Simonetta Lulli: “Acceptar el càrrec de CEO suposava trencar estereotips a títol personal”
CEO de Gamehouse
Formació
El meu pare era italià i la meva mare espanyola, i jo soc nascuda a Madrid. De petita vaig anar a dues escoles diferents i després vaig entrar a la Universidad Carlos III de Madrid. Allà vaig fer la carrera d’econòmiques entre el 1993 i el 1998, i vaig anar uns mesos d’Erasmus a Roma, on vaig treballar també gràcies a una beca. Més tard vaig fer un MBA internacional a la Universitat Autònoma de Madrid. Gràcies a això, vaig marxar a estudiar a Niça per especialitzar-me en estudis europeus.
Trajectòria professional
El 2001 vaig marxar a Londres, on vaig treballar en una empresa italiana d’apostes online, Coral Eurobet. Vaig passar per algunes empreses més, fins que vaig tornar a Espanya per treballar en el projecte de Habbo Hotel. Vaig estar-hi deu anys i vaig passar per diversos càrrecs directius, i fins i tot vaig marxar a Los Angeles. Però el 2013 vaig entrar a una altra empresa del sector del ‘gaming’, Woozworld, a Mont-real. Entre el 2016 i el 2021 vaig estar de nou a Los Angeles per treballar a Spin Master, una empresa de joguines i entreteniment. Fa un any, però, vaig convertir-me en CEO de GameHouse, un estudi de videojocs internacional amb seu a Barcelona i centrat en protagonistes femenines.
![Amb la seva família a la platja](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 481 334"%3E%3C/svg%3E)
Un èxit
“En el seu moment, a Habbo, vam fer un acord per fer accions de màrqueting amb Frigo i va ser molt innovador”
Un fracàs
“Quan vivia a Londres, Habbo va tenir una crisi d’empresa molt gran i vaig prioritzar massa la feina per sobre de temes personals”
Lliçons de vida
“Tot el que fas a la vida et serveix d’una manera o altra. A vegades ens obsessionem en especialitzar-nos en un àmbit, sobretot quan som joves, perquè tenim una idea preconcebuda de com volem que sigui la nostra carrera professional. La realitat és que moltes vegades, però, convé estar alerta i agafar les oportunitats tal com t’arriben”.
- Una marca “Algunes empreses petites de ‘gaming’ com Small Giant Games. Han creat molt bons videojocs amb pocs recursos i són molt bons”
- Una sèrie “‘Dopesick’. Parla del drama d’opiacis als EUA i veus com, a través de la legalitat vigent i el màrqueting, es va crear aquest gran problema al país. No me la trec del cap”
- Un 'hobby' “Anar a veure els partits d’extraescolars dels meus fills; em passo els caps de setmana amb ells. M’hi implico molt i, fins i tot, vaig fer d’àrbitre de futbol durant un temps”
- Una cançó “Em venen al cap algunes cançons d’Aitana. A les meves filles els agrada, l’escolten sovint i crec que és un bon referent per a elles”
- Un llibre ‘A child called it’ de Dave Pelzer. Explica la història d’un nen d’acollida i quina és la seva experiència. Em va marcar molt llegir el seu punt de vista”
- Una personalitat “Michelle Obama. Em vaig llegir el seu llibre i em va impactar molt conèixer la seva vida. A títol personal, també la meva mare i la meva tieta, ja que soc qui soc gràcies a elles”
