Mecenatge
Cultura 07/05/2024

El micromecenatge, una font de finançament de projectes culturals que es resisteix a desaparèixer

L'eclosió de projectes culturals que obtenien part del seu pressupost a través de les plataformes ha donat pas a usos més puntuals que s'orienten més cap a la promoció que no cap al finançament

4 min
Si bé de cada vegada són menys, actualment es poden trobar diversos projectes amb segell balear a les plataformes de micromecenatge

PalmaFa ja més d’una dècada, a principis de l’any 2010, que aparegueren les primeres plataformes de micromecenatge de l’estat espanyol. Espais com Verkami o Goteo, des d’on es plantejava el finançament col·lectiu de tota mena de projectes, especialment culturals. Poc després, el 2013, aparegué Tot Suma, la plataforma de referència als territoris de parla catalana. En els primers anys de la seva existència, tots aquests portals aconseguiren recaptar centenars de milers d’euros que serviren per fer pel·lícules, llibres i discos, però també exposicions, festivals i, fins i tot, van aconseguir impulsar un projecte com CineCiutat, cinema de caràcter associatiu que també ha rebut finançament a través d'aquests portals.

 “Jo no crec que CineCiutat existeixi gràcies a les plataformes de crowdfunding”, diu Javier Pachón, director executiu i de programació de CineCiutat, “però sí que existeix gràcies al crowdfunding. Abans que existissin aquests portals específics, les aportacions de centenars de ciutadans van permetre que el projecte de CineCiutat se'n sortís", explica, "si bé després s'han fet campanyes específiques a través d’aquestes plataformes”. En tot cas, CineCiutat no és, ni de bon tros, l’únic projecte balear parcialment o totalment finançat gràcies a aquest format. El funcionament del conegut com a crowdfunding, és a dir, el finançament col·lectiu, és aconseguir una xifra determinada de doblers a partir de les aportacions que diferents persones, vinculades o no amb el projecte, hi van fent a través d'un portal específic on els usuaris poden consultar diferents propostes i escollir a quines volen fer donatius. En alguns casos s’ofereix algun tipus de recompensa o obsequi per l’aportació, que augmenta en funció del valor del donatiu. 

Segons el portal Tot Suma, d’ençà de la creació d’aquesta plataforma, fa 11 anys, s’han aconseguit 349 casos d’èxit amb quasi 40.000 aportacions que superen el milió i mig d’euros en total. Entre ells, el Correllengua de l’any 2013, discos de Nita i Escarràs o la revista S’Altra Música, si bé els projectes culturals que s'anuncien a aquest tipus de plataformes són cada vegada més escassos. Una de les darreres iniciatives que han obtingut finançament a través de Tot Suma ha estat el catàleg de l’exposició Batis, una retrospectiva de l’artista Manolo Sánchez Monzó feta fa poc més d’un mes a Binissalem: si bé es marcaren 1.600 euros com a objectiu, han aconseguit recaptar-ne més de 2.200 gràcies als donatius de 38 persones.

Imatge de l'exposició BATIS, el catàleg de la qual va ser finançat a través d'una plataforma de crowdfunding

“Inicialment, no se m’havia ocorregut fer servir una d’aquestes plataformes”, explica Javier Vellé, responsable de l’exposició i amic personal de Sánchez Monzó, “perquè jo tenia el pressupost preparat per dur-ho endavant fos com fos. Però el fet de fer-ho col·lectiu, amb tots aquests mecenes que han volgut pagar abans que sortís el llibre… ho fa encara més emotiu”. La idea de l’exposició, de fet, va néixer com un homenatge a Sánchez Monzó, mort ara fa cinc anys. “Hi havia 40 anys de feina seva acumulats al seu taller, calaixos plens de gravats, dibuixos, quadres… Tothom sabia que pintava, perquè a més també era professor, però ningú no sabia que n’hi hagués tanta, de feina amagada”. Després d’inventariar-ho tot, es va posar en marxa el projecte expositiu que ha comptat amb una gran participació de família i amics, però també de desconeguts que han accedit a l’obra d’aquest pintor gràcies al projecte publicat a la plataforma Tot Suma. “L’ecosistema del micromecenatge i les xarxes ha canviat radicalment, tot i que hi ha gent que encara les fa servir de manera habitual”, relata Vellé, qui reconeix que inicialment ho feia servir molt més que no ara. Vellé vincula el canvi en els seus usos amb "un moment històric en què el sentiment col·lectiu havia agafat força", com també corrobora Javier Pachón. “Les plataformes van ser una solució tecnològica a un fet que la gent ja cercava. Hi havia una pulsió per fer coses plegats després de la crisi de 2008. Era una resposta a la desconfiança en els bancs que s’havia generat, i al desencant envers el sistema”, opina el director executiu de CineCiutat. 

"Una època més solidària que l'actual"

En aquest sentit, el cineasta Lluís Ortas, qui ha fet servir aquest tipus de plataformes per a diferents projectes, considera que “es tractava d’una època més solidària que el moment actual, amb un capitalisme salvatge que ha pitjat l’accelerador en els darrers anys”. “L’individualisme d’avui no té res a veure amb el de fa deu anys, veníem del 15-M i s’havia generat una il·lusió que es va convertir en una gran decepció”, argumenta, i afegeix que els objectius d’aquestes plataformes es van reconvertir. “Avui dia no pots finançar un projecte amb crowdfunding, en l’audiovisual parlam de pressupostos molt alts que no es poden obtenir així, però sí que serveix com una peça de màrqueting, per generar comunitat i atreure la futura audiència del projecte”, relata. “Ara bé, això implica una feina constant de màrqueting, que et pot ocupar sis hores al dia durant els 45 dies que dura la campanya, i si no et dediques a fer promoció, enviar missatges, telefonar… La gent no s’engresca i això genera tensió. Si ho aconsegueixes, però, ja saps que hi ha tantes persones interessades en el teu projecte, cosa que s’agraeix. Avui dia un dels grans problemes és generar públic”, afegeix. 

És per això que després d’haver aconseguit més de 10.000 euros amb Maria Enganxa i Mauthausen. El holocausto español, els dos projectes que des de Cinètica Produccions han publicat a aquest tipus de plataformes, ara es troben en fase de desenvolupament d’un portal que pretén esdevenir un punt de trobada i desenvolupament d’un tipus molt concret de projectes: phoveo.cat, una “acceleradora de projectes de terror i fantasia”. “Neix d’aquesta idea de generar una comunitat al voltant d’un projecte, que no és tant pel finançament com per saber que hi ha un grup de gent interessada en la teva pel·lícula amb qui et podràs anar relacionant a mesura que avances”, explica Ortas. La primera convocatòria a la recerca de projectes s’obrirà pròximament.

stats