Mor el reconegut biòleg marí Pep Coll

PalmaPep Coll, un dels biòlegs marins més coneguts i influents de les Illes Balears, ha mort a Palma després d'una malaltia, i el seu traspàs ha deixat un fort impacte en el sector de la conservació i la mar. La mort de Pep Coll deixa enrere una trajectòria dedicada al coneixement dels ecosistemes marins de les Illes Balears i, especialment, a l’estudi de les reserves marines, la gestió dels recursos pesquers i els mecanismes que permeten recuperar la biodiversitat quan un espai marí està correctament protegit.

Doctor en Ecologia Marina per la Universitat de les Illes Balears i llicenciat en Biologia, especialitat Zoologia, per la Universitat de Barcelona, Coll va desenvolupar bona part de la seva carrera vinculada a la recerca marina i al seguiment dels espais protegits. També era bussejador professional, una condició que va marcar la seva manera d’apropar-se al medi: combinant l’anàlisi científica amb l’observació directa dels ecosistemes.

Va ser professor associat d’Ecologia a la UIB entre 1998 i 2003 i va dedicar una part important de la seva trajectòria al seguiment de les reserves marines de les Illes Balears. Vinculat professionalment a l’estudi i la gestió d’aquests espais, va participar en projectes d’avaluació de les poblacions de peixos i de l’evolució dels ecosistemes protegits.

Una de les seves principals línies de treball va ser l’anomenat efecte reserva: la capacitat que tenen determinades zones protegides per recuperar biomassa, augmentar la presència d’espècies i millorar l’estructura dels ecosistemes quan la pressió humana es redueix i la gestió és efectiva.

La seva tesi doctoral va estar dedicada a l’avaluació dels esculls artificials i de les reserves marines com a eines de gestió dels recursos íctics litorals de les Illes Balears, analitzant fins a quin punt aquestes figures podien contribuir a la recuperació de les comunitats de peixos i a una millor gestió pesquera.

La seva trajectòria va estar molt vinculada al desenvolupament de la conservació marina a les Balears. En aquest àmbit, Coll considerava que la protecció d’espais com Cabrera havia estat un punt d’inflexió. En una entrevista amb la Fundació Marilles explicava que “la protecció de Cabrera fou un bon punt d’inflexió perquè va respondre ràpidament en la recuperació de recursos marins abans malmesos”.

Per a Coll, les reserves marines no eren només figures de protecció, sinó eines de gestió basades en dades científiques. Defensava que declarar un espai protegit era només el primer pas i que perquè una reserva funcionàs calien seguiment, control i recursos. En aquest sentit, també advertia del risc de banalitzar aquestes figures si no anaven acompanyades d’una gestió adequada.

Durant els darrers anys, una de les seves preocupacions va ser l’impacte del canvi climàtic sobre la Mediterrània i sobre espais que ja disposaven d’algun grau de protecció. Coll havia explicat com, després de dècades d’observació sota l’aigua, havia vist canvis importants en la mar balear: la pèrdua de transparència de l’aigua, la transformació del litoral, la pressió humana creixent i les dificultats d’algunes espècies per mantenir-se en un entorn cada vegada més alterat.

En una entrevista sobre l’escalfament de la mar advertia que aquests canvis ja afectaven els ecosistemes i obligaven a revisar la manera d’entendre la conservació marina. La seva mirada no era només la d’un investigador que estudiava els efectes del canvi ambiental, sinó també la d’una persona que havia estat testimoni directe de la transformació del Mediterrani.

Coll també va participar en els debats sobre com fer més efectiva la protecció dels espais marins. En els darrers anys insistia que la declaració d’una reserva o d’una figura de protecció no podia quedar limitada al paper, sinó que havia d’anar acompanyada de mesures reals de gestió i seguiment científic.

La seva carrera forma part d’una etapa en què les Illes Balears varen començar a desenvolupar una política específica de conservació marina, amb la creació de reserves i amb una major incorporació del coneixement científic en la presa de decisions ambientals.

Pep Coll va dedicar la seva vida professional a estudiar una qüestió concreta: com respon la mar quan se li redueix la pressió humana. Les dades i els estudis als quals va contribuir formen part avui del coneixement necessari per gestionar els ecosistemes marins de les Balears