Com era David Ordinas, segons el seu amic: “Cantava i tocava el baix a un grup 'heavy'”

PalmaNeix l’any 1979 a Palma. Té arrels de Felanitx (per part de mare) i de Santa Margalida (per part de pare). Fa anys que viu a Madrid, però, als ulls dels altres, té el poder de l’omnipresència, perquè pot fer la sensació que és pertot. El seu lloc preferit al món és Portocolom. És el del mig de tres germans i si una cosa el caracteritza és que té “una energia inesgotable”. És estrany que algú no sàpiga qui és, perquè cada dos per tres entra als menjadors de tothom, i no és que ho faci silenciosament: parlam del presentador de televisió David Ordinas (Jo en sé + que tu, La millor festa…), que també és cantant, compositor i actor. Ens l’apropa Xisco Pericàs, amb qui es coneixen des que tenien quatre anys.

Una de les primeres coses que diu Xisco és que el David que veu la gent a la televisió (IB3) és el David que hi ha quan la càmera s’apaga. I parla, directament, de quan era més jove: “Fa tota la vida que és un showman. Quan fèiem excursions, era el company que agafava el micro de l’autocar, es posava a cantar i contava acudits”. L’amic fa referència, també, a la teta que tenien a casa i que cuidava David i els seus germans (Marc és el gran i Marga, la petita): “Sé que els cantava coples, perquè ell les repetia, i això el va marcar. La faràndula ha anat amb ell des de petit”.

Amb els estudis, apunta, David era “normalet”, sobretot abans de l’adolescència. Quan ja eren una mica més grans, l’entorn del presentador sí que es va adonar que l’interès que tenia per tot el que estava relacionat amb la creativitat “era seriós” i que el seu vessant “artístic” s’anava desenvolupant cada pic més. De fet, abans dels 18 varen formar un grup de música heavy que es deia Límit: “En David cantava i tocava el baix –ara toca un munt d’instruments més, ho toca tot! Amb el grup vàrem fer alguns concerts per Caimari i vàrem guanyar un concurs de música que feien durant les festes de Sant Cristòfol a l’Arenal. Crec que en aquell moment jo ja no hi tocava”, fa memòria.

Abans d’entrar a la universitat, va passar un curs als Estats Units i va tornar enlluernat per programes com Saturday Night Live: “Crec que d’aleshores ençà li encantaria tenir un late night a l’estil de Buenafuente”. I una altra cosa que li encantava eren els karaokes: “He de confessar que ens agradava presumir d’amic, perquè canta molt bé, i ja ho feia fa vint anys. Solia cantar temes de Bon Jovi i Whitesnake, com Here I Go Again, i muntava un bon xou”. Amb la colla, “a l’hivern cremàvem Gomila i durant l’estiu fèiem el Mallorca Verbena Tour”.

Inquiet i tastaolletes

El caràcter de David és “alegre” i “ple de força i sentit de l’humor”. A més, Xisco diu que “és supergenerós i molt solidari”, com també que té un sentit “molt fort de la justícia”: “Si tothom està bé, ell està bé”. També el descriu com una persona molt sensible, a qui les coses fan mal i que s’emociona fàcilment. És inquiet i tastaolletes. “Però també li agrada aturar-se i mirar sèries o escoltar música, tenir el seu moment. Al pis de Madrid té una terrassa on s’ha muntat un estudi i sempre és per allà trullant”.

Podria parèixer que això de la televisió estava escrit, perquè el caràcter de David hi encaixa com un guant, pensen els seus amics. Però el cas és que David, i també Xisco, varen estudiar Turisme. En acabar, en aquell moment d’incertesa, David va començar cant al Conservatori, va fer el càsting per a un musical, el varen seleccionar i tot el que ve després és història: “És com si hagués nascut per a això”.

Després d’una vida junts, de viatges, dinars, excursions i karaokes, una de les coses que Xisco gaudeix més de David és veure’l com a pare: “Ell sempre deia que volia ser pare. El gran ja té 14 anys, però, com a amic, m’emociona veure com es desviu per ells”.