“Som negra, som mallorquina i parl català”

Les paraules del titular són les mateixes que ja va citar Jaume Cladera a la seva crònica a l'ARA Balears, i són pronunciades per una alumna de l'IES Josep Sureda i Blanes, de Palma, en un vídeo en què ella i un grup d'altres alumnes del mateix centre posen en valor el català com a llengua d'aprenentatge i de convivència. El vídeo s'ha fet viral, paraula estranya que per una vegada té aquí un valor excepcionalment positiu: el vídeo és important, diríem que molt important, i mereix tota la difusió que se'n pugui fer. I per descomptat, l'aplaudiment als alumnes que hi parlen i als professors que els hagin ajudat, o animat, a fer aquesta excel·lent aportació a la defensa de la llengua pròpia de les Balears i a la cohesió social d'aquestes illes. Dues coses que van unides ben estretament.

Els joves que surten a parlar al vídeo comencen lamentant que molta gent al seu entorn abandona el català a la primera ocasió que una persona dins un grup o reunió parla en castellà, un comportament absolutament estès, com sabem, dins la nostra societat. Però no s'aturen en la lamentació, sinó que proposen, i demanen, que ens proposem de fer la vida (i l'ensenyament, per descomptat) sempre en català. Molts repeteixen una mateixa frase: “No m'excloguis, parla'm en català!”. La frase té tot el sentit perquè tots ells són immigrants, o fills d'immigrants. Tots són de pell fosca i n'hi ha de procedència llatinoamericana, magribina, subsahariana. N'hi ha que són musulmans, n'hi ha que no. Tenen en comú que tots parlen en català i que són, com bé diu la frase del titular, mallorquins. Tan mallorquins com qualsevol dels que puguin tenir tantes generacions i tants cognoms com vulguin de pedigrí mallorquiníssim.

El missatge d'aquests joves no està només en les seves paraules, sinó en ells mateixos. Entre la multitud d'errors greus que comet amb relació als immigrants, el nacionalisme espanyol en comet un d'especialment neci, que és pressuposar que els immigrants només han de voler aprendre castellà, perquè el català no els ha de servir per a res. És un prejudici tan absurd com qualsevol altre prejudici, i els immigrants molt sovint són els primers a adonar-se'n, com deixen clar els alumnes del Sureda i Blanes. És per això que les enquestes promogudes pel PP i per Vox continuen donant una preferència absolutament majoritària en favor de l'ensenyament en català, i és per això que són exitoses les mobilitzacions ciutadanes en favor del català: perquè la majoria dels immigrants també volen el català com a llengua per a l'ensenyament i la vida dels seus fills. Perquè entenen que sense el català, la seva integració en aquesta terra no es produirà. Per això, al vídeo diuen “no m'excloguis”.

I per això també és absurda una altra por –un altre prejudici–, que comparteixen alguns (bastants, tem) de defensors del català a les Balears, i és la idea que els immigrants formen part, o són instruments, d'un suposat procés de substitució cultural i lingüística. No és així, i encara manco té per què ser-ho. És al contrari: per a una llengua minoritzada com el català, l'arribada de nous parlants és motiu d'una nova esperança. Per això, difícilment hi pot haver res més contraproduent que rebre'ls amb recel o suspicàcia, o directament amb rebuig. Ja no diguem amb hostilitat o amb actituds supremacistes, com fa l'extrema dreta racista d'Aliança Catalana i ja comencen a propugnar alguns per aquí. Val més que alguns comencin a entendre que els mallorquins, els menorquins, els eivissencs i els formenterers també poden tenir la pell fosca, professar religions que no siguin la catòlica, cuinar menjars que fins ara no coneixíem i tenir la família no a la Península, sinó una mica més enfora. Són negres, són mallorquins i parlen català: no els excloguis i no t'excloguis a tu mateix d'un futur que ja és present.