Microsites  /  Avui coneixem... 30/05/2022

Jose Perelló: "Tant de bo algun dia pugui cobrir uns Jocs Olímpics o la final del Mundial"

Periodista

4 min
Jose Perelló ha cobert diferents esdeveniments esportius, entre els quals hi ha el Tour de França.

PalmaJose Perelló és periodista esportiu. Amb gairebé deu anys d'experiència en els mitjans de comunicació, aquest jove mallorquí reconeix que la seva feina és pura vocació. Actualment, treballa als informatius d'esports d'IB3 Televisió, dels quals és un dels presentadors. Parla del futur de l'ens públic i recalca la importància del procés d'internalització dels treballadors.

Sempre heu tengut clar que volíeu ser periodista esportiu?

— Des de ben petit he estat molt aficionat als esports, sobretot al futbol. Quan veia que els periodistes podien viure tots aquells partits en directe i que, a més, els pagaven per fer-ho, vaig tenir molt clar que volia ser com ells.

Quina és la vostra trajectòria en els mitjans de comunicació?

— Vaig començar a la ràdio, ara fa deu anys. Vaig fer pràctiques a la COPE i a IB3 Ràdio, on finalment vaig poder quedar fent substitucions tant a informatius com a esports. L'any 2015 vaig fer el canvi a la televisió i em va agradar més del que pensava. També vaig formar part d'un programa més informal, Connexió Directe, on vaig gaudir i aprendre molt sobre el mitjà. Ara fa gairebé cinc anys que faig feina als esports d'IB3 Televisió i esper que siguin molts més.

Com és el vostre dia a la redacció dels informatius?

— Normalment, començ la jornada llegint la premsa i les xarxes socials per estar informat de tota l'actualitat, així com l'agenda del dia. A partir d'aquí, depèn del dia. De vegades he de quedar a la redacció per preparar un vídeo o per presentar els esports des de plató; d'altres he de partir per fer un directe, gravar algun reportatge, fer alguna entrevista, acudir a una roda de premsa, narrar un partit o simplement fer guàrdia en un lloc en concret fins que apareix la notícia.

Quin és el moment més complicat que heu hagut de gestionar com a presentador?

— Afortunadament, no he viscut moments gaire complicats. Probablement, el pitjor que m'ha passat presentant ha estat quan el sistema ha fallat, ja sigui perquè no sent el meu editor o realitzador, perquè el teleprompter ha deixat de funcionar o perquè el company a qui estic donant pas no em sent.

Quina ha estat la situació en què més vergonya heu passat en un directe?

— Crec que mai no he passat vergonya en un directe. Quan pens en els moments més propers de passar "vergonya", en realitat han estat moments que he gaudit molt, com iniciant els càntics en directe de centenars d'aficionats mallorquinistes a la font de les Tortugues el dia de l'ascens contra el Deportivo de la Corunya. O quan em varen tirar un poal ple de garroves a la festa de l'Estrucada de Llucmajor.

De vegades es diu que els periodistes esportius són esportistes frustrats... Hi estau d'acord?

— És completament cert. Almanco en el meu cas. De petit somiava ser futbolista, però, tot i una qualitat inqüestionable, guanyava un de cada deu duels per la pilota. No podia anar bé... Si el futbol fos un esport sense contacte, tal vegada seria Pilota d'Or, però no és el cas. Em va millor mirar i contar el que ha passat.

Quina ha estat la major experiència que us ha tocat cobrir?

— És difícil. He gaudit per igual de moltes experiències. Objectivament, hauria de ser el Tour de França per la seva magnitud o haver tingut l'oportunitat de parlar amb Rafel Nadal, perquè és el millor esportista espanyol de la història. Però el moment que record amb més emoció va ser l'any passat a Tenerife. El Mallorca va ascendir a Primera i, per culpa del coronavirus, només érem tres periodistes mallorquins a les Canàries. No hi havia aficionats desplaçats i podríem dir que nosaltres érem la seva única via de connexió amb l'equip. Durant un dels directes, els jugadors varen fer una pinya, em llevaren el micròfon i m'hi varen fer partícip. Va ser un gran moment. Esper que la major experiència estigui per arribar. Tant de bo algun dia pugui cobrir uns Jocs Olímpics o la final del Mundial.

Quin consell donaríeu a algú que vol iniciar-se en el món del periodisme esportiu?

— Que escolti, que absorbeixi tot el que pugui dels companys amb més experiència, que perdi la vergonya, que ho intenti, que s'equivoqui, que aprengui i que gaudeixi.

Com valorau el futur d'IB3?

— És una gran notícia. No només per als treballadors, sinó també per a la societat. No ens cansarem de repetir que sense periodisme no hi ha democràcia. Ara hem de concretar com seran les condicions d'aquest futur, però la passa més important era la internalització. Estic content per tothom, per mi mateix també, però sobretot pels companys que fa anys i anys que lluiten per aconseguir-ho.

Més enllà de la vostra professió, què us agrada fer en el vostre temps lliure?

— Encara que no faci feina, m'agrada mirar esport amb els amics, així com practicar-ne. Ara mateix estic jugant molt a pàdel, per exemple. També em consider un cinèfil i amant de les sèries. M'agraden els cans, el karaoke i, com a la majoria de gent, dinar o sopar amb la meva parella i els amics i viatjar a la mínima oportunitat que tenc.

stats