La filmoteca, un projecte mil vegades anunciat

PalmaEntre el llarg llistat d’equipaments que solen sortir a rotlo quan un nou equip de govern arriba o bé a l’Ajuntament de Palma o bé al Consell de Mallorca n’hi ha un que és, possiblement, dels que més vegades ha aparegut i dels que més lluny han estat sempre de fer-se realitat. La creació d’una filmoteca, bé sigui municipal o insular, ha aparegut als programes electorals del Partit Popular, del PSIB i de MÉS per Mallorca en diferents moments, i sembla que des de l’àrea de cultura de Cort, ara liderada per Javier Bonet, tenen la intenció de donar-li l’impuls definitiu. O, almenys, així ho han anunciat.

Fa més de 15 anys, el 2007, tant qui era la consellera d’Educació i Cultura del Govern, Bàrbara Galmés, com la regidora de Cultura a Cort, Nanda Ramon, ja anunciaren la posada en marxa d’una filmoteca que, entre d’altres, preveia el teatre municipal Xesc Forteza com a possible seu on realitzar projeccions. Uns anys després, el 2011, la llavors candidata al Consell de Mallorca Francina Armengol parlava de “fer de la cultura un eix transversal” i, entre els tres grans projectes que integraven aquest propòsit, s’hi trobava la creació d’una filmoteca a Mallorca. També en parlà Antonio Gómez, conseller de Presidència de José Ramón Bauzá, com un dels pilars de la Llei audiovisual de les Illes Balears, o Antoni Noguera, qui ho va incloure en el seu programa com a candidat a la batlia de Palma per MÉS. Qui també en va parlar durant la darrera campanya electoral és l’actual batle de Ciutat, Jaime Martínez Llabrés, qui anuncià la creació de la Filmoteca municipal a l’Escorxador. “Aprofitarem la titularitat pública d’aquest espai i millorarem els equipaments actuals de CineCiutat”, afirmava el passat mes de febrer. Mig any després d’assumir la batlia, des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament afirmen que ja hi estan treballant.

Si bé els pressupostos de l’Ajuntament per al 2024 només preveuen una partida de 10.000 euros per a la Filmoteca municipal, el coordinador general de Cultura i Arts Visuals actual, Fernando Gómez de la Cuesta, explica que la intenció és destinar-los a realitzar els estudis i informes necessaris per començar a treballar. “Hem tingut ja un parell de trobades de feina”, afegeix, “tant amb l’associació d’empreses de cinema com amb CineCiutat, perquè volem comptar amb tots ells. Hem avançat bastant ja, i ara hem de veure quins són els tràmits administratius a seguir per poder fer aquest projecte plegats”. Respecte de la ubicació d’aquesta futura filmoteca municipal, assegura que tot i que encara no està definida, la possibilitat de vincular-la a CineCiutat “podria ser molt adient”.

De fet, a CineCiutat, ja fa temps que amb els recursos de què disposen duen a terme alguns dels objectius vinculats a l’existència d’una filmoteca. “Recuperar el cinema local, posar en valor el cinema d’arxiu i reivindicar el cinema com una eina educativa són tres pilars de qualsevol filmoteca i són tasques que hem desenvolupat en aquests anys”, explica Javier Pachón, director executiu i programador de CineCiutat. I, si bé reconeix que l’associació ha rebut amb “il·lusió” la idea d’estar vinculats a una filmoteca municipal, roman pendent de la concreció del projecte per valorar-ne la viabilitat i els recursos necessaris. “Sí que hi ha hagut un canvi des de la pandèmia pel que fa als drets d’autor”, afegeix Pachón, “ja que s’ha facilitat la recuperació de títols antics, que fins aleshores havia estat una qüestió costosa, tant econòmicament com legalment. És per això que des de 2021 hem pogut fer més cicles i esdeveniments especials que podrien desenvolupar-se, també, en una filmoteca. CineCiutat ha estat un projecte pilot de projectes pilot que ara poden consolidar-se, i la filmoteca seria una molt bona manera de fer-ho”, proposa.

