Mar endins, terra enllà

“Com Quit Feeling Sorry, un llibre meu anterior [a Temps de desconcert]” –a mi no em cauen els anells per reconèixer que no havia llegit ni l’obra anterior ni cap altra del seu autor– “aquest vol ser, tot alhora, un quadern, o un dietari, o un aplec d’històries i memòries”. Del prefaci, n’inferim que, si Déu vol, aquest no serà el darrer que estampi; a fe que, amb el vistiplau de la casa, tampoc serà la darrera ressenya que jo enviï...

Joan Cabot nasqué a Palma el 1949, tot i que del 1979 ençà resideix a Premià de Mar. D’aquests se n’han escolat vint-i-set solcant les aigües enrolat amb diversos vaixells. No és estrany que la tragèdia del Titànic l’obcequi; n’inclou una reflexió aquí o n’escriu un conte a Lluna negra i n’il·lustra la portada. Li atreuen títols i metàfores navilieres i, de vegades, ens atabala amb els tecnicismes de la professió. Tal volta aquest ofici seu li hagi dificultat sentir-se d’enlloc.

Pocs anys després d’arribar al Principat deixà de sentir-se espanyol, però ho reblà la sentència del TC a l’Estatut, i actualment es passeja abillat amb un llaç groc. És en aquest Temps de desconcert de la inestable situació política catalana del bienni 2018-19 que ens ocupa al que al·ludeix al títol.

En incursions retrotretes al seu propi passat, ens explica que el seu besavi havia reunit a Puerto Rico una de les fortunes més rellevants de Mallorca i encara n’hi han arribat engrunes que li permeten viure folgadament. I les freqüents tornades al primer segment de la vida, la infantesa i joventut, o els viatges a l’illa s’escauen a Ciutat com a escenari habitual. En qualsevol cas, li dol –com a Unamuno– la relació amb una illa mesella, ajupida, prostituïda i lingüísticament (des)valencianitzada.

Rebobinem al principi. Quan un autor nou ens envestia parlant del caràcter miscel·lani de la seva prosa. Entre dia i dia, no indica cap data; sols asteriscs estrellats ens confonen com la nit al grumet. Considera Temps de desconcert un altre experiment, però és al capdavall un dietari on aboca memòries, experiències, lectures, films, trucades, narracions, imatges, correus electrònics, etc. Part dels textos que incrusta estan escrits d’abans i la forma definitiva hi dona un pastitx que tanmateix s’avé amb aquesta espècie de porridge que és lícit de cuinar amb el gènere. Si us agraden els ingredients que hi posa, l’assaborireu amb gust.