La reforma del Museu Etnològic de Muro, en punt mort

PalmaEra dia 18 de febrer de l’any 2022 quan la llavors Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, encapçalada per Miquel Company, anuncià la inversió de més de 8 milions d’euros per part del Ministeri de Cultura i Esport en les reformes de diferents museus i institucions culturals de les Balears de titularitat estatal. Entre elles hi havia la “rehabilitació integral arquitectònica i museogràfica” del Museu Etnològic de Muro, que des de feia anys arrossegava deficiències importants que en dificultaven el funcionament. “En aquests moments ja s’ha licitat la redacció del projecte arquitectònic, les obres del qual està previst que s’iniciïn el 2023”, s’afirmava al comunicat publicat a la web del Govern aquell mateix dia del 2022, és a dir, fa més de quatre anys.

A hores d’ara, ni han començat les obres ni sembla possible esclarir quan començaran. Perquè, a més de necessitar implicació política i burocràcia, aquesta reforma requereix una aliança institucional que parteix d’un embull de competències que ni els mateixos responsables tenen del tot clar. Mentrestant, la situació de l’edifici no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat en aquests quatre anys.

La gestió de les obres

L’edifici que acull el Museu Etnològic de Muro data de l’any 1670 i disposa d’uns mil metres quadrats d’exposició. Ja fa més d’una dècada que des de diferents sectors se n’ha reclamat una intervenció urgent i profunda per adequar-lo a les seves funcions: el subministrament elèctric és antic i deficient, diverses sales estan tancades per no disposar de les condicions mínimes per a la conservació i visita, i és un edifici que no compleix amb els requisits bàsics d’accessibilitat, per enumerar només alguns dels motius que en fan imprescindible i urgent una reforma estructural.

Ara bé, en la gestió d’aquesta reforma hi estan implicades, en diferent mesura, fins a quatre institucions: el Ministeri, el Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Muro. Si bé va ser el Govern que va fer l’anunci de la reforma durant l’anterior legislatura, actualment la resposta de la Conselleria de Turisme, Esports i Cultura a qualsevol petició sobre l’Etnològic de Muro és que “la gestió està transferida al Consell de Mallorca, que és de qui depèn l’execució de les obres”.

Ara bé, segons la Llei de delegació de competències del Museu de Mallorca –el Museu de Muro n’és una secció– publicada al BOIB el febrer del 2019, “les inversions que es facin en els susdits edificis i instal·lacions, i que no en suposin la mera conservació i manteniment, han de ser programades per l’administració de l’Estat i per l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (...) a iniciativa de qualsevol d’ambdues administracions o del Consell insular de Mallorca, i sempre amb la consulta prèvia als òrgans competents d’aquesta institució insular”. Així i tot, fonts de la Conselleria insisteixen que la gestió de la reforma depèn del Consell i que el Govern només té competències sobre el personal. “Cada trimestre feim una reunió de seguiment”, comparteixen fonts de la Conselleria, sense oferir-ne més detalls.

Des del novembre passat, l’ARA Balears ha intentat obtenir informació sobre l’estat d’aquestes obres, i sobre la situació real del Museu, de l’àrea de Cultura del Consell de Mallorca, que lidera la vicepresidenta insular Antònia Roca. Fins a deu vegades s’ha fet la petició, que o bé no ha rebut resposta o bé ha estat posposada amb l’excusa d’estar “a l’espera del vistiplau de Patrimoni”. De fet, les diferents persones consultades sobre aquesta qüestió coincideixen que tota la informació passa per la direcció del Museu de Mallorca, que si bé ha accedit a atendre l’ARA Balears, depenia de l’autorització del Consell de Mallorca. Tres mesos després, encara no ha arribat.

“La situació és complicada”

Qui sí que ha valorat l’estat actual del museu, que va ser reconegut com a millor museu europeu l’any 1981, és el batle de Muro, Miquel Porquer. Segons ell, en aquests moments l’Ajuntament està pendent de la recepció del projecte bàsic de les obres. Un projecte que, diu, fa més de mig any que esperen que els arribi i que depèn del Ministeri, segons assegura Porquer. “Els estudis previs estan fets, pels temes d’humitats i pels tasts arqueològics que s’havien de fer i que varen retardar tot el procés de les obres”, exposa. “Però ara estam a l’espera de tenir el projecte bàsic que s’haurà d’autoritzar tant per part del Consell com de l’Ajuntament. S’ha volgut evitar que passàs el mateix que amb el Museu de Mallorca, que s’han hagut de tancar moltes sales després de la reforma perquè hi han sorgit problemes”, continua Porquer, “i per això nosaltres ja tenim estudis previs i actuacions fetes. Ara bé, les següents passes depenen de l’Estat, perquè per molt que el gestor sigui el Consell de Mallorca, el propietari, que posa els doblers i s’encarrega de tot, és l’Estat. Quan Gabriel Alomar va donar l’edifici no el va donar ni a l’Ajuntament ni al Govern, el va donar a Patrimoni Nacional, així que tot depèn d’ells”.

A més de la reforma de l’edifici, el projecte presentat fa quatre anys incloïa la catalogació dels elements que s’hi exposen, que havia de servir per redissenyar el futur del museu. El maig del 2024 es va oficialitzar la compra de la casa annexa al museu, amb la intenció de dipositar-hi tot el material que conté mentre durin les obres i de convertir-lo després en part del museu. Ara bé, el batle confirma que tampoc s’ha posat en marxa ni el trasllat del material ni el seu inventariat definitiu. Això sí, el museu està obert avui dia, matisa Miquel Porquer. “La situació és complicada i està tot deteriorat, però ens vàrem comprometre a mantenir-lo obert fins que comencin les obres i així ho farem. I farem tot el que podrem per agilitzar-les. Quan ens arribi el projecte bàsic, l’aprovarem tan aviat com puguem i mirarem de començar sense haver d’esperar més. Perquè si hem de tornar a esperar, poden passar un parell d’anys més abans de començar”.