Com tractar la febre a la infància

2 min

Una mare mira la febre que té la seva filla. Getty

BarcelonaLa medicina sol ser escèptica: intenta aplicar només tractaments científicament provats. Per això, quan es vol trobar informació clara i fiable, dirigida al públic general, sobre un tema de salut, sol ser una bona idea buscar a Internet el nom en anglès de la malaltia o tema en qüestió i NHS. Diuen que l’assistència al National Health System britànic s’està deteriorant en els últims anys (igual que en el nostre); però la seva informació a Internet continua sent de primera qualitat. No és que no hi hagi molt bones pàgines informatives en català o castellà, però a vegades no diuen el mateix que la pàgina anglesa i en cas de discrepància, l’anglesa sol tenir raó. Busquem per exemple, fever, NHS.

De seguida trobem una pàgina específica per a la febre en nens, amb punts molt interessants:

Defineix “febre” com a temperatura axil·lar de 38 ºC o més (recomana específicament mesurar-la a l'axil·la; ni tan sols menciona la temperatura rectal).
Donar paracetamol o ibuprofèn si es troben malament (si no es troben malament, no cal donar res, encara que tinguin febre).
No combinar paracetamol i ibuprofèn si no ho ha recomanat el metge (i jo hi afegiria: el metge probablement no ho hauria d’haver recomanat).
No despullar el nen o abaixar-li la temperatura amb esponja i aigua (ni al bany, és clar, això ja ni ho diu; ja no ho fa ningú). “La febre és una resposta natural i sana a la infecció”.
Anar o trucar al metge només en casos preocupants: menys de tres mesos d’edat, o entre tres i sis mesos amb més de 39ºC de febre, o si hi ha una erupció, o si porta més de cinc dies amb febre, o fa poc pipi, o no vol menjar... o si els pares estan preocupats. Perquè quedi clar: un nen de vuit mesos, o de vuit anys, que només té febre, tos i mocs, que somriu i juga com sempre i que només porta quatre dies amb febre, ni tan sols cal que vagi al metge.

Hi ha una llista de símptomes encara més greus, com rigidesa de nuca, erupció que no es blanqueja en estrènyer (petèquies), una primera convulsió febril, mans i peus molt freds, pal·lidesa o coloració blava a la pell i els llavis, agitació i desorientació, somnolència anormal, plor agut diferent del normal, dificultat respiratòria, mal estat general... amb els quals cal trucar a urgències (aquí, el 112, o anar a l’hospital).