Publicitat
Publicitat

METAMORFOSI URBANA

El petit comerç lluita per no desaparèixer al centre d’Eivissa

Hi ha carrers sense cap botiga oberta, però també gent que emprèn

El paisatge desolat d’unes tanques metàl·liques baixades amb el cartell d’‘Es lloga’ o ‘Es Ven’ és cada vegada més habitual al centre de Vila, especialment als carrers dels barris de Can Bellet i el Palmer, com Arquebisbe Cardona Riera, Fra Vicent Nicolau i Sant Cristòfol. Hi ha travessies senceres en les quals ja no queda ni un sol comerç obert -com al carrer Arquebisbe Cardona Riera entre l’avinguda Isidor Macabich i Sant Cristòfol- i carrers que baten rècords de deserció de negocis. Així, al carrer Fra Vicent Nicolau han tancat les botigues dels números 3, 7, 8, 15, 16 i 27, mentre que la del número 5 s’ha traslladat.

Molts negocis històrics del barri han baixat per sempre la porta metàl·lica, com la Tintoreria Royalti del carrer Vicent Serra, mentre uns altres canvien de barri com el famós Forn des Tabaquet. La xifra de comerços que han tancat és inacabable però, no obstant això, alguns valents encara s’atreveixen a emprendre un negoci en aquesta zona.

“No crec que sigui un problema d’aquest barri, sinó del conjunt del petit comerç a Vila”, comenta Laura Colomar, que el mes de febrer passat va obrir una botiga de roba especialitzada en talles grans al carrer Sant Cristòfol. Colomar apunta altres problemes: “Llogar un local en aquest indret et pot costar 1.200 euros al mes. Això, més el que has de pagar en autònoms, ho converteix en un negoci en inviable”.

L’empresària comenta que aquest barri té aspectes positius: “És una zona de pas, hi ha molt tràfec de veïns i pots guanyar-te una clientela fidel a poc a poc”. La clau radica a especialitzar-se i minimitzar les despeses: “Jo no he contractat ningú. Som jo tota sola. És l’única manera de sobreviure”, diu.

“Molts ho han deixat estar”

L’especialització i fer moltíssimes hores és la recepta que també ofereix Maria Fernández, que fa un any es va atrevir amb l’aventura d’obrir la botiga de llaminadures i pastissos d’aniversari personalitzats Campanita Eivissa, situada en una travessia on el seu aparador multicolor destaca entre un paisatge de portes metàl·liques baixades que acumulen pols i rovell.

“Abans era un barri bo, però ara ha perdut molt”, comenta. “A les festes de Nadal aquests carrers no s’il·luminen i els lloguers són molt cars”, afegeix. Després d’un any de feina, Fernández comença a veure el fruit del seu esforç: “Ara la gent em comença a conèixer. Cal persistir i oferir un servei únic i personalitzat: els meus pastissos d’aniversari els faig jo mateixa, no els trobaràs a cap altra banda”.

Qui aguanta la crisi del petit comerç és la botiga de trofeus Cas Datilet. Vicente Tejada va començar el negoci l’any 1993 i no creu que el barri estigui en crisi: “Es tanquen molts comerços, però també se n’obren de nous”, el problema és que la majoria moren després d’un any. “Crec que la gent no sap el que significa portar un negoci. És molt sacrificat”. Quin és el secret de Cas Datilet? Segons el seu propietari, consisteix a “tractar bé la clientela i oferir preus similars als de la Península, és a dir, que siguin una mica més baixos que els que trobes a les altres botigues d’Eivissa”. Un altre punt a favor és portar-ho tot en família: “No hem contractat ningú. Aquí som jo, la meva dona, els meus fills i la meva cunyada tirant del carro”.

Especialitzar-se, molta feina, autoexplotar-se i, si és possible, implicar també la família. Receptes de ‘tota la vida’ per sobreviure a una crisi que, en el cas del petit comerç eivissenc, sembla que hagi vingut per quedar per sempre.

Etiquetes