Toni Font explora els límits dels processos artístics a la galeria 6a

PalmaLa millor manera de resumir l'obra de l'artista Toni Font (Pollença, 1977) potser sigui una conversa que va mantenir fa uns mesos amb el crític i comissari Carlos Jover, i que el mateix Toni Font reprodueix. "Va venir a l'estudi i em deia que no entenia per què espenyava un d'aquells papers que hi tenia penjats, que ell el trobava preciós tal com era", relata l’artista, "i jo li vaig respondre que jo també l'hi trobava, preciós, però que el paper m'ho demanava, que l'havia de rompre per poder integrar-lo dins l'obra. És una lluita constant, en realitat, però no puc fer res si el procés m'hi du. Sempre cerc anar una passa més enllà". 

La darrera demostració d'aquesta lluita, com ell mateix defineix el procés creatiu que ha desenvolupat durant els darrers vint-i-cinc anys, són les vuit obres que conformen Diàlegs íntims, la mostra que inaugura aquest dijous, 4 de desembre, a 6a Taller i Galeria. Pintures on el color i les textures, i les presències i les absències, es conjuguen per donar forma a una experiència pictòrica que remet al collage i, alhora, a l'equilibri. "El procés és una part molt important del resultat final, en forma part, i per això sol ser lent. Puc passar mesos amb un paper penjat dins l'estudi, que per mi és com un laboratori, i puc arribar a odiar-lo i a agafar-li ràbia, fins que arribarà el dia en què apareixerà la manera d'incorporar-lo. Sense un bon inici jo no puc arribar a trobar l'obra, i sense el temps que hi dedic no puc fer que les diferents peces que la conformen hi encaixin". 

Aquesta manera d'entendre i de dur a terme la pràctica artística, en tot cas, ve d'enrere i s'ha nodrit de diversos elements i influències. Després d'haver estudiat disseny d'interiors, l'any 1999 Font es va traslladar a viure a Xile amb la idea d'ampliar els seus estudis i d'entrar en contacte amb altres cultures. "Sud-amèrica em cridava l'atenció pels paisatges, i també per la gent. De fet, vaig intentar contactar amb nadius i tot, però no va ser possible. Així i tot, alguna cosa es va iniciar durant el temps que vaig passar allà, i a poc a poc vaig anar enllaçant disseny i creativitat, art i fotografia, i tot allò que m'ha marcat a escala política, conceptual o filosòfica, de llavors ençà s'ha acabat traslladant a la meva obra". 

Amb tot, el pollencí defineix la pràctica artística com un salvavides. "Ara mateix el procés de la vida és paral·lel al procés creatiu", reconeix, "i abans potser podia desconnectar del jo artista, però ara m'és gairebé impossible. He hagut d'acceptar que he de conviure 24 hores amb aquesta decisió, o amb aquest impuls que va néixer dins jo, i familiaritzar-me de cada vegada més amb la meva professió. Ara bé, és una professió que et dona tres mesos de feina i després no saps què passarà. I amb això també hi has d'aprendre a conviure". Entre d’altres, Toni Font ha exposat fins ara a galeries de Madrid, Catalunya i Mallorca i ha estat reconegut amb guardons com el primer premi Jóvenes Maestros. 

I si bé la fotografia, que forma part habitualment de la seva pràctica artística, no és present en aquesta nova exposició de Toni Font, sí que en formen part quatre peces litogràfiques que ha fet al mateix Taller 6a. "Ja hi havia fet feina l'any 2014, amb peces tant en punta seca com amb pedra litogràfica, però aquest pic ha estat només pedra litogràfica", exposa l’artista, "i això ha fet que el procés fos més racional. El collage, els forats, les textures… Tot implicava dialogar i debatre amb els tècnics com ho fèiem, cosa que, vulguis o no, fa que la part més visceral de l'obra acabi per ocupar menys espai. Aquesta disputa entre la part tècnica i artística afecta el procés, i precisament jo consider el procés com la gran riquesa de la meva obra actual".