La nostàlgia amara una nit sufocant

BarcelonaLes sabates blanques de Chano Domínguez es converteixen en un punt d’ancoratge on fixar els ulls a mesura que cau la nit al Teatre Grec. El pianista, sol a l’escenari, interpreta el tema propi ‘Alegria callada’, una peça que creix al resguard de la foscor. ‘Round midnight’, de Thelonious Monk i popularitzada per gran dames com Ella Fitzgerald, és la peça escollida per presentar la 'cantaora' Mariola Membrives. “És tot un gust i un honor estar aquí, no sabeu com impressiona”, confessa la 'cantaora'. Amb nervis més evidents del que voldria, i amb dues versions prescindibles cantades en anglès, no és fins que s’endinsen en el terreny de les cobles, els tangos i les ranxeres que la cordovesa desplega el seu talent. ‘Ojos verdes’, de Conchita Piquer, o ’Vuelvo al sur’, d’Astor Piazzolla, mostren una Membrives no només amb un gran control de la veu, sinó capaç de fer-te sentir una nostàlgia que t’esquinça les entranyes.

El repertori és un viatge amb compositors que han estat capaços d’aguantar bé el pas de temps i els frescos arranjaments de Chano Domínguez, com ‘Los ejes de mi carreta’, d’Atahualpa Yupanqui, o ‘Que te vaya bonito’, de José Alfredo Jiménez. ‘Alma de mujer (Colombianas)’, una peça original del pianista gadità, trenca amb la solemnitat de la nit. Estratègicament col·locat, aquest tema colorista i ple de matisos separa l’espectador de les cadires que s’enganxen a la pell en una nit sufocant. 'Gracias a la vida’, de Violeta Parra, és el tema amb què s’acomiaden, mentre Chano Domínguez assenyala Pere Pons, director del Festival Mas i Mas, com el 'culpable' que ha iniciat la relació entre ambdós artistes. “Una col·laboració que esperem que es repeteixi aviat”, confessa Domínguez. El resultat ha estat una nit d’estiu, sentida i xafogosa, on el jazz i el flamenc més eclèctics han cantat a l’amor més atemporal.