Així treballa Jorge Mendes, el proveïdor estrella del Barça de Laporta

Porto (Enviat especial)Jorge Paulo Agostinho Mendes va néixer a Lisboa el 7 de gener del 1966. Va créixer en el si d'una família humil i el seu somni, com el de molts nens i nenes, era ser futbolista. Ho va provar, però després d'una trajectòria sense pena ni glòria, ben aviat va començar a esprémer les seves virtuts per altres vies, sense deixar de pensar en el futbol. No va tardar a explotar els seus dots d'emprenedor i una capacitat especial per persuadir i convèncer a partir d'un tracte simpàtic, intel·ligent i proper. "No és el típic pallasset que es passa de rosca, ell sap quines paraules utilitzar i en quin moment utilitzar-les. Una persona que cau bé. I això, en aquest ofici, és molt important. Si tens una bona cartera de futbolistes i bones relacions amb els clubs, és la tempesta perfecta", explica a l'ARA Òscar Tena, agent FIFA i que els darrers sis anys ha treballat per a l'empresa Tactic Grup, que representa, entre altres, Sergio Busquets o Sergi Roberto.

Abans de ser agent, Mendes es va traslladar amb la seva família al nord de Portugal, on va signar el seu primer acord marca de la casa, el seu primer win-win vinculat a un club de futbol. Va proposar al president del modest Lanheses no cobrar el seu sou com a futbolista a canvi de poder anunciar els seus negocis a la publicitat estàtica del camp. La llavor ja estava plantada. Va obrir un videoclub. Després, també una discoteca. I va ser en el sector de l'oci nocturn on es començaria a formar la seva llegenda com a agent. Una nit va conèixer —i convèncer— el porter Nuno Espírito Santo per representar-lo. A còpia de molta insistència, va aconseguir que l'expresident del Deportivo de la Corunya, Augusto César Lendoiro, el fitxés per al conjunt gallec, on Nuno no tindria gaire fortuna, però Mendes ja havia aconseguit fer el seu primer moviment. Les visites constants a Lendoiro i emportar-se'l a sopar havien acabat amb premi. El porter i primer client d'aquell agent iniciàtic va canviar el Vitoria de Guimarães pel Dépor. 

Era el 1997 i a Porto naixia Gestifute, la seva empresa de representació. Uns anys després, l'agent portuguès li arribaria a oferir a Lendoiro —o això explica l'històric expresident del Dépor— un joveníssim Cristiano Ronaldo, però ja en aquell moment era inassumible per a l'entitat gallega. "Les relacions de Mendes transcendeixen de ser només un agent o un amic dels jugadors, ell també controla clubs i els seus propietaris, amb qui teixeix complicitats. Et fa creure que t'aconseguirà el que vols i, molts cops, ho aconsegueix. Només així s'explica l'èxit i el poder que té", explica a l'ARA el periodista Gonzalo Cabeza, autor del podcast El móvil de Mendes, que és el resultat de gairebé un any investigant el superagent. Cristiano, llavors un jovenet i espigat extrem portuguès de 18 anys que despuntava a l'Sporting de Lisboa, va ser fitxat el 2003 pel Manchester United a canvi de 17 milions d'euros. Sis anys després, el Reial Madrid pagaria 94 milions per ell. Mendes es començava a guanyar l'apel·latiu de superagent. Una marca personal que ha anat alimentat vestint sempre cuidadament, cuidant molt l'estètica i, fins i tot, hi ha qui explica que presumeix d'esmorzar, dinar i sopar en fins a tres ciutats diferents en un mateix dia. Tot, sense separ-se dels seus tres telèfons mòbils.

Cristiano va ser el salt definitiu en la seva meteòrica carrera com a representant, ja que suposava tractar amb els clubs més poderosos del món del futbol, però per entendre com va arribar fins aquí, cal passar abans per Portugal. "És un país petit, on es treballa molt el planter, i també és un primer focus d’arribada de futbolistes procedents d’Àfrica o de Sud-amèrica", diu Cabeza. En el cas de Mendes, Di María, Falcao o Diego Costa, com a exemples destacats. "No hi ha prou lloc a Portugal perquè hi hagi més d’un agent. Ell es va carregar José Veiga [que havia sigut el representant de Figo i Zidane]. O més aviat Veiga es va immolar, perquè va començar a tenir molts problemes amb Jorge Nuno Pinto da Costa, el president del Porto".

