Editorial eivissenca busca friquis que vulguin fer novel·les
Les Balears s’apunten al renaixement de la literatura ‘pulp’ amb la col·lecció ‘Meteoro’ de Balàfia Postals
PalmaNo ve ni de pop, ni de polp. ‘Pulp’ ve de polpa, de la polpa de fusta que es gastava en la primera meitat del segle XX als Estats Units per imprimir els relats de terror o ciència-ficció absolutament passats de rosca que són propis del gènere. El paper era bast, marronenc, lletgíssim, molt barat. El contingut, també: marcians que abdueixen una família en una solitària propietat rural, una ciutat esfondrada al mar i governada per robots, un cometa que transporta guerrers espectrals d’una altra dimensió...
O l’aparició de trossos de cadàvers abandonats cada dia de Tots Sants. Aquesta és la premissa argumental de Los crímenes del Día de Todos los Santos, d’Hèctor Escandell i Vicent Torres, primer número de la col·lecció ‘Meteoro’ de l’editorial eivissenca Balàfia Postals. Bàsicament, el llibre és la versió literària de la pel·lícula amb el mateix nom, estrenada el 2016. “En passar-ho a novel·la hem expandit una mica la història”, explica Escandell. “Són uns crims que es produeixen des dels anys 50; l’acció comença el 1970, quan la Guàrdia Civil investiga les noves restes aparegudes el dia de Tots Sants. Les víctimes són els hippies que en aquell temps venien a Eivissa”. Una mescla descarada de gore i costumisme eivissenc, amb hippies, guàrdies civils i pagesos implicats; pel que fa al funcionament del relat, el clàssic La matança de Texas (Tobe Hopper, 1974) n’és el referent més clar, segons reconeix l’autor.
La idea de crear una col·lecció pulp a Eivissa va néixer en una conversa entre la periodista i novel·lista Cristina Amanda Tur (coneguda com CAT, reconeguda com a autora de novel·la negra) i Escandell; ara són també els directors de la col·lecció Meteoro. “CAT i jo vàrem treballar junts en un llibre sobre el Arropiero, el major assassí en sèrie de la història d’Espanya i que havia comès un dels crims a Eivissa”, explica Escandell. “I ens cridava l’atenció que, al món anglosaxó, moltes vegades es fan versions novel·lades dels films, mentre que aquí és infreqüent. Als Estats Units, fins i tot, hi ha novel·les de les pel·lícules de Chuck Norris!”.
Així és com Balàfia Postals –editorial eivissenca amb més de tres dècades d’història, dedicada a llibres de fotografia, d’assaig o llibres infantils il·lustrats– ha encetat una de les col·leccions literàries més friquis que hi ha ara mateix a Espanya. Los crímenes... n’és el primer llibre, però l’editorial fa una crida a tothom que vulgui publicar a la col·lecció, sempre que s’ajusti al que entenem per literatura pulp: “Històries no molt llargues, directes, divertides, sorprenents, de terror, ciència-ficció o qualsevol cosa rara”, aclareix Escandell.
El que és mort, no pot morir
Fins a la fallida als anys 80, la mítica editorial Bruguera havia alimentat els quioscos espanyols de novel·letes pulp: col·leccions com La Conquista del Espacio (ciència ficció) i Héroes del Oeste (western) i autors com Curtis Garland –pseudònim de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz– varen ser molt populars. Llibres de baix costque podies adquirir a qualsevol quiosc o gasolinera, ben lluny de les biblioteques i les llibreries serioses; cultura popular barata i de vegades bona, presumptament morta a partir dels 90 davall de la pols i la nova modernitat espanyola.
Però d’un temps ençà el pulp viu un insòlit renaixement; sobretot a partir de l’atemptat de les Torres Bessones, el gènere ha anat reviscolant a aquesta banda del món, una mica com a forma de resistència davant de la cultura ‘oficial’, una mica com a canal per a l’experimentació. Ja ho va dir George R.R. Martin –no ell, sinó algun dels seus personatges a Joc de Trons–: El que és mort no pot morir mai, sinó que s’alça nou, més dur i més fort. L’aparició d’editorials especialitzades ho demostra, també en català, com és el cas de Males Herbes. A Males Herbes acaben de llançar la traducció al català de Carrie d’Stephen King (la primera que se n’havia fet era dels 80 i és introbable): tota una declaració de principis.
Més enllà de la moda vintage, el pulp pot ser una manera més divertida i immediata de llegir. “Una novel·la pulp ha de ser molt mengívola”, remarca Hèctor Escandell. “Bona de llegir, amb un estil directe, amb elements sensacionalistes; en el nostre cas, a Los crímenes... hi ha elevades dosis de violència; els personatges, no fa falta que tinguin una gran profunditat psicològica, però hi ha molt d’humor negre; veus què devien pensar els hippies dels pagesos als anys 70 i viceversa”.
La portada d’aquest primer volum de Meteoro, elaborada per Pedro Ortega, reflecteix fidelment l’esperit originari del pulp: imatges impactants, tipografies gruixudes i el color vermell de la sang per totes bandes. Preus populars, 9,99 euros, i a la contraportada, l’equivalent en pessetes, 1.662. No fos cas que a algú li passassin per alt els referents històrics. “Tant de bo arribem a distribuir-la a gasolineres..”, fantasieja Hèctor Escandell. “Seria un somni!”.
