'Rizi': l'última obra mestra de l'heroi de l''slow cinema'

'Rizi'

(5 estrelles)

Direcció i guió: Tsai Ming-liang. 89 min. Taiwan i França (2020). Amb Kang-sheng Lee i Anong Houngheuangsy. Estrena als cinemes

El temps sembla entestat en donar la raó a Tsai Ming-liang. Quan a la dècada del 1990 la cinefília radical es va enamorar de les seves composicions estàtiques, el seu tempo letàrgic i els seus personatges al límit de la catatonia, l’obra de Tsai va ser llegida com la resposta natural d’un autor que, des del Taiwan ultramodern, meditava sobre les ferides obertes per la incomunicació i la soledat. Havia nascut l’hereu de Michelangelo Antonioni. Arribats al 2003, amb el neocapitalisme global abocat a la hipervelocitat, Tsai, l’heroi de l'slow cinema, va dirigir la profètica Goodbye, Dragon Inn, que acaba d'arribar restaurada a la cartellera. Ambientat a la sala Fu Ho de Taipei, el film dedica una punyent elegia al cinema com a experiència col·lectiva, viscuda davant una pantalla gran envoltada de foscor. Al Fu Ho, que està a punt d’abaixar la persiana, s’hi projecta la colorista pel·lícula d’arts marcials Dragon Inn, del 1967, però els pocs espectadors i treballadors de la sala semblen més interessats en fer cruising i passejar la seva melancolia pels decrèpits passadissos del cinema.

Aquesta filmografia acaba, de moment, amb Rizi, l'última obra mestra de Tsai, en què Hsiao-kang (interpretat per Lee Kang-sheng, el protagonista de tots els films del taiwanès) viatja fins a Bangkok per tractar-se d’una terrible torticoli. Allà, enmig de gratacels i de carrers plens de desconeguts, Hsiao-kang viurà un breu encontre amb un massatgista local que deixarà ferides emocionals inesborrables. Sense diàlegs i potenciant els temps morts i els gestos vius –convertits en fortins contra la deshumanització–, Tsai rellegeix el drama romàntic a partir de les ruïnes de la història del cinema, condensades en les immortals notes de la banda sonora de Llums de teatre de Charles Chaplin.