El PSIB titlla Llull de "bicicleta de 3,6 milions" i Vera carrega contra els socialistes
Carles Bona retreu al conseller que els centres encara tinguin dificultats per gestionar les factures i que les funcions acadèmiques continuïn pendents, mentre Vera assegura que el programa s'està desplegant "a poc a poc i amb bona lletra"
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaEl programari Llull, la nova eina de gestió educativa que ha de substituir progressivament el Gest-IB, ha tornat a protagonitzar un enfrontament entre el PSIB i el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera. El diputat socialista Carles Bona ha retret al responsable d'Educació els problemes que encara pateixen els equips directius dels centres a l'hora de dur la gestio econòmica dels centres i ha qüestionat tant la implantació del sistema com la decisió d'adaptar el programari Sèneca, que ja empra la Junta d'Andalusia. Vera, per la seva banda, ha defensat el projecte i ha atribuït les crítiques dels socialistes a una visió desfasada de la gestió educativa.
Bona ha carregat contra la gestió feta fins ara: "La plataforma s'ha implantat a trossos, amb mòduls que mai no han tingut res a veure amb el Gest-IB", ha criticat. El diputat ha demanat a Vera que respecti "el que denuncien els directors dels centres" i ha recordat que la implantació de Sèneca a Madrid ja va generar problemes amb les notes, els processos d'admissió i les queixes dels equips directius.
En aquest sentit, ha retret al conseller que optàs per una plataforma que ja funcionava en altres comunitats autònomes amb l'argument que això permetria una implantació més àgil. "La gestió econòmica hauria de funcionar des de fa un any i encara hi ha centres que no poden signar factures amb agilitat", ha denunciat. El socialista també ha qüestionat el procediment de contractació. Segons ha exposat, el Govern no va fer un concurs per determinar quina empresa oferia la millor solució, sinó que va optar per Sèneca i posteriorment en va licitar l'adaptació.
Per il·lustrar la situació, Bona ha recuperat la comparació que varen fer alguns directors de centres educatius en declaracions a l'ARA Balears sobre les prestacions reals de l'eina: "És com si comprassis un cotxe i et donassin una bicicleta. És clar, una bicicleta de 3,6 milions d'euros". El diputat ha afegit que els directors "s'han de dedicar a dirigir escoles, no a resoldre problemes informàtics" i ha retret a Vera que triàs la plataforma "sense informes previs".
Vera defensa que Llull s'implanta "a poc a poc i amb bona lletra"
El conseller d'Educació ha rebutjat les crítiques i ha defensat que Sèneca és una eina que utilitzen 14 comunitats autònomes, incloses algunes governades pels socialistes. "Senyor Bona, veig que no enteneu res de Sèneca. Em toca treure la meva capa docent", ha replicat. Vera ha explicat que Llull és una plataforma de comunicació i gestió orientada a digitalitzar i agilitzar els tràmits educatius. També ha defensat que incorpora mòduls que ja existien al Gest-IB, com el d'escolarització, i d'altres que no formaven part del sistema anterior, com el de gestió econòmica. Sobre el calendari, ha assegurat que la implantació és gradual, perquè es tracta d'un projecte ambiciós. Segons ha detallat, ja estan en marxa el mòdul econòmic i la finestra única, mentre que durant el segon trimestre del curs 2026-2027 s'incorporaran altres serveis complementaris i el curs que ve serà el torn del mòdul d'escolarització. "Gestionar un projecte d'envergadura no és dir 'endavant', sinó anar a poc a poc i amb bona lletra", ha defensat.
El conseller també ha reivindicat que la plataforma s'està implantant tant als centres públics com als concertats i ha acusat els socialistes de tenir una visió antiquada de l'administració educativa. "Simplement perquè vostès viuen 20 anys enrere", ha etzibat. En aquest sentit, ha criticat que anteriorment els centres haguessin de fer servir "dos pendrives obsolets" per gestionar els menjadors i el transport escolar, i ha recordat que les famílies no podien fer la matrícula telemàticament. Vera ha conclòs la seva defensa reivindicant la digitalització de l'administració educativa i ha qualificat de "model analògic propi d'un socialisme desfasat" el sistema que, segons ell, defensava l'anterior govern.