Per què els vells s’esbraonen i els joves tenen ‘agujetas’?

PalmaEsbraonat o ‘agujetas’? Una i altra expressió no signifiquen un grau intens o lleu d’esgotament, sinó que mentre que una és correcta i genuïna, l’altra és un calc del castellà

Gimnasos estibats. En una època de l’any en què els gimnasos estan estibats de persones, que, desitjoses de mostrar la carnadura a vorera de mar, volen fer fugir el greix i tenir la carn pitjada en un temps rècord, a les sales d’entrenament se senten dos tipus d’exclamacions: “La sessió d’ahir va ser tan dura que estic esbraonat de pertot!” o “aquest monitor ens fa fer tanta de feina que l’endemà tenc agujetas per tot el cos!”.

Significat igual o diferent? En general, la primera expressió se sent a dir a persones que estan en la quarantena o la cinquantena, mentre que els adeptes de les agujetas* solen estar en la trentena i més avall. La qüestió, però, és si signifiquen exactament el mateix les expressions ‘estar esbraonat’ i ‘tenir agujetas*’. O és que ‘tenir agujetas’ vol dir que els nostres músculs estan més adolorits que si els tenim esbraonats? Les dues expressions fan referència a un grau diferent de dolor muscular com a conseqüència d’haver sotmès el cos a un exercici físic de gran intensitat? Idò contràriament al que molts de joves pensen, ‘estar esbraonat’ és el mateix que ‘tenir agujetas’. Just hi ha una diferència: que ‘estar esbraonat’ o ‘esbraonar-se’ és la manera pròpia, genuïna i correcta de referir-se a l’adoloriment de parts del cos en el català de les Illes Balears, mentre que ‘tenir agujetas’ és el calc de l’expressió castellana ‘tener agujetas’, i que, per tant, és incorrecta.

‘Agujetas de color de rosa’. Degué ser a mitjan anys noranta que aquesta expressió començà a fer fortuna entre les generacions que aleshores eren adolescents, i coincidint amb l’emissió a l’estat espanyol de la telenovel·la juvenil mexicana Agujetas de color de rosa. A poc a poc, una expressió començà a substituir l’altra, fins a arribar a avui, que, fins i tot, per desconeixement, alguns joves atribueixen a ‘estar esbraonat’ significats diferents al que té.

‘Esbraonar-se’ ve de ‘braó’. Però quin és l’origen del verb ‘esbraonar-se’? Idò ve de ‘braó’ (pronunciat bravó i esbravonar-se a molts d’indrets de Mallorca). El braó és la part del braç compresa entre l’espatla i el colze, és a dir, la part d’on surt la bolla quan qualcú fa força. “A veure, fes força i mostra’m els braons que tens!”. Tanmateix, el mot ‘braó’ no només fa referència a una part del cos, sinó que també és sinònim de força muscular i, en sentit metafòric, de valor i coratge. “Mostra els braons, i veuràs com es faran por!”, es pot dir a qualcú per donar-li ànims davant una situació adversa. Retornant al sentit d’estar o quedar esbraonat, és de suposar que en qualque moment el verb ‘esbraonar-se’ passà a utilitzar-se per referir-se al dolor muscular de qualsevol part del cos, no només dels braons. Hem de pensar que altre temps la gent no anava al gimnàs, perquè les persones no patien per gust, sinó per guanyar-se les sopes de cada dia. I com que la majoria de feines es feien amb la força física de les mans i els braços, era natural que, després d’una jornada intensa, l’endemà estiguessin esbraonats dels braços.

Cames esbraonades. El verb ‘esbraonar’ no just es pot utilitzar en sentit reflexiu. És a dir, podem dir “de tant de córrer, m’he esbraonat”. Tot i que s’intuesqui, en aquest exemple no s’especifica quina part del cos està esbraonada. Si volem ser més específics, però, podem dir: “De tant de córrer, tenc les cames esbraonades”. Alguns joves partidaris de l’expressió de les agujetas sostenen que és una manera més concreta de parlar, perquè es pot especificar on es tenen les agujetas. Bé, això és un doi, perquè ja hem vist que en el cas d’esbraonar-se aquesta especificitat també hi és. “Estic esbraonat dels abdominals”, “tenc un esbraonament molt gros per tot el cos” o “tenc el pit molt esbraonat de tantes flexions com vaig fer ahir”. Fins i tot, hi ha qui diu en sentit metafòric i exagerat: “De tanta feina que m’has fet fer estic esbraonat de les ungles del peu!”.

Fiblades, punyides, punxades. Cada llengua té la seva manera de funcionar, i hem vist com ‘tener agujetas’ en castellà es tradueix al català de les Illes Balears com a ‘estar esbraonat’. Ara bé, si qualcú vol utilitzar una expressió en català que s’assembli més a la construcció sintàctica de la versió castellana, també n’hi ha que són correctes. Per exemple, podem dir ‘tenir fiblades, punxades o punyides’, com a conseqüència de l’esforç físic. I encara hi ha altres maneres de dir-ho, que també són ben genuïnes, com són ‘estar cruixit’, ‘estar baldat’ o ‘estar esllomat’.u