El pi de Son Grua, un arbre amb nom propi a la cruïlla del temps

PalmaLa nostra proposta és recórrer un tram de la carretera Vella de Lluc, avui part de la Ruta de Pedra en Sec (GR 221), entre Pollença i el pi de Son Grua. Aquest és un arbre amb nom propi ubicat a la cruïlla dels temps. Tot i superar lleugerament els 70 anys de vida, per la seva ubicació, a la confluència de la carretera Vella (Ma-2230), del 1914, amb la Nova (Ma-10), de mitjan segle XX, el pi de Son Grua ha esdevingut per un bon grapat de generacions d’excursionistes tota una fita en el paisatge pollencí. Emparat per la serra de la Coma i la monumental trilogia muntanyenca conformada per la cuculla de Fartàritx, el puig de Ca de Míner i el puig Tomir, el pi de Son Grua és un dels fitotopònims més rellevants del nostre paisatge cultural. A unes passes de l’arbre, el pont d’en Sopera, inaugurat el maig del 2021 i dedicat a la memòria de Miquel Llobera Cerdà Sopera (1955-2020), un dels cappares de la Secció de Muntanya del Club Pollença, impulsor de les colònies d’estiu a Cala Murta i, en general, de tot allò que té a veure amb el món de l’excursionisme.

Si feim servir el transport públic, les línies que connecten amb Pollença són la 301, 321 i 322. Podeu consultar-ne horaris i disponibilitat al web del Transport de les Illes Balears (tib.org), la xarxa de transport públic interurbà de l’illa de Mallorca, gestionada pel Consorci de Transports de Mallorca (CTM). Abans d’iniciar la caminada, un agraïment molt especial a l’amic i mestre, el geògraf Miquel À. March, per tota la informació compartida que ens ha permès completar i engrandir la descripció de la ruta.

La ruta

[00 min] Des de la mateixa parada de bus, rere el convent de Sant Domingo (s. XVII), ens dirigim a la plaça Major de Pollença, centre neuràlgic de la vila des de mitjan segle XIX. D’aquí passam a la plaça de l’Almoina pel carrer del Temple, a la dreta del portal Major de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, parròquia fundada pels cavallers del Temple l’any 1248. I pel carrer Major (dit de Miquel Costa i Llobera) avançam en direcció a l’oratori de Sant Jordi, del segle XVI. Ubicat originalment als afores del poble, era el punt de trobada dels homes d’armes (milícia local) quan havien de sortir a defensar la població i els seus béns dels atacs pirates [10 min].

La següent fita a assolir és el pont Romà. Deixam l’oratori a la nostra dreta i pel carrer de Sant Jordi ens desplaçam cap al carrer de l’Horta pel carrer de les Barques. Un itinerari pel centre històric de la vila, on el traçat de les vies juntament amb la toponímia urbana traspuen un seguit d’històries i anècdotes. Finalment, pel carrer de Campos sortim al pont Romà [20 min], a la banda de gregal de Pollença. L’origen d’aquesta infraestructura bastida sobre el torrent de Sant Jordi (unió del torrent de la vall d’en Marc i de Ternelles) és tot un misteri, ja que des del segle XIX és conegut amb aquest nom, però no se’n té constància fins a l’any 1403. Era la sortida de la vila cap a l’Horta de Cubelles i la vall de Ternelles.

Ara, retrocedim uns metres en direcció al refugi del Consell de Mallorca. La senyalització del GR 221, ja visible en aquest punt, ens ajudarà a orientar-nos. Situat a l’exterior del nucli urbà, devora el torrent de Sant Jordi, [25 min] aquest refugi de la ruta de Pedra en Sec ocupa l’antic escorxador municipal, edificat el 1908. A partir d’ara ja som a la carretera Vella de Lluc. A l’esquerra de la via, sota els costers del Calvari, podem veure una part de la canal de Ternelles, síquia que antigament proveïa d’aigua la vila. Aviat, a la dreta, trobam el Grifonet, que és pou de ventilació del sifó per on passa l’aigua després de travessar el torrent per un llarg viaducte, conegut com ‘l’Arc’. L’origen de la construcció és medieval, tot i que alguns estudiosos es remunten a l’època romana. Les nostres passes s’acosten ara al torrent de la Vall d’en Marc, per davant Can Diable. Aquí ens ve a la memòria la Llegenda de Son Grua, un relat ambientat a finals del segle XVI que fou recollit pel jesuïta pollencí Guillem Vives i Rotger (1866-1935).

“El senyor de Son Grua s’havia amistançat amb una dona pecadora. La seva follia el dugué a abandonar la muller pròpia i resignada, i a descuidar el cultiu de la seva hisenda. Embriagat pel pecat, res no l’aturà, i després d’enviar el fill major a la guerra, on morí, arribà al crim monstruós de fer cremar dins un forn de calç l’altre més petit. Aquells crims abominables no podien quedar sense un càstig proporcionat. En efecte, una nit fosca en què el senyor de Son Grua tornava de la vila, se li aparegué el dimoni en persona, allà on ara diuen Can Diable. Aquell vespre morí de por i de remordiments. Cos i ànima se’ls endugué el dimoni cap a l’infern” (Revista Lluc, núm. 611, 1972).

Molins de Llinars

Així arribam al pont del Pas d’en Barqueta [40 min]. L’existència d’una infraestructura per travessar el torrent es troba documentada des de finals del segle XIV. Encara és visible l’empedrat sobre el jaç per facilitar el pas de carros i les passadores per als vianants. Seguim el nostre camí que, de cop, ens revela l’àmplia, extensa i superba panoràmica de la serra de la Coma (411 m), superada per darrere per la trilogia de cims que s’eleva sobre l’altiplà de Fartàritx: la Cuculla de Fartàritx (711 m), el puig de Ca de Míner (877 m) i el puig Tomir (1.104 m). La senyalització del GR 221 fa que no perdem passa davant les successives bifurcacions i variacions del camí. [1 h 10 min] El camí s’acosta a la carretera (Ma-10) per davant Can Pontico i torna cap a l’interior un cop superat el torrent dels Llinars, a l’altura del monumental accés arbrat a Can Serra. Paga la pena en aquest punt estendre la nostra mirada cap als costers que tenim a la nostra dreta. Si ens hi fixam bé, veurem els molins de Llinars, un conjunt de set molins fariners hidràulics d’època medieval, que van ser declarats Bé d’Interès Cultural l’any 1990, en la categoria de lloc històric.

[1 h 15 min] El darrer tram de la ruta ens acosta al torrent de Sant Jordi. Després d’una llarga i harmoniosa caminada per l’espès alzinar i la densa vegetació que envolta el torrent, a l’altura de l’accés a les cases de Son Grua, [1 h 35 min] travessam un saragall per damunt la síquia de la font de Vàrtix, que encara ens acompanyarà un tram curt, perquè aviat sortim a la carretera pel pont d’en Sopera, als peus del pi de Son Grua [1 h 45 min]. Si no volem tornar a peu a Pollença [3 h 00 min], d’abril a octubre opera la L-231 (Port de Sóller-Alcúdia).u

@Fita_a_Fita