'Esbraonat', 'bugader' i 'afitorar-se': paraules mallorquines impossibles de traduir al castellà
Feim una selecció de mots utilitzats diàriament en el nostre vocabulari i que expressen amb molta precisió una sensació o situació concreta
PalmaEl nostre vocabulari és ple de paraules pròpies i úniques per a les quals poden arribar a suposar tot un desafiament trobar una traducció en una altra llengua. Fruit especialment del seu ús oral, aquests mots no entenen d'edats ni generacions, la majoria són coneguts per tothom i el seu ús és present en el dia a dia. En són exemples 'tudadissa', 'daixonar' i 'clenxa', i es mantenen vius gràcies a l’ús quotidià i la transmissió oral.
Quan deim que una cosa és de l'any tirurany, fas una becada o que algú no se t'afitori, utilitzam mots que expressen alguna cosa d'una manera precisa que en castellà no té una traducció que pugui dir el mateix. No hi ha una paraula castellana que en reculli tot el significat, tot el matís cultural. La traducció sempre es queda curta, i això és el que fa especials aquestes paraules. Tot i això, precisament aquests mots i expressions, que arrosseguen segles de tradició, es veuen amenaçats pel castellà, que condemna a la desaparició aquestes paraules.
Recollir aquest lèxic singular no és només un exercici de curiositat lingüística, sinó també una manera de reivindicar la riquesa del català illenc. Conservar i donar a conèixer aquestes paraules és preservar una manera de veure el món que, si es perd, difícilment es podrà recuperar.
A continuació us n'oferim una selecció, quants en coneixeu i utilitzau?
- Escarritxat
Excessivament prim, desnerit.
- Espipellar
Menjar petites quantitats amb els dits, anar picant.
- Becar
Fer inclinacions de cap, ràpides i involuntàries, per efecte de la son.
- Trull
Embull, desordre o situació caòtica.
- Daixonar
De significat indeterminat, que s'usa en substitució de qualsevol altre verb quan qui parla no troba el mot apropiat o no el vol usar. "He caigut i m'he daixonat un peu" (pot voler dir "m'he torçat un peu".
- Festejar
Parlar amb una enamorada o enamorat, tenir-hi relacions amoroses preliminars del matrimoni.
- Clepa
Persona abjecta, moralment menyspreable, de qui no se'n poder fiar.
- Canterano
Calaixera que té la part superior disposada en forma apta per servir d'escriptori.
- Esbraonar
Expressa dolor muscular. Habitualment després de fer una activitat física molt exigent.
- Bugader/a
Xerraire, cridador o de maneres poc fines.
- Engirgolar
Acte de col·locar o organitzar coses en un espai.
- Capfico
Acte de capficar dins l'aigua.
- Tudadissa
Augmentatiu de l'acció de tudar (malgastar una cosa).
- Embafar
Llevar l'apetit per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu.
- Estantís
Que no és fresc; que comença a corrompre's, a passar-se, a tornar dolent.
- Firar
Adquirir un producte.
- Futimer
Gran quantitat, abundància.
- Afitorar
Ficar-se dins un lloc estret.
- Clenxa
Solc que es fa en pentinar-se i que divideix els cabells en dues porcions a banda i banda del dit solc.
- Esmussar
Causar una impressió aspra i desagradable a les dents pel contacte d'una cosa àcida, per un soroll estrident, etc.
- Raboa
Persona molt irascible, o persona amb males intencions.
Totes les definicions s'han consultat i extret del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) i de la pàgina de Facebook 'Tant és ara com abans'.