Xavier Sabata, un contratenor polièdric a 'Pierrot Lunaire'

'Pierrot Lunaire'

Foyer del Gran Teatre del Liceu, 17 de novembre del 2021

Amb tota la seva càrrega expressionista, Pierrot Lunaire és una obra que manté vives la seva força i contundència. Escrita el 1912 sobre els versos del belga Albert Giraud, Arnold Schönberg hi va concentrar tota la síntesi del seu llenguatge musical d’aleshores, en un moment de cruïlla i abans de fer el definitiu salt endavant amb el dodecafonisme serial. Pierrot Lunaire, però, és una obra atonal, una peça d’orfebreria en què tots els elements participants juguen un paper fonamental.

Evidentment, hi ha la veu, i això vol dir comptar amb un intèrpret que sàpiga anar més enllà dels límits de l’òpera, del lied o del cabaret, perquè la peça és una heterogènia mescla dels gèneres citats. Al Foyer del Liceu, Xavier Sabata ofereix una versió sublim, de gran contenció expressiva però al mateix temps amb una gran capacitat comunicativa, riscos inclosos i amb bon ús de la tècnica de l'sprechstimme característic de la Segona Escola de Viena. Més d’un cop hem definit el contratenor d’Avià com un perfecte cantactor. I aquest Pierrot Lunaire ho confirma de nou. Sabata empra la versió catalana de Miquel Desclot que el 1998 va interpretar Nina en un memorable espectacle al Teatre Lliure de Gràcia, al costat de l’enyorada orquestra de cambra que dirigia Josep Pons. L’espectacle del Liceu, amb moviment de Maria C. de Vaca, compta amb un espai escènic doblement giratori (la plataforma dels instrumentistes i la del cantant) amb un magistral ús de la llum a càrrec de Cube.bz que desemboca en un efecte final absolutament abrusador i amb una forta càrrega angoixant.

Però l’Opus 21 de Schönberg és també una filigrana instrumental per a violí, viola, violoncel, flauta, flautí, dos clarinets i piano. Músics de l’orquestra del Liceu dirigits amb detallisme mil·limètric per un atent Francesc Prat van contribuir a descobrir alguns dels secrets que amaga aquesta peça única. Equilibri sonor, connivència amb la veu i encertat sentit expressiu van planar sobre l’espai central del Foyer del Liceu. Un espai que, com en anys pretèrits, hauria de reviscolar la seva activitat artística. L’ovació final dels espectadors confirma que hi ha ganes d’espectacles així.