Els abonaments del Camp Nou, una arma electoral per a Laporta

BarcelonaNi els arquitectes ni els operaris poden garantir que el Barça torni a jugar al Camp Nou el novembre d'aquest any. Encara que les obres avancin a bon ritme, els terminis previstos són tan optimistes que n'hi haurà prou amb algun petit "imponderable" –en paraules del president Joan Laporta– per endarrerir-ho tot plegat. Però el club té pressa perquè a nivell esportiu, i sobretot econòmic, li surt molt més a compte tornar a casa com més aviat millor. Per això eviten parlar de possibles demores i ja han engegat tota la maquinària per preparar el retorn, previst inicialment per aquest mes de novembre.

Quan es torni a jugar a futbol al Camp Nou, la primera i la segona graderia estaran del tot acabades i tan sols faltarà per habilitar la tercera graderia –únicament estarà feta l'estructura–, polir la façana i instal·lar la coberta. Per tant, dels 104.000 seients existents només n'hi haurà disponibles al voltant de 60.000. No hi cabrà tothom, i per això es tornarà a oferir als abonats la possibilitat d'agafar-se una excedència. Escarmentats pel que va passar l'estiu passat, l'àrea social està elaborant de manera molt minuciosa el protocol per al retorn a casa. De moment només s'han dibuixat les línies mestres, que s'han d'aprovar per junta entre el març i l'abril. "Volem fer-ho amb temps per explicar-ho bé a la gent", asseguren des de l'entitat.

El precedent de Montjuïc que la junta vol evitar repetir

Un dels temes que ha generat més discussió als despatxos del Camp Nou té a veure amb la política de preus. A Montjuïc es van enganxar els dits. Un dels punts en contra de jugar a l'exili és que l'aforament es reduïa a la meitat i, per tant, també se'n ressentia la facturació global del club. Però aquell Barça venia de guanyar la Lliga i la Supercopa i, creient que hi hauria bufetades per aconseguir una localitat, el club va optar per apujar-los tot i que no hi havia unanimitat a la directiva. Així, la tribuna passava dels 1.164 euros fins als 1.738. Com és ben sabut, la demanda inicial va ser mínima i de seguida van haver de rebaixar els passis de temporada un 50% (la zona noble passava a costar 870 euros). De totes maneres, tan sols es van captar 17.000 abonats, molt lluny dels 27.000 que l'entitat s'havia marcat com a objectiu –al Camp Nou n'hi ha més de 80.000–. Amb el retorn a casa, amb un estadi ja conegut, més accessible i còmode, a les oficines es respira optimisme i creuen que es podrà arribar a la barrera dels 40.000. En qualsevol cas, i malgrat que l'estadi serà nou i oferirà molts més serveis, a la directiva han descartat encarir els abonaments. La idea és retornar als preus del 2021, amb l'únic increment de l'IPC.

A nivell logístic, la previsió és fer servir la mateixa fórmula que ja s'ha utilitzat aquesta temporada. Qui no vulgui l'abonament, hi pot renunciar temporalment sense penalització. I per a qui l'adquireixi, haurà de comunicar amb antelació que vol assistir a cadascun dels partits. La modalitat del Seient Lliure també quedarà temporalment suspesa i els diners acumulats es guardaran per a quan l'estadi operi al 100% de capacitat. En paral·lel, i en senyal d'agraïment als que han adquirit un passi a Montjuïc, l'àrea social valora compensar-los amb alguns avantatges. Un dels que s'estudia és que tinguin preferència per escollir localitat, o que se'ls garanteixi tenir seient en cas que la demanda superi l'oferta i s'hagi de fer un sorteig per assistir a algun partit de màxim nivell, com el clàssic o els de Champions. Aquestes qüestions estan sobre la taula, pendents de l'aprovació final.

Apujar els abonaments, una arma electoral

A llarg termini, la junta tampoc té previst apujar el preu dels abonaments. Les obres s'acabaran del tot el 2026, any marcat en vermell al calendari perquè s'acaba el mandat de Joan Laporta. Sigui ell qui es presenti, o qualsevol membre de l'actual junta, el cost dels carnets pot ser una arma electoral molt perillosa en un club on més de la meitat dels socis tenen un seient al Camp Nou. Per això, la directiva actual s'ha encarregat de calmar els grups d'opinió amb el compromís que, almenys d'entrada, no en dispararan el cost.

Aquesta promesa no és cap novetat. Al fons de titulació, el document notarial per al finançament de les obres, el club incloïa un annex on es calculaven els ingressos del futur estadi un cop operi a ple rendiment. D'aquí en sortiran els diners que serviran per retornar el crèdit. L'informe preveu una recaptació anual de 346 milions –amb un increment notable dels productes VIP, el Museu o les entrades al públic en general– i detalla que no caldrà apujar els abonaments "més enllà d'un 1%"... sempre que quadrin els números. Si no, l'abonat no tindrà més remei que rascar-se la butxaca. Això, però, serà una carpeta per al pròxim mandat, sigui continuista o no.