Novetats
Suplements 07/01/2022

Els llibres que t'atraparan el 2022

Recollim prop de 70 títols que arribaran a les llibreries abans de Sant Jordi: d'Eva Baltasar a Roberto Saviano

6 min
Alguns dels autors amb novetat el 2022

BarcelonaEl tancament de l'any 2021 amb números verds per a les editorials acompanya la voluminosa allau de novetats del 2022 que ja comencen a disparar aquest gener. En el primer tram de l’any, destaquen les novetats d’Eva Baltasar, Albert Sánchez Piñol i Javier Cercas; les novel·les pòstumes de Jordi Cussà, Almudena Grandes i John Le Carré; el debut en català del Nobel Abdulrazak Gurnah i els aniversaris de Gabriel Ferrater i Joan Fuster. La pandèmia s’ha filtrat poc en la literatura i des del sector esperen que també permeti celebrar un Sant Jordi "com Déu mana".

La collita catalana

Una de les novel·les que s'ha fet esperar més és Mamut, d'Eva Baltasar (Club Editor), que arribarà al febrer i clausurarà la seva trilogia glaciar amb el relat d'"una dona arcaica atrapada en la vida moderna". Comanegra entregarà al març la novel·la pòstuma de Jordi Cussà, Les muses, una obra plena de referents artístics que va de Ramon Llull a Pink Floyd. I Albert Sánchez Piñol tornarà a la novel·la fantàstica i aquàtica amb El monstre de Santa Helena (La Campana), en la qual Napoleó ha de combatre una criatura amenaçadora en una illa de l’Atlàntic sud.

Entre els premis que han d’arribar a les llibreries aviat, hi ha el trio de la nit de Santa Llúcia que edita Proa: Sergi Belbel, en el seu debut novel·lístic amb un thriller confessional, Morir-ne disset, el poemari d'Antoni Vidal Ferrando i els contes del debutant Ricard Sunyol. El Documenta servirà per descobrir també el talent literari de la veterinària Pilar Codony. També apareixeran els premis acabats d’anunciar, el Josep Pla i el Nadal: les memòries familiars de Toni Cruanyes La vall de la llum i Las formas del querer d’Inés Martín Rodrigo (Destino). El Ramon Llull i l’Anagrama s'han de conèixer al gener.

Un quartet d'autors de les Balears es veurà les solapes a les llibreries: Sebastià Alzamora publica Ràbia (Proa), una novel·la sobre la relació d'un home solitari i el seu gos; Melcior Comes torna amb el títol antoniafontià Tots els mecanismes (Proa) i narra l’enfrontament entre dues nissagues, mentre Laura Gost es consolida amb la història de creixement El món es torna senzill (Empúries). Biel Mesquida traurà cent relats breus, Encarnacions (LaBreu).

Dos polítics reapareixen a les llibreries: Jenn Díaz publicarà la seva tercera novel·la, la intimista Els possessius (Amsterdam), i Alfred Bosch reconstruirà la vida dels que van aixecar la Sagrada Família a El temple dels pobres (Columna). Lolita Bosch tornarà a Mèxic per parlar de les desaparicions a Agafeu-me a mi (Edicions 62) i Vicenç Villatoro se n’anirà a Itàlia amb el relat íntim d'arrel històrica Tren a Maratea (Proa).

Negres i criminals

Javier Cercas tanca la trilogia que va encetar amb el premi Planeta. A El castillo de Barbazul (Tusquets), el seu policia, Melchor Marín, s’enfronta a la desaparició de la pròpia filla. Dos clàssics del gènere que tenen novetats pòstumes: John Le Carré mostra a Silverview la seva opinió descarnada dels serveis d'espionatge (Edicions 62 / Planeta) –en podeu llegir la ressenya de Quim Aranda– i d’Andrea Camilleri apareixeran fins a tres novetats, com el penúltim Montalbano, El cuiner d’Alcyron (Destino / Edicions 62). També ha de sortir enguany la que serà la novel·la pòstuma d’Almudena Grandes (Tusquets). Entre els bestsellers del gènere, la nòrdica Camilla Läckberg traurà El mentalista (Columna/Planeta) i Don Winslow –l'últim premi Pepe Carvalho, que recollirà al febrer a la BCNegra– començarà una nova trilogia sobre el crim i les màfies del Nova York dels anys 80 amb Ciudad en llamas (HarperCollins). 

Es publicaran en un sol volum dues novel·les curtes de misteri de la gran narradora Joyce Carol Oates, El legado de Maude Donegal. El hijo superviviente (Siruela), un homenatge al gènere gòtic. També des de la foscor arribarà la primera novel·la de Mariana Enríquez, Bajar es lo peor (Anagrama), recuperada després de l’èxit de Nuestra parte de noche. I per terrorífic, el relat de l’esclavatge d’una nena de Nascut de cap dona, de Franck Bouysse (Periscopi). 

Traduccions esperades

Al juny arribarà el Noia coneix noi d'Ali Smith (Raig Verd) i fins a l’agost caldrà esperar la traducció d’Aniquilar de Michel Houellebeq (a Anagrama en català i castellà), una mescla de melodrama familiar, crònica amorosa i thriller geopolític que s’acaba de publicar a França en l’aniversari dels atemptats al Charlie Hebdo. Abans serà el torn d'Elizabeth Strout, que continua la història de Lucy Barton amb Ai, William (Edicions de 1984 / Alfaguara), on explora la relació de la Lucy, ja vídua, amb el seu ex. I Linda Boström també continuarà la història de Karl Ove Knausgård però ara donant la seva versió dels fets, després d'haver-la descobert amb Benvinguts a Amèrica (Les Hores / Gatopardo).

