Les Balears perden 641 docents a l’escola pública mentre la privada en guanya 340

PalmaEls centres públics de les Balears han perdut 641 docents en un sol curs, mentre que els privats n’han incorporat 340. Així ho recull l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2026, que constata una evolució oposada del professorat segons la titularitat dels centres. Entre els cursos 2024-2025 i 2025-2026, la xarxa pública va passar de 16.101 a 15.460 docents, un descens del 4%, mentre que la privada va augmentar de 6.782 a 7.122, un increment del 5%. En conjunt, el sistema educatiu de les Balears varen passar de 22.883 a 22.582 docents, 301 menys que el curs anterior, cosa que representa una reducció de l’1,3%.

La disminució del professorat coincideix amb una lleugera davallada de la matrícula total. El curs 2025-2026, les Illes Balears tenen 197.910 alumnes matriculats als ensenyaments de règim general, 289 menys que el curs anterior. La reducció es concentra també en els centres públics, que perden 1.234 alumnes, mentre que els privats n’incorporen 945 més. Malgrat aquesta evolució, el 63,8% de l’alumnat continua escolaritzat a la xarxa pública.

Aquesta fotografia general, però, amaga una altra tendència: el pes de l’alumnat estranger continua augmentant. Segons l’anuari, ha passat del 13,6% al 19,3% a les Balears en la sèrie temporal analitzada, mentre que a l’Estat ha crescut del 8,5% al 13,5%. L’increment d’aquest percentatge no implica, per si mateix, que tot aquest alumnat necessiti suport educatiu específic, però aporta context sobre la transformació de la composició de les aules.

S’interromp el creixement

La pèrdua de docents del darrer curs trenca la tendència ascendent dels anys anteriors. El curs 2016-2017, les Balears tenien 17.499 professors als centres d’ensenyaments de Règim General: 12.317 a la xarxa pública i 5.182 a la privada. El nombre total va augmentar de manera continuada fins a arribar als 22.883 docents el curs 2024-2025, abans de retrocedir fins als 22.582 actuals. La diferència entre les dues xarxes és significativa. Mentre que el professorat públic ha disminuït un 4% en un any, el privat ha crescut un 5%. Les dades, tanmateix, no permeten concloure que els docents que falten a la pública hagin passat a treballar a la privada ni expliquen les causes d’aquesta evolució.

L’Anuari també assenyala que el nombre mitjà d’alumnes per professor a temps complet continua per davall de la mitjana estatal. El curs 2024-2025, l’indicador se situava en 9,5 alumnes per docent a les Balears, enfront dels 10,8 de l’Estat. A la xarxa pública balear, la mitjana era de 8,5 alumnes per professor, mentre que a la privada arribava als 12,1. Aquestes ràtios, però, corresponen al curs 2024-2025 i no permeten saber quin efecte ha tingut la pèrdua de professorat del curs següent. A més, la mitjana d’alumnes per docent no reflecteix per si sola la complexitat de les aules ni les necessitats de suport de cada centre.

Més alumnes per aula

Un altre indicador que recull l’Anuari de l’Educació és el nombre mitjà d’alumnes per unitat. A educació Infantil, les Balears i el conjunt de l’Estat presenten xifres molt semblants, d’entre 15,5 i 15,6 alumnes per aula. A Primària, en canvi, la mitjana balear ha repuntat fins als 20,6 alumnes per grup, per damunt dels 20,3 de l’Estat. A l’ESO, la ràtio autonòmica és de 23,8 alumnes, inferior als 24,3 de la mitjana estatal. L’informe també detecta un repunt de la repetició en els tres nivells d’educació Primària analitzats i a primer i segon d’ESO, mentre que disminueix a tercer i quart d’ESO. A llarg termini, la repetició manté una tendència descendent, però l’evolució del darrer curs introdueix un canvi en aquesta trajectòria.

En paral·lel, l'FP continua guanyant alumnat. Des del curs 2016-2017, la matrícula als cicles formatius de grau mitjà presencials ha augmentat aproximadament un 43%, i als de grau superior presencials, un 58%. En canvi, el batxillerat presencial ha registrat una lleugera disminució en el darrer curs.