que volta l’església, sovint situada damunt un puig. Les darreres passes abans d’assolir el cim de 55 metres sobre el qual s’assenta el nostre massís objectiu venen envoltades d’un fort simbolisme. Estrets carrerons i amples escalonades s’obren pas entre un petit conjunt de cases als peus de l’església fortificada de Santa Eulària des Riu. La que ara contemplam s’edificà cap al 1560, en un context de setge permanent de la pirateria, al mateix temps que es feien les murades de la vila d’Eivissa. L’antiga, del segle XIV, quedà molt danyada a conseqüència d’un atac turc del 1543. D’un indubtable valor estratègic, tot el conjunt fou concebut per vigilar la costa i anticipar perills.

Val a dir, però, que puig de Missa és la denominació que rep cada un dels dos pujols als cims dels quals s’assenten les esglésies-fortalesa dedicades, respectivament, a Santa Eulària i a Sant Miquel, la segona al quartó de Balansat. Construïdes inicialment el segle XIV, el seu emplaçament alt i dominant permetia organitzar ràpidament el refugi i la defensa civil en cas d’atac per mar. El puig de Missa de Santa Eulària controlava el pas marítim de llevant, mentre que el puig de Missa de Sant Miquel ho feia sobre la costa nord. Altres esglésies fortificades són les de Sant Jordi de ses Salines i de Sant Antoni de Portmany.

Abans de prosseguir la caminada, paga la pena visitar l’interior de l’església de Santa Eulària i fer-ne un petit tomb per l’exterior. Perquè tot seguit ens toca baixar als dos ponts, el Nou de 1918 –d’entrada a la vila– i el Vell del segle XVIII –per a vianants– que encara ara travessen sobre el riu de Santa Eulària. Ambdós foren substituïts per una tercera infraestructura, més moderna i sense gens d’encant, que obre pas cap a la via de circumval·lació. El puig i el riu es connecten pel camí de Cala Llonga, que surt al carrer de Sant Jaume, d’on les nostres passes continuen pel passeig del Pont Vell.

Llegenda dels ‘fameliars’

Una de les llegendes més curioses d’Eivissa és la dels fameliars, uns follets de cap enorme que, segons expliquen, neixen d’una herba màgica que només creix sota el pont Vell de Santa Eulària durant la nit de Sant Joan. Alerta si en despertau un, perquè, us demanarà sense parar “treball o menjar”. Però el pont en si mateix és fruit d’una altra llegenda, aquella que conta com els vilatans, incapaços de construir un pont per travessar el riu cabalós, van demanar ajuda al dimoni. Aquest va acceptar construir-lo en una sola nit a canvi de l’ànima del primer que el travessàs, però fou enganat pel batle de Santa Eulària, que en veure’l acabat hi amollà un moix. La resta fou feina del rector, l’aigua beneïda i molts de resos.

La baixada fins a la mar és senzilla i planera per un passeig molt agradós, vorera del riu. Un entorn antigament envoltat d’hortals i amb nombrosos molins fariners hidràulics, que es nodrien de l’abundós cabal. Com el molí de Dalt o de Can Planetes (centre d’interpretació del riu), el molí d’Enmig, el de Can Marge i el molí de Baix. Per la punta del Nedador sortim al passeig Marítim que no abandonarem fins a ser l’altura del passeig de l’Alamera, per on entrarem dins la vila i tancarem el circuit davant l’Ajuntament [1 h 30 min]. Podem visitar el refugi antiaeri de la Guerra Civil, reconvertit en espai expositiu.

@Fita_a_Fita