El Pla de xoc pel català de l'STEI: més formació docent, incidir en les extraescolars i més implicació de l'Administració

PalmaEl punt 20 de l’Acord Marc educatiu segellat entre els sindicats i la Conselleria d'Educació preveu executar un pla de xoc per impulsar l’escola en català, que de moment, no s'ha fet. La mesura s'entén en un context en què el nivell i l’ús que en fan els alumnes, segons ha informat l’ARA Balears en diverses ocasions, no atura de davallar. Pel que fa a l’alumnat de 2n d’ESO, el català passa del 73,6% el curs 2008-2009, al 60,6% el curs 2013-2014, al 63,8% el curs 2016-2017 i, finalment, al 49% en la consolidació de la competència durant el curs 2023-2024. A 4t de Primària la tendència també va a la baixa: s’ha passat d’un assoliment del 59,2% el curs 2012-2013, al 49% el curs 2023-24.

"Aquestes diferències són estadísticament significatives i requereixen mesures urgents”, s'exposa a la proposta de pla de xoc elaborada per l’STEI i presentada aquest dimarts en un acte a l'Estudi General Lul·lià, al qual han assistit representants socials, polítics i culturals. Hi han intervingut Joana Maria Mas, presidenta de l’Associació de directors d’Infantil i Primària; Ismael Pelegrí, professor de català de l’IES Joan Ramis i Ramis de Maó; Jaume Oliver, mestre del Col·legi Pius XII, i Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI. La proposta de l'STEI es lliurarà a la Conselleria d'Educació.

Entre altres mesures (en té 50), es reclama el desdoblament de l’assignatura de Català per fomentar l’expressió oral en grups més petits i que s'imparteixi formació sociolingüística a tots els professionals de l’ensenyament. Un dels problemes principals per garantir el compliment de les normatives lingüístiques és que el cos d’inspecció, segons fonts consultades, no sempre té els mecanismes per saber en quin idioma es fan realment les classes.

Per intentar resoldre aquesta situació, l’STEI proposa l’elaboració d’un informe anual, per part d’inspecció educativa, sobre la salut del català als centres de les Illes; “i més concretament, de l’adequació del Projecte lingüístic de Centre (PLC) a la normativa actual, com també la seva implementació”. Aquest informe s’ha de fer arribar a la Comissió de seguiment d’aquest pla. “Convé recordar que una de les actuacions prioritàries del departament d'Inspecció per al curs 2024-2025 era la “supervisió, control, assessorament i seguiment de l’aplicació del Projecte Lingüístic de Centre (PLC)”, exposa el sindicat.

El document preveu mesures enfocades a diferents àmbits, que haurien de partir d’un estudi sobre la situació real del català com a llengua vehicular i d’ús en totes les activitats dels centres educatius i d’una diagnosi dels coneixements de la llengua entre l'alumnat. A partir d'aquí, es reclama a l’Administració que, en el termini d’un any, elabori un pla pensat per impulsar el català a les escoles i per garantir el compliment de la normativa vigent (Decret de mínims, projecte lingüístics i Llei de normalització lingüística).

Incidir en les activitats extraescolars

Un altre dels punts en els quals el pla de l'STEI posa el focus és en la comunitat educativa. Per això es recomana que es facin classes de català i de coneixement de l’entorn sociocultural destinades a les famílies i al personal no docent. El taló d’Aquil·les, denunciat pels docents, és que la feina que es fa als centres per promoure la llengua es dilueix els horabaixes, quan els infants participen en activitats extraescolars. L’STEI proposa establir un requisit del català per a les persones que facin activitats extraescolars o de menjador en els centres. I també la creació d’una comissió de relació amb entitats del municipi per fer activitats de manera conjunta de difusió i promoció de la llengua pròpia.

La manca de docents ha obert la porta al fet que accedeixin a la professió persones sense el requisit, tant a les llistes d’interins com a places funcionarials. En aquest darrer cas, Educació ho ha limitat, de moment, a les places de molt difícil cobertura, i els docents tindran un termini per acreditar el nivell una vegada aconseguida la plaça.

Per intentar combatre la manca d'efectius lingüísticament capacitats, l'STEI planteja que s’introdueixi termini addicional de presentació del requisit de català abans de l’inici de les proves selectives. En el cas dels interins, es reclama la priorització en qualsevol tràmit d’interinitats del coneixement de la llengua catalana i l’accés gratuït i obligatori a formacions horari laboral per a les persones que accedeixin a una plaça interina sense el nivell acreditat.

El secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert, en el seu discurs de cloenda de l’acte, ha argumentat que, amb les polítiques actuals, “s’està afavorint la substitució lingüística en comptes de la normalització”. Per això, ha proposat que “cal llevar la pols a la Llei de normalització lingüística” i tractar-la “seriosament”. També ha exposat una reflexió: “Si jo, com a catalanoparlant, tenc un dret, vol dir que algú té un deure? Pens que el tema lingüístic no només és una qüestió de drets sinó també de deures, institucionals i individuals”, ha dit Miquel Gelabert. I, després de la reflexió, ha vingut el prec: “Cal fer militància lingüística. Només l’ús de la llengua catalana en garantirà la pervivència. I això està en les nostres mans. La llengua és més que una eina de comunicació, és la part essencial de la nostra identitat”.