Els metges tomben als tribunals el nomenament d'una infermera com a cap del centre de salut de La Torre

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat el nomenament d’una infermera com a coordinadora del centre de salut de la Torre (Manacor) en una sentència dictada el 25 de març del 2026 arran d’un recurs interposat pel sindicat mèdic Simebal del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB). La resolució deixa sense efecte la convocatòria feta el 2019 pel gerent d’Atenció Primària de Mallorca per cobrir una plaça de direcció de Zona Bàsica de Salut (ZBS). La infermera afectada feia sis anys que dirigia el centre amb el consens de tot l’equip sanitari del centre, inclosos els metges, que van considerar que era la persona més adequada. Fonts sanitàries autoritzades no entenen el raonament lògic que una infermera no pugui dirigir un centre de salut, però sí assumir la gerència d’un hospital, com passa, per exemple, en el cas de l’Hospital de Son Llàtzer. Les mateixes fonts recorden que, quan l'exconsellera de Salut, Patrícia Gómez, infermera de professió, va assumir el càrrec, també es va qüestionar la seva vàlua pel fet de no ser metgessa.

Segons exposa Simebal, la sentència anul·la “la resolució de 13 de setembre de 2019 del Gerent d'Atenció Primària de Mallorca que va convocar la cobertura del lloc de director/a de zona bàsica de salut del centre de salut de la Torre”, una de les diverses convocatòries que “van ser impugnades en el seu moment pel Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB) i per Simebal per considerar-les contràries al Decret 39/2006”.

Les infermeres hi responen

Arran de la resolució, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (Coiba) i l’Associació Balear d’Infermeria Comunitària (ABIC) han expressat el seu desacord amb el criteri adoptat pel tribunal i han reclamat una revisió del model. Tot i això, han volgut deixar clara la seva posició. "El nostre objectiu no és, en cap cas, generar confrontació entre professionals sanitaris. Ben al contrari, defensam un model basat en la col·laboració, el respecte mutu i el treball conjunt, pilars essencials per garantir una atenció sanitària de qualitat a la ciutadania”.

Les entitats infermeres sostenen que la direcció dels equips d’Atenció Primària és essencialment una funció de gestió: “L'organització i direcció dels equips d’Atenció Primària constitueixen funcions de caràcter fonamentalment gestor i organitzatiu, orientades a la coordinació de recursos humans, materials i assistencials, i no exclusivament a la pràctica clínica mèdica”. Per això, defensen que “aquestes funcions han d’estar vinculades a les competències específiques en gestió sanitària, lideratge, planificació, presa de decisions i treball en equip, amb independència de la titulació professional".

En el seu posicionament, el Coiba i l’ABIC remarquen també l’evolució del sistema sanitari cap a models multidisciplinaris: “La realitat actual del sistema sanitari evidencia un model assistencial multidisciplinari, en el qual els diferents professionals sanitaris, i en particular les infermeres, han reforçat el seu lideratge en els àmbits clínic i organitzatiu". Així mateix, recorden que “tenim infermeres que exerceixen funcions de direcció de zona bàsica de salut, com també en llocs de gerència i subdireccions assistencials, i que desenvolupen les seves funcions amb plena normalitat, eficàcia i reconeixement institucional".

Les entitats també qüestionen el marc legal que sustenta la decisió judicial i adverteixen que “moltes de les interpretacions restrictives, com les que recull l’esmentada sentència, es fonamenten en la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), aprovada l’any 2003". En aquest sentit, assenyalen que “es tracta d’una normativa que respon a un context sanitari molt diferent de l’actual” i alerten que “basar decisions organitzatives actuals en una normativa amb més de dues dècades d’antiguitat [...] pot conduir a conclusions que no reflecteixen adequadament el funcionament real del sistema sanitari ni les seves necessitats futures.” Per això, ho conclouen: “És urgent adequar la normativa, actualment obsoleta, a la realitat actual per evitar que torni a succeir".

En compliment de la normativa

Per la seva banda, Simebal defensa que la sentència confirma la interpretació correcta del marc normatiu vigent. El sindicat recorda que el Decret 39/2006 estableix una organització basada en tres figures –direcció de ZBS, responsable d’infermeria i responsable d’admissió– i que les funcions de la direcció inclouen “el control i la coordinació de les activitats i programes dels professionals mèdics i l'assumpció de responsabilitats mèdiques, fins i tot l'avaluació de prescripcions mèdiques”. En aquest context, la resolució judicial conclou que “no resulta raonable que aquest lloc pugui recaure en una persona que no ostenti la condició de facultatiu mèdic”.

A més, Simebal subratlla que la decisió del TSJIB s’emmarca en la doctrina del Tribunal Suprem, i cita la sentència del 17 d’abril del 2023, que estableix que “si l'Administració competent en regular l'organització i govern dels EAP opta per encomanar la seva adreça o coordinació al personal sanitari –cas d'actuacions–, és raonable que aquesta funció recaigui en el metge en coherència amb la seva comesa assistencial i qualificació professional en correspondre-li la direcció i avaluació del desenvolupament global del procés assistencial…”.

El sindicat també destaca que el procés judicial “va ser públic i hi van participar l'IB-Salut, el Coiba i el SATSE”, i considera que “el resultat del procés era més que previsible” atesa la jurisprudència existent. Finalment, critica l’actuació de l’Administració: “Resulta lamentable que la Gerència d'Atenció Primària no s'avançàs al problema” i “molt més lamentable que una vegada que s'ha dictat la sentència tracti d'enfrontar els professionals entre si en lloc d'assumir la seva responsabilitat i oferir solucions”.

Estem treballant per ampliar aquesta informació