Com va aconseguir Mendes apoderar-se del negoci de la representació al futbol portuguès en poc més de cinc anys és l'etapa de la seva carrera que oculta més ombres. Els seus tentacles van estendre's primer al Porto, rival aquest dimecres del Barça (21 h, Movistar Liga de Campeones), i després al Benfica, els dos grans colossos del país. Avui dia, l'empremta de Mendes a Portugal és tan evident que més de la meitat dels jugadors de la selecció lusitana en el darrer Mundial estan sota el seu control. I, tot això, en un context en què la normativa FIFA limita a dos anys de durada màxima els contractes entre representant i jugador. "Ell sempre es vanta del fet que no firma contractes amb els seus futbolistes. Una cosa que, personalment, em sembla una mica boja. Són acords comercials, haurien d’estar regulats. No és l’únic, però. Mino Raiola també en presumia", diu Cabeza.

Jorge Mendes: el poder a l'ombra de molts grans clubs

Després de convertir-se en el rei a Portugal —va ser condecorat amb l'Ordre al Mèrit Esportiu—, Mendes ha sigut el poder a l'ombra de molts grans clubs, entre ells, del Reial Madrid. Un article del The Wall Street Journal el va arribar a definir com l'amo del club blanc, una sentència que a Florentino Pérez li va costar de pair. La seva influència també s'estén al València de Peter Lim, on hi ha dut els darrers anys jugadors de rendiment dubtós, com el central Mangala, per xifres superiors als 20 milions d'euros, de la mateixa manera que va aconseguir convertir André Gomes en una "oportunitat de mercat" en la qual va picar el Barça de Bartomeu.

¿Se'n recorden de Nuno Espírito Santo, amb qui va començar tot? Doncs quan el porter es va retirar i es va voler convertir en entrenador, Mendes el va col·locar a la banqueta del Rio Ave portuguès, un club humil on l'agent feia i desfeia col·locant-hi representats seus. Dues temporades després, Nuno agafava les regnes del vestidor del València. Posteriorment, aterraria a la banqueta del Wolverhampton anglès, un club sota la tutela de Mendes. Bàsicament, perquè és propietat del conglomerat xinès Fosun, amb qui el superagent s'havia ajuntat per fer negocis amb Guo Guangchang, un dels seus fundadors. "Mendes té un olfacte especial per detectar on hi ha diners. És molt més que un representant de futbolistes, és gairebé un representant de clubs", apunta Cabeza. Si abans els diners eren a la Xina, ara són a l'Aràbia Saudita. ¿Saben en quin país entrena actualment Nuno? L'encerten: a l'Al-Ittihad saudita.

Els tentacles de Jorge Mendes al Barça i la seva relació amb Joan Laporta

Actualment, el Barça també és un dels clubs on Mendes hi té diversos representats: João Félix, Cancelo, Balde, Ansu (cedit al Brighton) i l'acabat de renovar Lamine Yamal en són alguns dels noms més destacats. Altres, com Iñaki Peña, no els representa directament, però sí que manté acords amb els seus agents. Nico González, rival aquest dimecres del Barça, també està representat per Mendes. A més, és ben sabut que l'agent té una estreta relació amb Joan Laporta. "És cert que últimament Mendes està col·locant molts jugadors al Barça, però això també havia passat abans amb altres representants. Quan fa temps que fas negocis amb una persona es pot construir una amistat. No cal veure-hi costat fosc a tot, malgrat les comissions que hi ha pel mig. Si tens un agent de confiança i té una bona cartera de jugadors, és un tema d’oferta i demanda i sembla que Mendes aconsegueix satisfer totes les parts", raona Òscar Tena.

Cabeza, però, veu més perillosa aquesta relació entre el Barça i Mendes. "Hi ha molts matisos, però crec que no és del tot beneficiosa la relació que Laporta té amb alguns agents. No només amb Mendes [Laporta, per exemple, va anar fa uns mesos a la festa d'aniversari de Pini Zahavi, agent de Lewandowski]. Laporta és un representant del Barça, el club no és seu. Diferent és en el cas de l’Atlètic de Madrid, que qui respon pel club és el seu propietari, Gil Marín. Si Gil Marín se la juga, repercutirà en la seva butxaca. I no oblidem que a Mendes, al final, el futur dels clubs li és igual. Si un club s’enfonsa, ell en trobarà un altre on fer negoci".

Mentrestant, la normativa de la FIFA ha tornat a canviar des d'aquest octubre, amb una mesura feta per evitar, precisament, que agents com Mendes puguin lucrar-se en les tres bandes que participen en les transaccions del futbol. A partir d'ara, els agents només podran rebre comissions en nom del jugador i del club comprador, però no del venedor. Una casuística que s'havia donat, per exemple, quan Mendes va participar, l'estiu del 2020, en la venda del lateral Matt Doherty del Wolverhampton al Tottenham, en una operació que va aixecar polseguera a Anglaterra. Un canvi de normativa, però, que no sembla que pugui fer trontollar gaire l'imperi particular del superagent. A Porto i a Portugal ho saben bé.