La col·lecció de la Fundació Salvat brilla al museu de la Vila Casas

BarcelonaAl president dels laboratoris Salvat, Javier Peris, li agrada dir que la col·lecció d’art de la seva fundació va sorgir per “generació instantània”: els seus pares eren uns apassionats de l’art i un any, quan no trobaven una imatge per a la felicitació de Nadal corporativa, la mare va proposar que hi posessin un quadre d’Albert Ràfols Casamada que havien comprat feia poc. Aquell fet es va convertir en una tradició, com es pot veure a l’exposició que el museu Can Framis de la Fundació Vila Casas dedica a la col·lecció de la Fundació Salvat fins al dia 19 per commemorar que el 2019 va ser el 25è aniversari. Les obres acostumen a estar exposades a la seu de l’empresa, repartides entre els despatxos, els passadissos, les sales de reunions i una gran sala de juntes. De fet, Peris té al despatx una de les pintures més emblemàtiques, Bajo luces de neón, de Julio Vaquero.

“Darrere de cada quadre generàvem una empatia, una relació amb cada artista. Sempre hem volgut tenir la millor peça de cada pintor”, subratlla Peris. Precisament els vincles personals amb els artistes fan molt especial aquesta col·lecció. “L’aspecte que més singularitza aquesta col·lecció és que al darrere de cadascuna de les obres hi ha una relació intensa amb el seu autor, no són adquisicions ràpides”, diu el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna. “Això és el que dona a la col·lecció una gran uniformitat i coherència i un nivell sostingut dins l’eclecticisme estètic”, afegeix Susanna. Així, creu que el conjunt és com “una radiografia” de l’art que s’ha fet a Catalunya i Espanya en les últimes dècades.  

La Fundació Salvat compra una obra cada any. En paral·lel al vincle amb els artistes, les candidates han de complir requisits com que han de ser de gran format i d’un artista espanyol. L’última que han comprat és una fotografia d’Eugenio Ampúdia del Concert pel biocè que va fer al Liceu durant els mesos més durs de la pandèmia per enviar un missatge d’esperança al món. Entre els casos més curiosos d’aquests lligams hi ha Clasificados. Azul cerúleo, d’Ignasi Aballí, que va treballar amb el blau corporatiu de l’empresa, i Merlin, de Josep Guinovart, el títol de la qual fa referència a l’intent de validació d’una hormona per al tractament de l’obesitat mòrbida en col·laboració amb la UB i el catedràtic Marià Alemany. Altres obres de la col·lecció són d’artistes com Perejaume, Frederic Amat, Jaume Plensa, Joan Hernández Pijuan, Jordi Alcaraz, Lluís Lleó, Javier Arce i Jaume Pitarch. A Llucià Homs, director de la Fundació Salvat i comissari de la mostra, la selecció de peces i les associacions que es poden crear entre elles li recorda “l’altra mirada sobre la història de l’art” heterodoxa del Museu Imaginari d’André Malraux.