Lax'n'Busto torna a l'essència

BarcelonaFeia cinc anys que els Lax'n'Busto no entraven a l'estudi de gravació. Però no perquè s'haguessin pres un parèntesi ni un descans. Després de Relax (2007) i Objectiu: la lluna (2008), els dos primers treballs amb el nou vocalista de la banda, Salva Racero, van fer l'exercici d'enregistrar dos discos en directe, un a l'Apolo (2009) i un de simfònic amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà (2011). Ha sigut un lustre intens, de carretera, del qual han tret un resultat important: "Creiem que hem culminat el procés que la gent reconegui Lax'n'Busto amb la veu d'en Salva. Era un procés que havíem de passar i sabíem que seria a base de fer molts concerts, molts discos, molts treballs", explica Pemi Rovirosa. Superada l'etapa del festeig, va arribar "de forma natural" el moment de posar a treballar l'engranatge que havien engreixat durant tant de temps.

Com a contrapunt a l'últim disc simfònic, amb nous arranjaments i tota una orquestra tocant darrere seu, Lax'n'Busto es van proposar fer cançons molt més despullades. Durant un any van compondre els temes, es van "contagiar els uns als altres", i al final es van tancar sols a l'estudi de gravació. "Volíem que fos un disc molt essencial, tots tocant alhora i sense buscar grans artificis ni remenar massa. Donar el que demana la cançó: si és una guitarra i una veu, doncs això. Volíem passar molt de temps a l'estudi tocant i gravant-nos, i extreure'n el millor", diu Rovirosa. Per això s'han autoproduït el disc i només van recórrer a la mirada externa a l'hora de mesclar-lo, "perquè després de tant temps a l'estudi perds el nord", admet el guitarrista. Racero i Rovirosa afirmen a l'uníson que es barallen "molt" quan treballen: "Cada dia, una barbaritat". El cantant ho atribueix al fet de ser "realment un grup, en què no n'hi ha un que mana sinó tres que ho maneguen i els altres hi posen el seu ingredient".

A això s'hi suma l'hàbil equilibri dels egos, estils i personalitats dels sis components. A Tot és més senzill tots han compost algun dels temes, que, en conjunt, conformen un disc "més pop, amb un so més proper i senzill". "Ens agrada que tothom hi pugui dir la seva, i pugui fer cançons; és el nexe d'unió del disc i és el que munta la nostra personalitat. El que pot semblar poc lligat o incoherent per a nosaltres és interessant", diu Racero. És un sistema que els funciona: aquest any en fa 27 que Lax'n'Busto va néixer al Vendrell. "Si hi ha algun secret és que el que ens mou, ens motiva i ens fa trempar és la música: compondre, pujar a l'escenari, tocar, tancar-nos en un estudi. Ens sentim uns privilegiats perquè més de la meitat de la nostra vida ens hem dedicat a això", afirma Rovirosa, un dels fundadors.