"Tenia càncer i l'assegurança em va dir que no els sortia a compte"

PalmaEls tractaments oncològics són cars. És per això que les assegurances i els hospitals privats intenten rendibilitzar al màxim els tractaments. Clàudia (nom fictici) explica que és funcionària i que té dret a Muface –la mútua dels treballadors públics. Va triar la cobertura privada-concertada, però en un moment donat l’assegurança la va convidar a passar a la pública. “Així de clar, la mútua em va dir que no els sortia a compte perquè tenia càncer de mama i em va oferir una assegurança completament privada i en condicions avantatjoses a canvi que em passàs a Muface pública”, conta. I així ho va fer.

Denuncia una situació que, per sort, a ella no li ha passat gràcies a les condicions que li va oferir l’assegurança, a canvi d’anar a la Seguretat Social. “Conec molts casos de companyes de lluita a les quals se’ls ha disparat la prima mensual que pagaven perquè renunciassin i partissin. Les expulsen”, denuncia. Les motivacions econòmiques que hi ha darrere de la sanitat privada, i que no es veuen fins que es pateixen problemes greus, es fan patents. “Moltes de vegades són els mateixos metges a la pública i a la privada, però no tenen ni el mateix marge de maniobra ni els mateixos recursos”, diu.

Pel que fa a la seva experiència amb la sanitat privada, se li va administrar quimioteràpia a través d’un Port-a-Cath, un mecanisme que permet accedir al sistema vascular de manera permanent i sense haver de punxar cada vegada. Un cop acabada la quimioteràpia li havien d’administrar immunoteràpia. La seva oncòloga li va dir que podria llevar-li el Port-a-Cath si l’assegurança autoritzava a posar-la de manera subcutània. “Jo vaig demanar per què no ho hauria d’autoritzar, i clar, és perquè era molt més car que posar-la de manera intravenosa”, afegeix. Se’n va anar a la pública, on sí que li varen llevar el Port i ara li posen la medicació amb un tractament que dura cinc minuts “i és sols una punxada”. Dur el Port-a-Cath durant llargs terminis “és molt perillós”. “Tenc una companya que, de dur-lo posat, va patir una embòlia”, lamenta.

Sanitaris de la pública consultats per l’ARA Balears asseguren que és habitual que els arribin pacients que venen de la privada, especialment per intervencions quirúrgiques complexes, parts i tractaments oncològics. De fet, s’ha parlat amb diversos pacients oncològics als quals, arribats a cert moment del procés mèdic, se’ls va recomanar anar a la pública. Foren els mateixos sanitaris que els atenien que els varen suggerir fer el canvi, a causa que té més recursos i tots els tractaments experimentals.

Males pràctiques

A la sanitat pública també hi ha professionals que actuen de manera qüestionable, però llevat que el pacient ho denunciï, el fet passa desapercebut. Hi ha metges, especialment en disciplines com Dermatologia i totes les de Salut Mental, que suggereixen als pacients que el visitin a les consultes privades “per poder atendre’ls millor”. “És corrupció en estat pur”, assegura un metge que treballa a Son Espases, i que en coneix diversos casos. Per què els metges demanen que els vagin a visitar a la privada? Mentre una sessió de Psicologia o Psiquiatra a la pública és gratuïta per al pacient, a la privada el professional cobra un preu que normalment està per sobre dels 60 euros.