El repte d'aprendre català quan arribes a Mallorca sense conèixer la llengua

PalmaEl Pla d’Acolliment Lingüístic i Cultural acompanya l’alumnat nouvingut en l’aprenentatge del català als centres de Secundària. Margalida Cloquell és la coordinadora de PALIC de l’IES Mossèn Alcover des de fa vuit anys. És la referent de l’alumnat d’incorporació tardana que no coneix el català, i fa feina de manera coordinada amb diversos professionals. “Quan un alumne nouvingut que no coneix el català s’incorpora al centre, es recull informació sobre les llengües que coneix, la seva escolarització prèvia i se’n valora la competència lingüística i curricular”, explica.

Pel que fa als canvis socials, un dels més visibles és la diversitat de procedències, llengües i trajectòries escolars de l’alumnat. Aquesta realitat diversa “constitueix una riquesa per a la convivència i l’aprenentatge, però també fa necessari planificar mesures específiques d’acolliment, acompanyament i suport lingüístic que facilitin la incorporació positiva al centre i l’accés progressiu al currículum ordinari”, assegura. Pel que fa als orígens de l’alumnat, “el 2018 procedien més del Magrib, mentre que actualment rebem més alumnat d’Amèrica del Sud, a més d’un o dos alumnes d’altres països europeus i d’altres comunitats” no catalanoparlants.

El procés d’aprenentatge del català varia segons la trajectòria de cada alumne. El fet de venir d’un país determinat no basta per explicar aquestes diferències. Alguns alumnes que ja parlen castellà poden recórrer-hi més sovint perquè els permet comunicar-se en molts contextos, mentre que l’edat d’arribada i els anys escolaritzats aquí poden afavorir un millor domini del català. Tanmateix, saber-lo no sempre vol dir emprar-lo habitualment; per això el PALIC també cerca que els alumnes amb altres llengües d’herència guanyin confiança per fer-lo servir amb companys i docents.

La situació és diferent quan un alumne no coneix ni català ni castellà. Aleshores, “les necessitats més immediates són sentir-se acollit i segur, orientar-se dins el centre i disposar d’eines bàsiques per comunicar-se”. Per fer-ho, fan servir suports visuals i activitats vinculades a situacions quotidianes.

Amb tot, el professorat de PALIC es troba amb limitacions importants: “els recursos i les possibilitats organitzatives no sempre permeten oferir la intensitat i continuïtat que cada alumne necessita”, cosa que es tradueix en el fet que “alguns alumnes no arriben a assolir les habilitats comunicatives bàsiques en català” durant el temps que se’ls acompanya. Les actituds envers el català són diverses i poden evolucionar, però la vergonya de no entendre’l o d’equivocar-se pot frenar-ne l’ús entre els alumnes que tenen una altra llengua d’herència. Un clima de confiança i experiències positives ajuden l’alumnat a practicar-lo. El PALIC, la Comissió Lingüística, la dinamitzadora i la comunitat educativa treballen perquè el català també sigui present en aquestes relacions quotidianes i informals.