La presentació, com a actor i com a noi trans, d'en Roc al Teatre Lliure

BarcelonaEn Roc Martínez ha debutat professionalment com a actor al Teatre Lliure amb 18 anys. Però també s'ha presentat per primera vegada en societat com a Roc. "Em dic Roc i abans em deia Rita", diu l'actor dalt de l'escenari a l'obra d'Alícia Gorina que trasllada l'esperit de Les verges suïcides a un grup de noies joves d'avui. "Vaig veure l'anunci del càsting i em va cridar l'atenció. Jo ja m'havia canviat el nom i era conscient de la meva transició de gènere. Buscaven noies en realitat, però no m'hormono i físicament se'm llegeix com a dona, així que puc fer d'una dona al teatre. M'hi vaig presentar amb el meu antic nom i vaig pensar que ja els ho explicaria si m'agafaven". I sí, el van agafar per interpretar una de les cinc germanes Lisbon. De fet, no només per interpretar-la: l'obra beu d'entrevistes que es van fer als intèrprets, i en Roc hi explica el seu cas. Així que quan va ser l'hora de la veritat, va ser natural signar com a Roc, que és com tothom el coneix avui.

En Roc és fill de l'actriu Meritxell Ané i d'un tècnic de so del Teatre Lliure, que l'han acompanyat en el debut professional al teatre. "És un somni, una gran oportunitat", reconeix. També l'han acompanyat en el trànsit: "M'han fet costat, m'estimen com soc. També perquè han vist que estava malament i he millorat molt, i ara els és igual el meu nom i el meu gènere mentre sigui feliç". Des que tenia 6 anys en Roc fa doblatge i també canta. "De moment estic còmode amb el meu cos, no tinc cap problema amb les meves parts, i he decidit no hormonar-me perquè també visc de la veu i no vull que em canviï. Potser en un futur", apunta. Com que no ha generat anticossos cap al cos femení ni al seu nom anterior, sovint es presenta a feines com a Rita. "Sempre hi ha certa incomoditat, però soc un actor i puc fer de noia, no em fa mal. Si no, tinc la sensació que se'm tancarien portes, perquè la societat encara està aprenent de tota aquesta realitat -admet-. A més, jo no em podria presentar a càstings de nois, si busquen una estètica normativa, perquè no soc com la societat té assumit que és un noi".

Fugir dels estereotips

Cada vegada és més habitual que el teatre abordi qüestions tan candents com la identitat sexual. Ho va fer en primera persona Raphaëlle, un espectacle de La Conquesta del Pol Sud que es va estrenar al Teatre Nacional i que dimarts inaugura el Festival RBLS a La Villarroel. També Das paradies experiment, de Roger Bernat; Limbo, de Les Impuxibles; Kassandra, de Sergio Blanco, o Heroïnes o res, d'Iván Morales. Al mateix Roc l'han marcat obres com la documental Trans (Més enllà), de Didier Ruiz, que va veure al Teatre Lliure, per això troba important la visibilització de la diversitat al teatre: "És important mostrar que hi ha una realitat més enllà de la cisheteronormativitat i que no hi ha un estereotip trans. La gent es pensa que tots s'hormonen i s'operen i que ho has de fer tot. Però tal com hi ha molts cossos cis, també hi ha molts cossos trans".

L'actor defensa que es poden crear referents trans a través de la normalització de la seva presència en escena, en papers no trans. "Crec en el teatre com a eina de transformació social", sentencia. Després de l'institut, en Roc s'ha pres un any sabàtic per decidir cap on tirar: "Vull estudiar alguna cosa relacionada amb les arts escèniques i amb l'àmbit social". Ell diu que des de petit "feia coses rares" però "no era conscient" del que li passava fins que, fa cosa d'un any, va tenir contacte amb col·lectius trans i va poder identificar-se com a transgènere. El canvi de nom li va servir per fer saber al món el procés que ell ja havia fet per dins. "Rita ja no em representava. I vaig provar el nom de Roc amb les amigues i m'hi sento molt bé". Fer el pas al Teatre Lliure li ha confirmat que és el bon camí: "M'estic presentant professionalment per primer cop i em presento amb el nom de Roc. Tenia moltes pors i ara n'estic molt content".