Un debut internacional serà el del cineasta Werner Herzog, que a El crepúsculo del mundo (Blackie Books) narra la història d'un soldat japonès que es va amagar a la selva de l’illa de Guam durant 29 anys sense saber que la Guerra Mundial havia acabat. També debutarà amb dos títols en català a La Magrana (i quatre en castellà a Salamandra) el Nobel del 2021 Abdulrazak Gurnah, l’autor anglès d’origen tanzà que s’aproxima als efectes del colonialisme i el destí dels refugiats. 

El Nobel Ohran Pamuk indagarà a Las noches de la peste (Literatura Random House) en les plagues del passat, a l’Imperi Otomà, mentre que Isabel Allende anirà de l’epidèmia de la grip a la nostra pandèmia a Violeta (Plaza & Janés). També apareixerà el coronavirus a la Cuarentena de Petros Márkaris (Tusquets). 

Clàssics i noms propis  

L’última novel·la d’Irene Vallejo continua per 109a setmana al rànquing dels més venuts. Aquest 2022 torna la seva prosa lluminosa i erudita amb els mites d’El xiulet de l’arquer i l’antologia periodística Algú va parlar de nosaltres (Columna/Contraseña). Però si parlem de clàssics stricto sensu, continuen les recuperacions de clàssics victorians, com Jane Eyre de Charlotte Brontë (amb traducció nova al Club Victòria), els Cims borrascosos d’Emily Brontë (Proa) i Donetes per primer cop en català a Viena. I veurà la llum un poemari amb una vintena d'inèdits del 1912 de Juan Ramon Jiménez, Pureza (Cátedra). 

També apareixeran els retrats literaris de Billy Wilder, a càrrec de Jonathan Coe (Anagrama); El libro de Ana María Matute, una de les monografies de Blackie Books que inclouen biografia, fotos i textos reunits per Jorge Cascante; Carme Riera publicarà la biografia autoritzada de la gran dama de l'edició Carmen Balcells (Rosa dels Vents / Debate); apareix una biografia del president Josep Tarradellas de Joan Esculies, Tarradellas, una certa idea de Catalunya (Pòrtic); Rodrigo Fresán traça una història de pares i fills a través de Herman Melville i el seu pare, Melvill (Literatura Random House), i el fill de Susan Sontag reuneix una selecció d’obres de l’escriptora i activista, inèdits inclosos, a Obra imprescindible (Alfaguara).

Aniversaris: l'any de les dues F 

El 2022 serà l'any de les dues F, amb els aniversaris oficials dedicats als centenaris de Joan Fuster i Gabriel Ferrater. Del primer, ja podem llegir el seu Diari 1952-1960 (3i4) –aquí la ressenya de Pere Antoni Pons–, vindrà l’antologia d’assajos reunits per Antoni Martí Monterde Figura d’assaig (Comanegra) i també es reeditaran obres com Nosaltres, els valencians (Edicions 62). Del segon, Jordi Amat publicarà la biografia Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (Edicions 62) i Marina Porras serà curadora d'una antologia de textos literaris (Comanegra).

Si parlem d’aniversaris també ho són de Marcel Proust –Viena tancarà deu anys de feina de Josep M. Pinto publicant els dos últims volums d'A la recerca del temps perdut i Lumen traurà el manuscrit mític que n'és l'origen– i de l’Ulisses de Joyce, a banda d'altres clàssics de veritat que assenyala el professor Llovet a la seva columna.

Es publicaran diversos textos d'autoes canònics que eren inèdits en català. Els 35 anys de la mort de Primo Levi són l’excusa per publicar Auschwitz, ciutat tranquil·la sobre la gran tragèdia del segle XX. També un recull de Stefan Zweig, Missatges d’un món oblidat (Univers). La nova editorial La Segona Perifèria arrenca motors amb l’any nou i, entre altres novetats, celebrarà el centenari de l’historiador de l’economia Carlo M. Cipolla amb els seus dos assajos més famosos plens de rigor i bon humor, Allegro ma non troppo. I Raig Verd continua recuperant Albert Camus amb La caiguda. D’entre els vius, Narcís Comadira celebrarà els seus 80 anys amb el poemari Els moviments humans (Edicions 62).

Còmics: de Rutu Modan a Saviano

Les tires de Krazy Kat, un dels grans clàssics del còmic, arribaran a les llibreries el 2022 en una edició especial en què La Cúpula treballa des de fa anys. Un clàssic més modern, el Corto Maltès d'Hugo Pratt, tornarà a navegar en una nova aventura creada per Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero. El còmic periodístic serà protagonista gràcies a La falla, en què els autors de La grieta exploren ara les convulsions i ferides històriques de la regió italiana del Tirol del Sud. També d'Itàlia arriba la primera novel·la gràfica de Roberto Saviano, Todavía estoy vivo, en què parla de la seva vida en la clandestinitat. I trencant un silenci de nou anys torna una de les grans autores contemporànies, la israeliana Rutu Modan, que qüestiona el comerç internacional d'antiguitats amb Els túnels, que treu Finestres. El còmic en català continuarà creixent, amb la segona edició del Vinyetari de l’ARA i una nova col·lecció a Comanedra curada per Oriol Malet.

stats