Prioritat nacional de fer via

És ben interessant l'entrevista que li fa Aina Vidal, aquí a l'ARA Balears, al president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Perquè després es malparli dels madrilenys, el magistrat Gómez, que és nascut a la capital d'Espanya, demostra prou més sensibilitat per aquestes illes castigades que els seus mallorquiníssims governants, i potser per això ho fa de manera discreta, quan se li pregunta què pensa sobre la llei del govern Prohens que legalitza els habitatges en rústic que fins ara eren il·legals. Diu el jutge Gómez: “Quan es regularitzen situacions irregulars, urbanístiques o d'altres, sempre hi ha el risc de generar una sensació d’injustícia entre aquells que han complert la norma des del principi. És una espècie d'amnistia, però jo no puc opinar més, perquè, al cap i a la fi, depèn de la voluntat del legislador”. S'expressa amb suavitat perquè no se'l pugui acusar de perdre la imparcialitat, però s'entén bé què vol dir. No es pot evitar que el legislador legisli, però això no vol dir que ho faci bé. En el cas del Govern no és que no ho faci bé: és que legisla una amnistia urbanística —una barra lliure per construir-ho tot— que és, evidentment, injusta. Injusta, perquè sacrifica el bé col·lectiu de tots per al benefici particular d'uns pocs.

Per dur això endavant, el govern Prohens ha decidit fer una llei que anomenen ‘d'acceleració de projectes estratègics’, que és una manera entre tecnocràtica i caricaturesca de declarar que volen fer via. És una llei òmnibus, una d'aquestes que aprofiten per introduir esmenes a moltes altres normatives que, en principi, no tenen cap relació amb l'assumpte que es legisla. Que un govern del Partit Popular faci lleis òmnibus és interessant, perquè és una pràctica que els seus dirigents han denunciat durament quan hi ha recorregut el govern de Pedro Sánchez: en algun moment han arribat a dir que això demostrava que Espanya es troba sota el jou d'una dictadura (comunista, naturalment). Després, és cert que han modificat la seva actitud en relació amb les mesures d'aquesta naturalesa i han optat per negociar amb el govern d'Espanya l'opció de desglossar-les, perquè no els tornés a passar allò de votar contra l'increment de les pensions i convertir-se en el Partit Impopular —perdó per l'acudit.

Ara, amb el de Prohens, el PP ja té un govern autonòmic que fa la seva pròpia llei òmnibus, a fi d'accelerar el projecte estratègic d'encimentar i asfaltar Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera senceres. El problema és que necessiten negociar-ne l'aprovació amb els lleials socis feixistes de Vox, que els obliguen a negociar a tongades i tornar a començar de zero cada vegada. Vox és com les targetes de crèdit fraudulentes, que van cobrant interessos damunt els interessos, de tal manera que el deute no tan sols no s'arriba a pagar mai, sinó que augmenta. I, per descomptat, per aprovar el segon paquet d'esmenes ja han posat damunt la taula la prioritat nacional, un nou concepte sorgit dels laboratoris de Vox que s'ha estrenat als acords de govern d'Aragó i d'Extremadura i que significa endurir les mesures i els discursos contra els immigrants, que fins i tot cauen en la inconstitucionalitat. Però calla, que la desprotecció massiva del territori de les Balears que planteja l'acceleració estratègica del PP nostrat també ho és, d'inconstitucional. Qui ho havia de dir d'uns partits i unes persones que durant tants d'anys s'havien presentat com a constitucionalistes —cosa que, encara que no ho sabessin, volia dir que eren estudiosos del dret constitucional.