Marta Roig, trasplantada de medul·la: "Vaig fer la Selectivitat a l'hospital i amb la via posada"

PalmaMarta Roig és una jove mallorquina de 21 anys a qui li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda a nou anys, la més habitual en infants. D’ençà d’aquell moment, ha lluitat contra la malaltia i, ara com ara, tot i que no té l’alta definitiva, es troba bé. Després del primer diagnòstic, va rebre quimioteràpia i li va funcionar, però el 2022 li varen detectar una recaiguda i va necessitar un trasplantament de medul·la que va rebre d'un germà petit. “Va ser difícil. Ell tenia només 14 anys i por. Tothom pensa que, quan et diuen de ser donant és: "Oh, ets compatible, vols ser donant?" No és així. No et demanen, sinó que no et queda més remei. Som conscient que no seria aquí si no fos per la donació del meu germà”, diu. Als seus pares no se’ls considerava idonis per edat, i l’altre germà no era compatible. El que va ser donant ho era al 50%.

Abans de recórrer a la família –a través de la Fundació Josep Carreras– es varen trobar dues persones compatibles a Austràlia i una altra a la Gran Bretanya, però el quadre clínic feia impossible esperar el temps que calia entre que es feien les proves als possibles donants i s'iniciava el procés previ a la intervenció.

Des de la seva experiència, que comprèn 12 anys de la seva vida i llargues estades hospitalàries a Son Espases, anima tothom a donar medul·la. “Ja no s’ha de passar per quiròfan, sinó que és com una donació de sang. Un poc més complexa, però una donació de sang”, anima. A través de les seves xarxes socials –té un compte de TikTok amb més de 400.000 seguidors–, Roig encoratja la gent a ser solidària. “És molt complicat trobar dues persones compatibles, però com més gent doni, més possibilitats hi haurà d’ajudar algú”, explica. “A través d’Instagram hi ha molta gent que em diu que ha donat”, afegeix.

Una Selectivitat confinada

Ha passat molt de temps dins l'hospital, aïllada del món per protegir la seva salut i evitar el contacte amb virus i patògens en un moment de màxima vulnerabilitat immunitària. Però va ser el 2022, amb el segon diagnòstic, que la malaltia la va sorprendre en un moment important per a tots els adolescents: fer la Selectivitat i decidir què estudiar i on. “Em varen diagnosticar el 27 de maig i tenia Selectivitat al cap de 15 dies”, recorda. Abans del diagnòstic, ja sabia que no es trobava bé i que tenia símptomes de leucèmia. Varen arribar els exàmens finals i en un va treure un 2,15. La qualificació no es corresponia amb la seva exitosa trajectòria acadèmica: “Em vaig quedar en blanc”, recorda.

Una vegada va tornar a estar ingressada, tenia clar que no podria fer Selectivitat i estava trista. “Em va venir a veure la professora que em feia classe quan vaig estar ingressada de petita i va parlar amb els doctors. Pensava que li dirien que no, però li varen dir que sí que la podia fer”, explica Roig. Per a ella era important fer la Selectivitat el mateix any de Batxillerat, perquè era quan tenia els coneixements frescs. “La professora es va posar en contacte amb la UIB i em varen comprar un ordinador que després havia de tornar. Vaig fer la Selectivitat dins l’habitació, amb la via posada i amb la mestra que em vigilava. Hi veia borrós, però quan vaig llegir els exàmens tenia clar que m'ho sabia, tot i que no estava en les meves millors condicions. Sabia que aprovaria”, exposa.

Quan varen sortir les notes no s’ho creia i va revisar les mitjanes unes quantes vegades: havia tret un 12.32 sobre 14 i podia entrar a Publicitat i Relacions Públiques a Barcelona, cosa que era el seu somni. Finalment, per raons sanitàries, va quedar a estudiar aquí i no se'n penedeix gens, perquè li han passat moltes coses positives. Amb la vista posada al futur, Roig està pendent de l’alta. “Els metges encara no me n’han parlat, perquè no volen crear falses expectatives”, exposa. A finals de maig té una visita mèdica de seguiment i se la pren amb optimisme. “Em trob bé i esper que l’analítica surti bé”, diu.

A la gent que està passant pel mateix que va viure ella, els envia un missatge clar: "És molt dur, però es pot superar".