Publicitat
Publicitat

COM UNA PÀTRIA

Aurora Bertrana, Tahití, Polinèsia

La mirada europea sobre l’exòtic es mou entre el menyspreu i la idealització, entre el paternalisme i l’abús. En aquest marc, l’illa de Tahití, a la Polinèsia francesa, hi ocupa un lloc singularíssim. El va començar a ocupar a finals del s. XVIII, quan el navegant francès Louis Antoine de Bougainville (de qui pren nom una bella enredadera) el va descriure amb tons edènics. L’il·lustrat Denis Diderot va quedar fascinat amb el relat i va escriure el seu ‘Suplement al viatge de Bougainville’, en què la crítica social el porta a l’enyorança d’un impossible estat de naturalesa. Paul Gauguin hi va voler descobrir i pintar la innocència perduda, però va topar amb les misèries de la colonització. Pierre Loti, escriptor molt popular en el seu temps, també va retratar un món alhora verge i devastat. Entre els nostres escriptors, Aurora Bertrana hi va estar entre 1926 i 1930, i Josep Maria de Sagarra hi va anar de viatge de noces el 1936.

Aquest any 2017 celebram el 150è aniversari del naixement de l’escriptor Prudenci Bertrana i el 125è del de la seva filla, la també escriptora Aurora Bertrana. És més que oportuna la reedició que Rata Books fa de ‘Paradisos oceànics’, el llibre més celebrat d’una dona que va anar a conèixer les illes de l’altra punta del món. El volum aplega les cròniques que va anar escrivint per a la revista ‘D’Ací i d’Allà’. La barreja d’emocions amb què Aurora Bertrana pinta Tahití i la veïna Raiatea és la mateixa de Gauguin i de Loti: d’una banda, l’enlluernament per la naturalesa i l’enamorament del que resta d’un univers pristí; d’una altra banda, la constatació amarga de la feina de destrucció que hi han operat la civilització i el seu seguici de funcionaris, militars, capellans i comerciants.

Les illes del Pacífic són l’exòtic més exòtic, i són el rostre de la nostra empremta fatal. Ja endinsats al segle XXI, hi ha illes on s’han fet proves nuclears, illes on s’acumulen els plàstics de mig planeta i illes amb els recursos saquejats, i hi ha, també, la caricatura grotesca de l’àrea polinèsia de Port Aventura.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF