Publicitat
Publicitat

RETALLADES

El foment del català a Menorca es troba sota mínims

El programa de política lingüística ha perdut el 86% dels recursos

Al Consell de Menorca no li ha tremolat la mà a l'hora de retallar les partides de promoció i divulgació del català. Dos anys han estat suficients per deixar sota mínims el programa de política lingüística, que enguany ha disposat d'uns raquítics 7.700 euros, lluny dels 55.400 del 2011. Aquesta dràstica davallada, que s'enfila fins al 86%, s'ha endut per davant convocatòries d'ajuts ja consolidades com les adreçades a la producció editorial i fonogràfica en català, la promoció de la llengua pròpia en les revistes locals o el foment del seu ús en comerços, establiments turístics i clubs esportius.

Tot i que ha estat durant aquest exercici que s'ha fet del tot manifest, el canvi de criteri polític en aquesta matèria ja es va deixar entreveure en el primer pressupost del govern del PP, en el qual la quantitat consignada per a aquesta finalitat va caure gairebé a la meitat fins a arribar als 28.250 euros. La tisorada no va significar en aquell moment l'eliminació de cap d'aquestes línies d'actuació. Sí, en canvi, de les Jornades de Normalització Lingüística de Menorca que, amb periodicitat biennal, organitzava el Consell. Les darreres es remunten a l'any 2010.

El Govern de Santiago Tadeo

Enguany, però, el Govern que presideix el popular Santiago Tadeo ha anat encara més lluny i ha fet desaparèixer pràcticament totes aquestes iniciatives, de manera que ha deixat l'àrea de política lingüística del Consell quasi sense contingut. Aquesta decisió s'ha fet extensiva a altres departaments amb línies similars, com és el cas dels convenis de col·laboració de Presidència amb les associacions de premsa i revistes locals de Menorca, totes escrites en català. D'això, ara per ara, ja no en queda res.

Una sort semblant han patit les partides dedicades a les fires de llibres, que s'han vist reduïdes a la meitat en els dos darrers anys i han quedat en uns testimonials 2.000 euros. Les excepcions han estat escasses: d'una banda, el premi Joan Vivó de glosa escrita, que enguany arriba a la dotzena edició, i de l'altra, el premi Francesc de Borja Moll de creació de contes i rondalles, que en suma onze. Hi ha hagut, això sí, una novetat: la convocatòria del I Premi de Narrativa Juvenil. En aquests tres casos, el català hi és un requisit.

És evident, doncs, que el departament de Cultura ha estat un dels principals damnificats pels polèmics ajustaments. Des de l'equip de govern els han justificat en reiterades ocasions al·legant que es tracta d'una "qüestió de prioritats" i que la seva en matèria cultural és, en aquests moments, la declaració de la Menorca talaiòtica com a Patrimoni Mundial per part de la Unesco. Tot apunta que aquesta línia es mantindrà inalterable amb vista al 2014. Per l'oposició, en canvi, aquestes decisions denoten una clara intenció d'"arraconar el català".

Especialment polèmica ha estat, en aquest sentit, l'aprovació del Reglament d'ús de la llengua catalana i castellana del Consell de Menorca. Sota l'argument de "canviar la imposició per la llibertat d'elecció", el Govern del PP ha regulat l'ús indistint d'ambdues llengües per part de l'administració, cosa que, a ulls de socialistes i nacionalistes, és un clar exemple de "bilingüisme unidireccional" que "romp un consens de 25 anys", subratllen.