Publicitat
Publicitat

ÀREA SOCIAL

El Barça va espiar treballadors del club del 2005 al 2008

La Fiscalia observa un possible delicte de Ferran Soriano i Joan Oliver

El Barça va tenir control sobre els correus electrònics de tots els seus treballadors, executius i directius durant més de tres anys, entre el 2005 i el 2008, segons uns documents de la Fiscalia Superior de Catalunya que va fer públics el programa de Catalunya Ràdio Tot gira . La mateixa Fiscalia Superior observa una possible responsabilitat penal en el cas de dos dels màxims responsables del club en aquell període, Ferran Soriano i Joan Oliver.

Els documents de la Fiscalia Superior de Catalunya demostrarien la instal·lació d'una plataforma informàtica per tenir controlat el correu electrònic que sortia de les oficines del club i hi entrava entre el 2005 i el 2008. Concretament, el club va contractar un servei anomenat Encase Enterprise que servia per controlar tots els correus electrònics que s'enviaven al club. El sistema tenia un llistat de paraules claus, que apareixien en un llistat de 15 folis als quals la Fiscalia Superior ha tingut accés, i, en cas de detectar en els correus electrònics dels treballadors o directius aquestes paraules, enviava una còpia a l'empresa contractada pel club. Un cop els correus eren estudiats, s'informava la directiva de qualsevol possible informació.

La Fiscalia Superior de Catalunya considera Ferran Soriano, actualment un dels màxims responsables del Manchester City, un dels responsables de contractar aquest servei que espiava els correus electrònics de tots els treballadors del club. En el cas de Joan Oliver es parla del seu paper en la investigació de quatre vicepresidents del club. Oliver, director general del club durant els últims anys de Joan Laporta com a president, va ordenar espiar la vida professional i personal de quatre dels cinc vicepresidents de l'entitat quan s'acostaven les eleccions a la presidència del club de l'estiu del 2010.

L'espionatge als vicepresidents

Concretament, els vicepresidents espiats van ser Joan Boix, Joan Franquesa, Rafael Yuste i Jaume Ferrer, els que tenien més opcions de presentar-se un cop Laporta acabés el mandat. Oliver va explicar al seu moment que l'origen de la seva ordre va ser per "protegir" els vicepresidents, ja que s'havien donat casos d'amenaces i robatoris en l'entorn de la directiva de l'època. Joan Franquesa hauria sospitat que el seguien i Oliver hauria reaccionat encarregant aquest seguiment als vicepresidents, que va costar un total de 56.000 euros, sempre segons la versió que va defensar llavors el director general del club.

Segons els documents publicats per Catalunya Ràdio, la Fiscalia procedirà ara a "retornar les actuacions a la Fiscalia Provincial de Barcelona als efectes que resolgui el que s'escaigui respecte a la possible responsabilitat penal dels denunciats Ferran Soriano i Joan Oliver en relació a la instal·lació del programa informàtic Encase Enterprise, a través del qual es controlava tota la correspondència electrònica que sortia dels terminals informàtics de la xarxa corporativa del Barça i hi entrava i els informes personals encarregats respecte als vicepresidents sense el seu consentiment ni coneixement".

Un cas arxivat, un cas obert

La mateixa Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat aquesta última setmana les diligències sobre la investigació de la gestió econòmica que va fer la junta directiva del Barça sota el mandat de Joan Laporta perquè no ha trobat cap indici de delicte. La Fiscalia no va trobar indicis de delicte en l'ús que van fer els exdirectius del Barça de la targeta de crèdit del club i tampoc en la compra dels terrenys de Viladecans i, per tant, ha refusat l'auditoria de Deloitte, que rebaixava el preu dels terrenys fins als 5 milions d'euros en comptes dels 18 que se'n van pagar. La Fiscalia tampoc considera delicte el pagament de minutes a un bufet d'advocats extern al club per l'assessorament que van demanar els exdirectius blaugranes i, a més, exculpa Laporta i els altres exdirectius per les despeses originades pels sistemes de seguretat instal·lats al domicili particular de l'expresident del Barça després que rebés amenaces.

Però en el cas de l'espionatge als correus electrònics la visió del Tribunal és diferent i inicia un nou cas que afecta l'entorn del Barça just quan semblava que se'n tancava un altre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF