Salut

Les alteracions genètiques que expliquen els problemes de memòria de la síndrome de Down

Investigadors catalans demostren en un estudi amb ratolins i teixits humans el paper clau d'un gen en aquest trastorn

3 min
El gen clau és el Snhg11

BarcelonaLa síndrome de Down és el trastorn genètic més comú de discapacitat intel·lectual, amb uns cinc milions d'afectats al món, i la seva causa és la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, també coneguda com a trisomia 21. Aquestes persones pateixen problemes de memòria i d'aprenentatge que estan relacionats amb anomalies a l'hipocamp, una part del cervell que s'encarrega de gestionar els records i regular l'estat d'ànim a través de les experiències passades. Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) han descobert que hi ha un gen a la "cara oculta" del genoma –al llibre que conté tota la informació genètica d'una persona– que és menys actiu i podria contribuir a aquests dèficits de memòria i aprenentatge. La investigació s'ha fet a partir de models animals i teixits humans i s'ha publicat aquest dimarts a la revista Molecular Psychiatry.

Amb la voluntat de comprendre com la presència d'un cromosoma addicional afecta les cèl·lules cerebrals, els científics han estudiat el gen Snhg11, que és fonamental per a la funció i formació de les neurones en l'hipocamp i que fins ara només se'l vinculava a la proliferació cel·lular en diferents tipus de càncer. La investigació apunta que els nivells baixos d'aquest gen redueixen la plasticitat sinàptica, que és crucial per adquirir coneixements i consolidar la memòria. L'expressió anormal d'Snhg11 dona lloc a una reducció de la neurogènesi (la capacitat de crear noves neurones) i a una alteració de la plasticitat, cosa que exerceix un paper directe en l'aprenentatge i la memòria. "[Això] indica que el gen té un paper clau en la fisiopatologia de la discapacitat intel·lectual", ha assegurat el doctor i primer autor de l'estudi, César Sierra.

El gen Snhg11 és una molècula d'ARN no codificant, i això vol dir que no es transcriu a partir de l'ADN, que és el procés pel qual s'obtenen les proteïnes. Pràcticament el 99% dels gens són d'aquesta tipologia, si bé durant anys la ciència no els considerava capaços de desenvolupar cap acció. De fet, se'ls considerava una mena d'ADN escombraries. No obstant això, s'ha demostrat que són clau per regular diversos processos biològics i s'han relacionat amb el desenvolupament de diverses malalties com el càncer. Fins ara, però, cap estudi el vinculava amb la síndrome de Down i aquest és el primer que demostra que té un paper fonamental en la patogènesi del trastorn, és a dir, en el seu origen.

Futurs medicaments

Els investigadors van aïllar nuclis de les cèl·lules cerebrals en ratolins i, després, en donants post mortem i van utilitzar una tècnica anomenada seqüenciació de nucli individual d'ARN per veure quins gens estan actius a cada cèl·lula. Posteriorment, l'equip va reduir l'activitat del gen als cervells de ratolins sans i van constatar que els nivells baixos de Snhg11 reduïen la capacitat de les connexions neuronals per enfortir-se o debilitar-se amb el temps i per crear noves neurones.

L'autora principal del treball i cap del grup de recerca de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes al CRG, Mara Dierssen, ha explicat que avui dia hi ha pocs fàrmacs per ajudar les persones amb síndrome de Down i que estudis com aquest "ajuden a establir les bases" per poder en un futur desenvolupar medicaments dirigits als dèficits de memòria i d'aprenentatge. Per tant, continuaran amb els seus estudis per obrir noves vies d'intervenció per a l'enfortiment de la capacitat intel·lectual.

stats