És necessària una filmoteca?

La vicerectora actual de Projecció Cultural i Universitat Oberta de la UIB, Magdalena Brotons, planteja que és necessari començar per definir si és o no necessària actualment una filmoteca a les Balears. “Una filmoteca no és només un lloc on es projecten pel·lícules, s’hi fa també una tasca d’investigació i documentació que potser podrien ser cobertes des de l’Arxiu del So i la Imatge (ASIM) si tinguessin recursos i personal suficients”, argumenta. Actualment, a l’ASIM, entitat depenent del Consell de Mallorca, hi fan feina tres persones, tot i que periòdicament incorporen treballadors a temps parcial que, o bé provenen de processos de contractació del SOIB o bé hi fan pràctiques de la universitat. “És cert que tampoc hi ha tant de material que conformi el patrimoni cinematogràfic d’aquí”, explica Brotons, que és també professora d’Història del Cinema, “però no són només pel·lícules, hi ha cartes, hi ha factures, documents… Per exemple, una part important de l’arxiu de Josep Truyol, el pioner del cinema a les Balears, és a la Filmoteca de Catalunya”.

De fet, un dels referents a l’hora de posar en marxa una possible filmoteca a les Balears seria la Filmoteca de Catalunya, amb més de quatre dècades d’història, i que el divendres 15 de desembre anunciava importants canvis amb vista al seu futur. A partir de 2024 es convertirà en equipament nacional, és a dir, serà un ens autònom i tindrà entitat jurídica pròpia, a més d’augmentar el seu pressupost en 485.000 euros per arribar als 8,3 milions. Tot això serà part del llegat d’Esteve Riambau, qui després de 13 anys al capdavant d’aquesta institució ha anunciat que deixarà de dirigir-la el pròxim mes de juny.

Riambau reconeix que, en tots aquests anys al capdavant de la Filmoteca de Catalunya ha rebut diverses consultes sobre una possible filmoteca a les Balears. “Així i tot, només hem arribat a fer un projecte comú amb l’Arxiu del So i la Imatge, relacionat amb la memòria fílmica de la regió Pirineus-Mediterrània”, recorda. L’ens que ell dirigeix compta actualment amb una seu al barri del Raval de Barcelona, amb 7.000 metres quadrats que inclouen dues sales de projecció, i un parc audiovisual a Terrassa amb capacitat per a 200.000 bobines de cel·luloide i 800 terabytes de memòria digital. En total treballen 55 persones en les àrees de difusió, documentació, conservació i restauració i administració. “Nosaltres per filmoteca entenem una institució que s’encarregui de la preservació del patrimoni cinematogràfic i també de la difusió de la cultura cinematogràfica”, exposa Riambau, “però això pot tenir diferents magnituds en funció del que es vulgui preservar i del que es vulgui difondre”. De fet, aquest vessant de difusió i exhibició és un dels pilars de la Filmoteca de Catalunya, que programa més d’un miler de projeccions anuals. La mitjana d’assistència per sessió es troba en aquests moments en unes 87 persones, segons les dades presentades fa només uns dies.

El coordinador general de Cultura i Arts Visuals de Cort confirma que l’exhibició és un dels pilars fonamentals del projecte en què treballen per a la futura filmoteca municipal. “Si ens hem de convertir en una ciutat cultural de referència, hem de tenir aquest espai on es pugui exhibir, però també investigar i documentar, en col·laboració amb l’Arxiu del So i la Imatge, que ja fan aquesta feina, però que no tenen un espai de projecció”, relata. “No tenim cap mena de sentit de propietat o autoritat sobre els projectes. El que volem és fer un servei públic i articular les aliances necessàries per fer tot això accessiu al públic, amb un vessant pedagògic, però també lúdic, per què no dir-ho?”, afegeix Gómez de la Cuesta.